diumenge, 29 de novembre de 2009

VENT, NÚVOLS, MAR...

Matí d'anyorança, sols el vent que es va despertant i la calor del sol esborren les grisses petxades matinals. A l'est, el paisatge torna a tenir color: blau sobre blau, el vent de l'oest empeny els núvols i aquests es van esponjant. Sort que el vent no és tant fort com el de Tramuntana. Aquestes oliveres el coneixen i ens ho dibuixen perquè estiguem a l'aguait. També el mar empès pel vent va formant ones més fortes, núvols que se'n van, aigua que t'impregna de sal tot el cos, les orelles et fiblen, els cabells volen fugir... No ens hi acostem massa. Sembla que vol foradar més el Pont d'En Gil i nosaltres som més febles. Sense cap núvol, el sol ha fugit. Es prepara per un altre matí.

dimarts, 24 de novembre de 2009

Tardor a Menorca

Ja s'aixeca el dia. Com veuré aquesta illa després de tants anys? Un bon dia t'ajuda a reempendre la descoberta. Aquí tens sud i nord, est i oest: duel de mar i terra a l'abast el mateix dia. El mar en calma et convida a navegar. Veure la blavor de l'aigua que el sol ha despertat. Aigua i roques han d'entendre's, encara que aquestes siguin rossegades un cop i un altre, es transformen agresives o dolces ensenyant els seus colors Forats d'aigua que ajunten mar i cel on podem enmirallar-nos. La calma amb reflex de sol que ens deixa.No hi ha adéu, sols fins demà.

dimecres, 4 de novembre de 2009

Serra de Prades. Ermita de l'Abellera.

Una excursió bonica per terres tarragonines a mitjans d’octubre. Sols baixant un barranc tenia una mica de dificultat, esmortida per la visió d’algun arç, ja amb fulles vermelloses, envoltat de castanyers, encara verds, que espargien les seves castanyes arreu. Què bones eren! Ja haviem passat per l’ermita de l’Abellera protegida per una balma rogenca , la fotografia és des del fons on hi ha una caseta que segurament hi visqueren els eremites. Entre altres el benedictí Bernat Boil fill de Prades, que va morir el 1520 essent abat de S. Miquel de Cuixà. Havia navegat acompanyant al descobridor Colom en el seu segon viatge a Les Indies. Des del mirador de l’ermita es gaudeiex de la vall de Capafonts i les muntanyes dels Motllats Varem dinar en un lloc preparat amb taules a prop d’una font i molt a la vora de la Foradada. Al final un cafetó a la plaça porticada de Prades, la Vila Vermella, centre de la Serra a la que dóna nom, pertany a la comarca del Baix Camp. Després una parada ràpida per visitar la monumental Montblanc, capital de la Conca de Barberà. Alguns que venien no hi havien estat mai, i per això vàrem creure que no s’ho podien perdre. Algun dia hi tornaran perquè els va agradar molt aquesta ciutat. Web de Prades: "http://www.prades.es/"
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...