dimarts, 23 de juny de 2009

Costa Brava (continuació). Lloret

El recorregut d'avui el fem cap el sud. Lloret platja fins el castell de St Joan. El camí per on es baixava és tot tancat, hem de donar la volta per Can Coll, segons els senyals, ens disposem a baixar un munt d'escales fins a la plaça Alfred Sisquella. Els que pugen van bufant de valent. Arribem a la platja de Fenals i cap a l'esquerra per retrobar el vell camí de ronda. Un gran mur el talla per dalt i anem a un "camí" ben fet, ran de mur sobre el mar ple de pedres, on un home està pescant, sembla una escullera. Com acaba de sobte, tornem enrrera pel petit túnel i fem camí atravessant la platja i l'ombrívol Parc de Fenals, rodegem els jardins de Sta. Clotilde per la part muntanya i baixem pel camí de sa Boadella. Hi ha poca gent, en el bar estan col·locant paravents de plàstic transparent, la temporada alta comença aviat. Ens quedem a costat de les roques que divideixen una mica el voramar, on al sud disfruten els naturistes. Al cap d'una estona, després de remullar les cames, i descansar, cap a dinar. Tornem per l'avinguda de Blanes fins a l'altra punta de Lloret. Calculem que avui hem fet, després de tantes voltes, uns 10 Km. Aquí a la part nord de Lloret, hi arribem per l'antic camí de Tossa, amb cotxe, és part d'el Gr marcat amb blanc i vermell, on l'altre dia no vàrem poder continuar. Entrem a una urbanització que ara té la barrera oberta, fins el final que fa com una ferradura. A cada banda baixen unes escales bastant pendents, per on segurament havia baixat bastanta aigua. Un cop a baix era com un estret torrent amb molta herba. Vàrem anar cap al nord ran de mar, un arbre arrencat i alguns aloes que semblaven que algú els havia deixat expressament quasi barraven el pas. A partir d'aquí el camí estava desbrossat, net. Seguírem, baixaven unes escales fins la que devia ser la Cala Tortuga. A l'altre cantó, unes escales pujaven i s'amagaven darrera canyes feien el pas impracticable (foto part esquerra). Tornem i pasem altre vegada sobre un pi gran, tombat, mig mort; ens explica la duresa de l'entorn, mar i muntanya, vents, aigua dolça i salada; a les puntes, les seves agulles verdes maragda ens diuent que segueix viu i així continuarà. Anem cap al sud, un túnel sota una propietat, ample, ben fet. No podem arribar a la sortida, és perillós perque veiem tot el terra enfonsat, a l'altre cantó un tros trencat de valla de pedra va cap avall... s'ha acabat l'excursió. Quina pena de camí de ronda!

diumenge, 21 de juny de 2009

CAMBRE D'AZE. ST PERE DELS FORCATS

Una passejada per pistes forestals sense dificultat i sense córrer. Va estar sensacional, totalment diferent de la feta anteriorment de la Riera Cabana. Aquí sobre quan ja arribàvem a "El roc de les fades", on es domina la vall d'Eina i el riuet del mateix nom. (Fa uns anys el vàrem seguir quasi fins dalt). L'espectacle és únic, en aquesta época hi ha quantitat de flors i l'herba verda brillant ens acompanyava per tot. Si miràvem cap a la vall també es repetia l'espectacle immens, com si volessis. Havíem deixat les nuvolades pel sud del Cadí i la collada de Tosses, aquí, a la Cerdanya francesa, era un dia esplendorós. Vàrem tirar enrera pel mateix caminet fins arribar a la pista forestal i fer cap al Pla del Cambre, atravessàrem un parell de pistes d'esquí plenes de verd i flors grogues que brillaven amb el moviment del vent, et feia venir ganes de rodolar avall com si fossin plumes acolorides. El camí, a vegades, serpentejava ample envoltat d'arbres d'un verd rabiós fosc nou. Per fi arribem sota Els Forcats. Mirant amunt. Mirant avall. Un altre espectacle natural grandiós. T'omple l'esperit, et fa sentir gran, únic i acompanyat. Què més necessites?. Posaré fotografies de les flors a l'apartat de diapositives al marge.

divendres, 19 de juny de 2009

Cap de Creus 2. (Costa Brava continuació)

Quan vas pujant per l'estreta carretera, ja veus com el paisatge canvia. Diuent que aquí es troben les roques més antigues de Catalunya. Hi ha magma que contrasta amb el color clar ataronjat de les pegmatites. A vegades el magma té turmalines. Hi ha com uns camins més clars que quant t'hi acostes veus que són irregularitats de pedra com prensades entre mig de la foscor, i en aquesta època de l'any, les flors, el verd maragda dels matolls i l'herba, juntament amb el groc de les molses enganxades a les roques amb el fons intensament blau fan que sigui un somni. Hi ha molts senders que es poden seguir, en vàrem fer una mica, en un dia no teniem temps, queden pel futur. Va haver-hi solament una mica de vent. Després cap a Port Lligat i Cadaqués. Un dia rodó.

dimecres, 17 de juny de 2009

Cap de Creus. (Costa Brava continuació)

Pujant des de Vilajuïga vàrem contemplar el pirineu nevat entremig de la boirina, vaig para per gaudir-ne més. Ja faltava poc per arribar a St Pere de Rodes i en un dels revolts: el mar. Més amunt, ja veiem el monestir a sota i sobre una petita ermita, em va agradar, estava tancada, però per un dels cents foradets de la reixa nova vaig fer una fotografia de l'interior. Estan fent excavacions de les cases que hi havien al seu voltant. Mentre, començaven a pujar uns escolars francessos amb el seu professor, anaven cansats, feia calor i el sol cada vegada apretava més. Vàrem anar baixant cap al monestir. és molt gran i l'han reconstruit molt bé. Pel camí, vaig trobar com uns bolets en un marge. Després ja vàrem baixar cap el Port de la Selva, però primer fèrem una ullada al poblet de Selva de Mar. Tot el viatge estava resultant molt interessant. Després cap al far de Cap de Creus. Això ho explicaré més endevant.

dimarts, 16 de juny de 2009

Excursió a l'Alta Cerdanya

Sembla que trobarem una mica de neu, perquè ahir va nevar. Crec que,com sempre, ens ho passarem molt bé. Encara queden places, si voleu podeu trucar al Vocal Albert.

dissabte, 13 de juny de 2009

Riera Cabana

En el saltant més alt, hi havia menys aigua que fa sis anys, aquí vàrem dinar, fou molt relaxant. La segona és del penúltim salt,crec, pel camí hi havia fotografies de dibuixos de l'indret i de la fauna, també cartells amb els noms de cada lloc. Encara que és fàcil despistar-se pels diversos caminets que anat fent la gent. Per arribar a un dels salts, és ple de boixos alts que semblen arbres, al passar deixen anar la seva olor característica, que t'omplen de bosc.

dijous, 11 de juny de 2009

RIERA CABANA

Un dia de sol molt bo per fer el seguiment dels salt d'aigua d'aquest indret proper a Capdevànol. El terra verd lluminós quasi tot el camí. No és una ruta difícil, encara que té un parell de llocs amb alguna dificultat. Vàrem anar amb autocar 22 persones, més dues que van pujar amb el seu cotxe perque les places ja estaven cobertes. Un dia molt agradable. En l'últim salt d'aigua, algunes posàrem les cames dintre del basal, mentre dinàvem. En el salt de La Bauma un parell de nois es tiraven des de la roca i nedaven. L'aigua era freda. Les nuvolades passaven ben depressa i s'anaven acumulant més al nord, sobre les muntanyes més altes d'aquell tros de Pirineu, cobrint les llepasses de neu que encara quedaven. Ben dinat, alguns vàren dir de pujar fins l'ermita que hi ha més amunt, però els altres vàrem optar per baixar. Fent camí vaig veure moltes flors, unes orquídies que no havia vist, amb més dibuix i més amples. Les altres ja eren més conegudes.

dilluns, 8 de juny de 2009

Passeig en vaixell. Ermita Sta Cristina

Una hora de passejada en un catamarà, cap a Tossa, vàrem poder aproparnos molt a la costa degut a la bona mar. Abans ja haviem fet una bona passejada a peu per tot Lloret. A la tarda "agafem les rodes" i anem cap a la platja de Sta Cristina i la de Treumal. Mirem l'ermita per fora, darrera una gran balconada i al centre un pi pinyoner enorme. Diuent els orientals que si abraces un arbre vigorós i gran, la seva energia, fortalessa i vitalitat et passa. Com en necessito, sempre ho faig. Es una bajanada? En fem de molt més grosses i no passa res. Vàrem baixar a la cala, per passar després a l'altra. Hi havia un petit restaurant de platja, els seus propietaris estaven recollint-ho tot a punt de marxar, però es vàren entretenir per nosaltres, explicar-nos que el nom de la platja "Treumal" ve dels pescadors que deient que degut a les roques que hi ha sota de l'aigua, la red "es treu malament". Una salutació a aquesta parella tan agradable. Aquest petit racó de platja, ja és Blanes. Després cap amunt i cap al punt d'orígen. Ha estat un altre dia bo,ple de calma i serenitat. He trobat informació sobre l'ermita

dimecres, 3 de juny de 2009

El Golfet

Al entrar a la platja hi ha aquesta petita caleta. Roques ferèstegues, mar blava i plana. Mirall cap dins. Poques persones, parlaven diferent que nosaltres i diferents idiomes. Compartir la sorra amb una munió de parles i retornar per aquell bell camí fins el punt d'on haviem partit:Calella de Palafrugell. Demà un altre itinerari.

dilluns, 1 de juny de 2009

Per la Costa Brava. De Lloret a Tossa

Voliem seguir el GR-92 fins a Tossa i tornar amb l'autobús. A poc de passar la primera cala, ja vàrem trobar el camí desfet, però passàrem sense massa dificultat,al deixar la Cala d'En Trons i començar a pujar les escales vam veure que estaba molt plena de pedres, sorra, tronquets, cap a la meitat baixaven unes persones que ens digueren que no es podia passar, una parella vasca que venia darrera van dir que ells anirien a veure ja que era l'últim dia i eren aventurers. Nosaltres vàrem pensar que no ho erem i giràrem cua. Haviem vingut a passejar. L'oratge, la vista del mar fins l'horitzó i l'olor d'aquella humitat salada i verda ja valia la pena. Per una tarda ja estava bé.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...