dimecres, 30 de desembre de 2009

BARCELONA.

Volia anar a veure les llums de la ciutat, però fins fa un parell de dies no hi he pogut anar. Sols vaig poder passar per tres carrers. Aquesta primera és de la Rambla Catalunya, on avui, de dia, hem estat pintant amb els companys aquarel·listes. El Passeig de Gràcia. Detall del mateix passeig amb part de la façana d'un Hotel important Cartell que han col·locat a moltes cruïlles importants, al començament de les iluminacions. Més a prop, les llums de la Diagonal Diuent que aquestes "bombetes" són ecològiques, que no gasten molta electricitat. No ho sé. Amb menys, també seria bonic. Avui he vist que a la Gran Via n'hi ha de semblants, al ser de dia he vist que han posat uns "pals" especials molt alts a banda i banda, per aguantar-les. N'hi ha molts. M'entristeix quan haurà costat tot, hauriem de ser més sobris i gastar els diners per fomentar llocs de treball, i moltes altres coses més útils. És bonic, però per mi en sobren la meitat.

divendres, 18 de desembre de 2009

St. Vicenç de Castellet. Pessebres.

Com cada any, l'Agrupació Excursionista St Llorenç de St Feliu de Llobregat porta un pessebre, que deixa al costat d'alguna ermita amb un bloc i uns bolígraf perquè tothom pugui anotar el què vulgui, per desgràcia, moltes vegades desapareix el bloc. Aquest any vàrem anar a l'Ermita de St Pere de Vallhonesta. Va ser una passejada bonica, freda i amb el dia ennuvolat. Ens van rebre representants de l'agrupació excursionista que cuida l'entorn de la casa del S.XII-XIII i que fins ara cuidava l'ermita romànica. Va ser interessant per les explicacions que ens vàren fer i per poder veure-la de dintre amb el sepulcre romànic més gran del país. Com hi havia gent que el feien servir com a rampa per saltar amb motos i estava trencant-se més, els excursionistes de St Vicenç el van introduir dintre de l'ermita, amb molta feina per confeccionar rampes i altres medis. D'aquí torno a donar les gràcies a aquestes persones que a més a més, ens van donar una coca boníssima, i un cava amb porró. Havien celebrat que una noia del poble havia estat campiona a Suïssa de cursa amb raquetes de neu. Ara es retirava de les competicions, van dir. Es dedicaria a la seva carrera de biòloga al Canadà. És una llàstima que molta gent emprenedora hagin de marxar. No et conec però et felicito campiona de St Vicents. Va ser un dia rodó. Aquí deixo la foto del meu pessebre, de nit. Cada any és el mateix de fa uns vint, però canvia l'entorn. Aquest any hi ha varies classes de pinyes recollides dels diferents boscos trepitjats. Unes branques seques podades del carrer, i dóna suport a l'angel i als petits suros(també recollits de terra), un test, que he fet aquest curs, de terrissa a la classe de pintura sobre ceràmica (més endevant ja el posaré a l'altre blog).

divendres, 11 de desembre de 2009

NADAL

Felicito a tots els que entrin a la pàgina i els hi desitjo: MOLTA FELICITAT! (Una de les aquarel·les amb tinta xinesa, que envio a amics i família aquest Nadal)

dimarts, 8 de desembre de 2009

CAMINS. Menorca

Vols vorejar el mar? Camina sobre les roques. o per sota un camí frescal, amb la foscor de les verdes fulles i les molses fins i tot una entrada al penya-segat, on els matolls et fan barrera per avisar-te del perill, aquí són els homes que et barrent el pas... Altres camins de cases que han fet uns homes pels diners i pel lleure on a prop, altres homes desconeguts, havien fet aquests per viure i protegir-se Fem camí sota el sol, on no es veu un arbre, però la olor de les flors del romaní petit ens animen a seguir. Ja no queden herbes altes, sols les resguardades per les roques agrestes que aprofiten el pam de terra portat pel vent, mesclat de mar i de pluja. Fins i tot les oliveres ran de terra germanes dels líquens, semblen herbes estranyes; els cards ja són secs a costat dels camins sobre el turó. Terra, pedres i altres petites plantes que no poden creixer més, ens acompanyen per la gran "explanada" de dalt de tot, ens fan arribar fins a un arbre solitari que ben agafat al mur divisori ha aconseguit ser el més fort i alt: l'únic, vol ser admirat De retorn pel camí llarg, l'home pensa que si fos ocell podria volar fins el mar per acomiadar el sol entre els vells arbres i sentir la felicitat viscuda en un sol dia de fer camí. Sols queda seguir el camí del somni sota la lluna. Us hi convido a venir. Menorca és un somni viscut.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...