dilluns, 25 de gener de 2010

TURÓ DE SANT RAMON.



Un matí que oferia més pluja que sol. Però feia molt que no caminàvem i vàrem anar a fer aquesta matinal al turó de 288mts d'alçada, que pertany a St. Boi de Llobregat. D'allà dalt es pot observar molt del litoral mediterràni de la costa més enllà de Barcelona, fins el Garraf o més. Es veia una mica la Mola i el Montseny. La pujada és bastant forta  (250 mts desnivell), encara que es pot fer per la pista i fent esses, redueix llavors l'esforç. Hi puja molta gent, caminant i amb bicicletes, quasi a dalt hi ha un aparcament.
L'ermita va ser aixecada fa uns cent anys pel samboià  Josep Estruc en memòria dels seus pares. Ha quedat constància en un diari escrit per un pagès de Gavà, que mentre treballava al camp, s'anava aixecant l'ermita, entre els mesos de març i agost de 1885.
 A l'ermita de St. Ramon Nonat o de Golbes, hi deixen vestidets o complements de nadons penjats a les parets de cada banda tot just entrar. Sembla que així, donen les gràcies al sant per haver-los concedit el desitg de tenir un fill. També hi havia a la pila baptismal un parell d mocadors, un nino o nina i un paperet demanant tenir un fill.

A la baixada, vaig veure les primeres argilagues florides. El camí era força pendent, baixava quasi directe. Pujaven uns quants fent un gran esforç.
Més avall, encara quedaven restes de la ventada de l'any passat.  Després, la baixada ja era més suau i al final, caminàrem entre grans mates verdes de ginesta quasi a tocar d'una urbanització.  Així acavàrem de donar el tomb per aquest bell indret.

dijous, 21 de gener de 2010

Les Corts. Can Déu




Trobareu el Centre Cívic Can Déu a la Plaça de la Concòrdia, de zona peatonal. Fa poc el vàren reformar.  És un espai tranquil, una illa entre la Diagonal i la Travessera de Les Corts. S'ha de visitar l'edifici, i si voleu, podeu asseure-us al seu bar, tant a dintre com a fora s'està molt bé. A mi m'agradava el jardí amb més vegetació, com abans estava. Ara està més enrajolat. Sigui dit que no tinc res a veure amb el bar, però ho deuen fer bé, perquè hi fan menjars i tot, i sempre veig gent.
Però el què volia dir era una altra cosa. Al segon pis hi ha un espai de pas on hi ha uns mobles de cartró, menys la taula. A les estanteries hi podeu deixar els llibres que ja heu llegit i no voleu, també en podreu agafar altres que us interessin. Avui hi havien alguns ben enquadernats i amb paper biblia sobre novel·la policíaca, la majoria són nets, quasi nous. Jo he agafat uns itineraris per Collserola que semblen interessants, volia agafar una col·lecció d'art d'una editorial que ho feia molt bé, però ja en tinc i no em fan falta. N'hi ha un munt.
 Mentrestant jo mirava, una senyora deixava uns videos perquè els seus pares es canviaven de pis i no els cabia tanta cosa en el nou.
Ah! He agafat uns discs de vinil grans de la Nuria Feliu i un altre d'en Campuzano. Acabaré de conectar el tocadiscos que la meva filla va deixar i els escoltaré, aquest mati no he pogut acabar de conectar els altaveus. Demà serà un altre dia.


dimarts, 12 de gener de 2010

Miltònia

És una orquídea, aquesta no sé si és originaria del Brasil o de Colombia. És molt bonica, com quasi totes. De la primera vareta, les flors eren obertes quan la vaig comprar. Cap el vespre, asseguda al sofà vaig sentir una olor suau, que m'estava envoltant, com una abraçada dolça, que anava endinsant-se. No podía comprendre d'on venia. Les portes de dintre, que dónen als patis de veíns, eren tancades. Tornant cap l'estança on estaba sentada i la sento més. ERA L'ORQUÍDEA! Mai havia sentit a dir que fessin olor, ni mai l'havia sentit. Ara, ha florit l'altra tija i també fa olor. És més vermell intens que la fotografia. M'agradaria enviar-vos aquesta abraçada tant suau. Com m'agradaria poder conservar-la temps! He llegit que no és de fàcil cultiu, en un lloc adequat pot durar d'un a cinc anys, en el seu medi uns deu. Vaig fer-li un esbós des d'una altre prespectiva, així la tindré sempre. Hi ha tantes coses boniques! Una web (no puc fer l'enllaç bé) és Cameleon "http://www.cameleonorchidee.nl/index.jsp"

divendres, 8 de gener de 2010

Sobre un ocell

A la part esquerra de l'Aloe Vera, sobre la barana, apenes es reconèix un ocellet que segons abans estava a la dreta rebuscant entre la Portulacaria. Cada día endevinava que alguna cosa sortia més o menys a la mateixa hora des de l'altra estança. No podia ser una fulla, vaig pensar...
Avui l'enxampat, però ell m'ha vist al moure'm cap a la finestra i ha volat. Nosaltres no som tant llestos.
Dintre la ciutat s'atreveixen apropar-se, senyal que busquen menjar o beure. Però ahir va ploure i encara queden bassals a la vorera del davant, n'hi ha un de ben gros. Hi passa massa gent per banyar-si, els humans no inspirem comfiança.
Els anys passats un altre, crec, venia a una jardinera, i si jo estava sentada quieta, el podia observar una bona estona gratant amb el pic i les potes, i apropant-se a la terra amb el pit buscant no sé què. L'he trobat a faltar. M'agradava veure'l. Ara deu venir aquest altre ocell al cantò oposat. Procuraré estar atenta demà per si rebo la seva visita. No crec que poguem trabar cap amistat, però ell m'ajudarà a pensar en altres coses. Els seus moviments ràpids, canviants, la seva volada sobtada fa pensar que la llibertat és molt curta en el temps. No és el que creiem, sempre condicionada. La llibertat total és pels que viuen SOLS. Ell no em dóna llibertat, però si estic sola, em fa companyia uns instants, encara que no ho sàpiga. Gràcies ocellet desconegut.

diumenge, 3 de gener de 2010

Joana Raspall.

Es va presentar el passat desembre el seu nou llibre "Instants", publicat en motiu del 50é aniversari de la mort de Carles Riba. Va ser publicat pel Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Na Joana va ser alumne del poeta. El llibre és un nou recull de Haikus i Tankas. Recomano que el llegiu. Al fons de l'aigua/ on es miren les roses/ hi ha fulles mortes.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...