dimarts, 28 de juliol de 2009

Rússia. St Petersburg (Leningrad)

< Un viatge tranquil. Les vores del riu verdes, de tant en tant es veien cases, unes de fusta que semblaven antigues i altres modernes i grans ben pintades de colors diversos. Quasi tot s'ha preparat pel turisme. Com el palau de dalt reconstruit als anys noranata i encara continua la restauració, és el palau de Catalina I (S.XVIII)a la Ciutat de Pushkin, hi ha la famosa habitació d'ambre. Abans de la destrucció total del palau pels "invasors feixistes", els russos van endur-se tot el contingut del palau cap a Sibèria i ara ho van tornar. Dues habitacions posteriors són més neoclàsiques. Part del jardí.Aquest primer dia estava núvol, fins a les nou del vespre aproximadament.. Encara hi quedava llum quasi tota la nit. Aquí eren dos quarts d'una de la nit. Anavem a veure com s'aixecaven els ponts. Moltíssima gent, sols vàrem poder seguir-ne un, ja que van aixecant-se molt seguit. Tornen a baixar de matinada. Aquí sortiem de l'Hermitage, ens havia agafat una pluja forta, però ara semblava escampar-se. Ja no dic res del museu perque es molt conegut. A la tarda, amb sol, vàrem tornar a veure l'església de La Sang Vesada. Es veu que a molts llocs n'hi ha una. Havien matat algú abans de consagrar-les, i quedaven sense culte. Començàrem a navegar i a esperar un nou dia. A dos quarts de dotze de la nit.

dimecres, 22 de juliol de 2009

Poble Sec. Barcelona. Bangladesh.

Aquesta entrada no és una caminada, és una sortida per veure uns amics de Bangladesh que viuen en aquest barri, i que van organitzar, dintre de les festes, una mostra dels vestits, balls i cants del seu país. També vàren sortir a cantar dues cançons de rap en castellà. Poso varies fotografies com a homenatge a l'esforç que vàren fer i els felicito per la bona organització i puntualitat de l'acte. Ho dic perque sentia a persones que deien haver estat en algun altre acte que s'havia fet molt retardat (dues hores) o mal organitzat. La directora de l'espectacle ens va deleitar amb diverses cançons en directe, amb molt bona veu. El sari vermell i la seva cabellera negra feien que les seves cançons et portessin molt lluny del Poble Sec.

dimecres, 1 de juliol de 2009

COSTA BRAVA. De Lloret a St Feliu de Guixols

Aquest dia, vàrem fer el recorregut per la costa, i vàrem intentar baixar a algunes cales. Feia moltíssims anys que no hi havia passat. La primera cala: per dintre d'una urbanització de cases més o menys grans, i crec que un aparhotel, amb molts apartaments iguals i tots estibats per tota la muntanya. Fins i tot em va semblar un funicular per baixar quasi a la platja. Nosaltres, amb el cotxe fins el final. Crec que era la cala Pola. Baixem per un camí descarnat per l'aigua, entre matolls i algun arbre. Hi ha unes escales molt pendents i semblen trencades, optem per continuar pel caminet. Veiem una noia fent ioga davant mateix del mar. Una roca amb un pi parteix la platja, s'ha de passar per l'aigua. Al cantó esquerra d'aquesta platgeta un noi agafat per cordes intenta escalar, li fan fotografies i l'estant ajudant. Nosaltres cap avall. Estem una estoneta i tornem amunt, feia calor. La segona parada a la cala Giverola. A l'altre cantó de la urbanització. La tercera parada a la platja de Vallpresona. Sembla lluny el mar, aparquem quasi a l'ombra al costat de la carretera, un rètol ens avisa que ja no estem a La Selva. Baixem pel camí, és un lloc agradable amb pins, alzines i altres. Era molt ombrívol a vegades, més avall, a mitja altura surten alguns caminets, triem el que s'endinsa més perpendicular al mar. Sembla que en algunes petites esplanades algú tenia tendes posades, hi ha restes de fa temps. Entre els arbres veiem com unes cabanes mal fetes bastant repartides i amagades. Hi ha restes, com si gossos hi haguessin menjat amb cassoles ara abandonades. Però tot hi aixó el camí es fa bonic per la vegetació. De cop baixa més en una giragonsa, una mica dificultosa, amb terra i pedres. Ja se sent el mar. Després d'un petit canyar, encara baixant, apareix la platja. És tota de pedres, al sud hi ha una família, i quasi per on hem sortit una parella estranjera. La platja és gran. Ens mullem els peus, l'aigua freda i la dificultat de mantenir-nos de peu sense relliscar, fa que ens asseguem fora de l'aigua. Ja dalt, pensem que si haguessim portat menjar, ens hauriem quedat més. L'excursioneta ha estat molt bé. Tampoc ens vàrem quedar a St Feliu, feia molta calor però, hi havia com una boira que semblava que es feia fosc. Era un contrast desagradable. Així que tornàrem enrera cap a Lloret per l'interior. A la tarda a pendre el sol a la platja de sa Caleta.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...