dimarts, 29 de setembre de 2009

La Salut. Papiol

Com a primera caminada matinal després de les vacances, va estar bé. Caminada circular pujant fins Puig Madrona. El terra estava encara una mica moll, cosa que ajudava a que fos més agradable la volta per aquests boscos secs de tot l'estiu, també la vista era força bona des de dalt. Per un bon tros del recorregut vàrem compartir-lo amb una cursa ciclista. També ens anavem trobant altres ciclistes i caminants. Alguns dels ciclistes semblava que fessin una carrera. No sols aquí en trobem que van a tota pastilla, també en altres llocs com Collcerola prop de Barcelona. A vegades, aquets són un perill perquè en els tombants no els veiem i em prou feines ens podem retirar, menys si ens vénen pel darrera. Haurien d'anar més en compte. Moltes vegades caminen nens i és més difícil controlar la retirada, sobre tot si és un sender estret.

divendres, 18 de setembre de 2009

YAROSLAV, UGLIGH

Com més ens acostem a Yaroslavl, més temples i cases veiem, es nota que va ser i és encara una ciutat important. Un cop atracats, tocava fer una visita panoràmica a la ciutat. Va ser fundada el S. XI com a fortalesa pel príncep que li dóna nom apodat “el Savi”, destruïda pels tàrtars el SXIII i restaurada dos segles més tard, sempre va ser un important centre de comerç. Des de dalt el balcó del parc, es veia com estaven acabant una zona esportiva, semblava que hi havia una confluència amb dos rius. A la glorieta de l'extensa i elevada balconada, és on els enamorats que es comprometen o es casen deixen un candau tancat i tiren les claus al riu perquè mai es pugui desfer l’enllaç i el seu amor perduri. La catedral del Profeta St Elies és al bell mig d'una plaça cèntrica. He posat tres fotos per fer l'efecte real, els edificis que es veuen havien estat governamentals, estil cassernes. Ara a alguns faltava rehabilitar-los. Dintre de la plaça, hi ha un jardinet amb una “matriosca” de flors per tot el voltant menys la cara del davant que hi ha un plàstic amb la fotografia de la ciutat. Els jardins molt verds, cuidats, poca gent de passeig, hi ha arbres molt grans i la majoria són til•les, com a altres parcs. Al haver tants i tants til•lers per tot, se'm va ocórrer preguntar-li a la guia local (que no parlava castellà) per mitjà del nostre guia sobre si prenien til•la. La contesta va ser que en altres llocs hi havia molts gossos i no per això en menjaven. ???? Després, crec que va reaccionar, va dir que era perillós. ???? Pot ser per la contaminació... Allà no prenen til•la, si no la recepta el metge... vaig deixar-ho estar. Altres països t’expliquen sobre els seus costums sobre les plantes. Aquí és ben diferent, no m’havia passat mai. En el monestir de St Salvador de la Transfiguració hi ha set cúpules verdes. Vàrem passejar pel mercat, fins tornar al vaixell.. Aquest dia va haver una posta de sol meravellosa (cap a les 10 de la nit)Entre les dues fotografies en vaig fer vàries, hi ha un minut de diferència. Cap a Ugligh a les 5 i mitja de la matinada. Ja arribem a la ciutat. Quan vam arribar, tot caminan amunt hi havia una plaça i un pont o passera per arribar a les esglésies, allà un tercet tocant i cantant, a la dreta un home, que amb copes tocava cançons... tot pels turistes Els jardins eren cuidats per unes tres persones, però no duien cap distintiu. Després a l’altra cantó de la plaça, el banc, tendes de joies, rellotges i altres, pel carrer que sortia cap al sud és on vàrem anar, perquè era el més cèntric i comercial. Poquíssims cotxes. Quasi tot turistes i pocs. Les tendes eren d’alimentació, llaunes, pa, tipus de bolleria, carn, embotits, semblant a tendes d’aquí. Al tornar al moll, dues fileres de mercat ambulant, venent de tot, suposo que era típic rus. Tot molt semblant. Coses de fusta, roba confeccionada tipus patchwork amb diferent estil o model, per la llar, roba d’abric... Vaig comprar uns penjolls per Nadal, tipus esglésies de diferents cúpules. Com no tenia suficients rubles volia pagar amb euros, demanava una noia, 40€ d’una cosa que costava 2,60 €. Ho vaig comprar amb una altre parada amb TARGETA! Cosa estranya allà, quasi mai ho pots fer, ni a tendes considerades normals. Al vaixell tampoc, sols euros, preferits per tothom. Sols el metro i altres coses de beure o considerades “petites” has de pagar amb rubles. Però fixat sempre com fan el canvi, compara’l amb el legal. Ells tiren amunt. Les tendes de records que vàrem entrar tenien tot marcat amb euros. La posta de sol també va ser bonica, eren les 10,21 i després les 11,57 de la nit, però al natural es veia més clar.

dimecres, 2 de setembre de 2009

Goritzy. Monestir de St Ciril. Canal Volga-Bàltic

Aquesta nit hem deixat Kizhi,una de les 1369 illes del llac Onega, segon més gran d’Europa on desemboquen 58 rius i sols en surt el Svir. Continuem pel canal Volga-Bàltic, obert el 1964. L’obra va ser començada per Pere el Gran el 1810. Inclou els rius Sheksma i Kovzha i , també el Llac Blanc. També conecta el mar Bàltic amb l’oceà Ártic. Es puja a 119 metres sobre el nivell de la ciutat de Peter (els habitants han decidit de fa anys dir-li així a la seva ciutat oficialment dita ara St Petersburg). Hem passat unes set rescloses, hem trobat runes, poblats que semblen reexir fins a Kirilov, un lloc que sembla fet sols per atracar i del que surt una “carretera” de terra que incidéix fins una asfaltada. No es veu cap poblat tan sols matolls, arbres, terra seca. Fa molta calor. Arribem a Goritzy, és una població agrícola, sembla una població bastant gran, amb extensions de verd salvatge amb arbres.Hi ha gent gran que ens observa, es queden asseguts davant del Monestir on hem d’entrar, volen dir-nos alguna cosa però no ens entenem... quina pena! (Aquesta fotografia és d’un amic, no és meva). Ara,al monestir viuent pocs monjos. Entrant per la porta principal (est) queda a la dreta una muralla inacabada d'edificació posterior al monestir amb unes arcades a la part interna. Fora dels murs, a ponent, la gent es banyava. Des de l'entrada al pati i al monestir, es veu la part interna de la muralla de la fotografia anterior que dona al llac/riu on es baya la gent. Detall d'un dels arcs de l'entrada principal al pati interior del monestir, altres estaven molt malmesos. Al entrar, a la dreta hi ha un petit museu on s'hi troben campanes, ornaments religiosos, imatges i altres. Després de fer una volta per el gran jardí del monestir i mirar totes les paradetes de records, cosa quasi obligatoria, ens va sobrar temps, però el sol era tan fort que no ens va quedar ganes d'anar a veure una mica de la població per aquell carrer ample i a ple sol. Si que vaig intentar anar per l'ombra d'aquells arbres esponerosos, però va ser impossible perquè el verd era impracticable.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...