dissabte, 27 de març de 2010

MONTSERRAT. COLLBATÓ

Virolai . ..els angelets serraren amb serra d'or, eixos turons...

Sobre el poble de Collbató s’alça imponent la muntanya. Amb els seus grisos, terres i verds, ens convida a pujar .
De molts anys que hi ha dos camins: el de les mines de salnitre i el camí de Sant Miquel. Aquest últim dit de les bateries, perquè varen ser posats els canons durant la invasió de les tropes de Napoleó.
Avui no era per pujar, solament fer un tomb.



Passem per un tros d’urbanització al final del poble, un toc de color d'un arbret (Prunus Pissardi).
El bosc, ben cuidat a les voreres de la pista, ens tapa la muntanya, però més enllà, per entre les oliveres lluentes com argent, es pot veure l’antena de Sant Geroni.
Més endavant arribem a la Vinya Nova ( El Bruc). A l’antiga masia o conjunt de cases hi ha un restaurant que conserva premses 









  i peces d’aram.
         Ben esmorzat, fem la tornada per l’altre camí. Deixem a l’esquena la muntanya.
        Entre mig de camps, on els atmetllers que hi ha ja treuen el verd, em fa perdre la il·lusió de veure camps florits. Per consolar-me veig un marge florit, semblen boixacs entre mig d’esbarzers i altres floretes grogues.

De sobte al donar la volta per la punta d’una urbanització, s’obre una gran esplanada plena d’ametllers florits. Quina xalada pasar per entre aquell bé de Déu de flors! Quina flaire! I el verd de sota...i mirant enrera?

Aquí ho teniu! No us puc dir res més. He fet moltes fotografies.
Tot arribant a un punt, i tombant a l’esquerra, ben al marge del camp una nota de color ens crida l’atenció. Un de diferent
Arribem a l’Alzina Gran . Quasi tres persones calen per envoltar-lo.

 I tornem al punt de sortida.
Una passejada molt agradable, i més després dels dies tan dolents que hem tingut.

Aquest indret és bo per fer escalada. Aquí deixo un blog

diumenge, 14 de març de 2010

St. Jaume i St. Pere de Vallhonesta. St Vicenç de Castellet.

Hem anat a recollir el pessebre. El fred i la nevada ens van retrassar. Avui no les teniem totes, però ha resultat un dia fenomenal.
La caminada ha durat més del què s'esperava, unes quatre hores. La pujada era una mica forta des del Pont de Vilomara. Molt aviat hem començat a passar per clapes de neu. Semblava una estesa de roba blanca sobre matolls. Recordava quan a la casa de camp es feia bugada.
En altres llocs n'hi havia més. Hi havia trossos amb neu quasi gelada. Molts arbrets i matolls estaven tombats i amb neu a sobre.
La boirina no ens deixava veure Montserrat,
 però més endevant hem pogut veure La Mola amb neu, que pertany a aquest Parc Natural de St Llorenç de Munt i l'Obac. De cop, al pasar un revolt, ha aparegut L'Hostal de St Jaume de Vallhonesta, del S. XII.
Ens hem acostat i hem passat per dintre d'aquest arc que sembla una porta. És tot abovedat com un pont, a banda i banda hi han estances diferents amb les seves finestres que donen a cap obert i algunes amb mig arc.
 No hi he entrat, no donava sensació de seguretat.
A mig camí, mirant enrera.
Ja sortint i pujant les escales arribes a la capella que sembla ha estat restaurada.
Hem trobat a dos homes sentats que feient petar la xerrada, potser un era l'ermità, no li he preguntat el nom quan m'ha ensenyat per on s'anava a la font
darrera  i sobre l'ermita, , he provat l'aigua que brollava per tot arreu. M'ha dit que es podia beure. Han anat pujant els companys i he tornat avall per sobre la gran roca en que es repenja l'ermita.
Hem anat baixant cap a St Pere de Vallhonesta,

amb trossos de més neu
 i pasant pel turó d'en Jaume, i sempre cara sol sense neu ja hem arribat quasi al nostre destí final.

Recollim el pessebre i la llibreta plena de salutacions de diferents caminants. Baixem fins una pista forestal plena de fang i vorejada encara de neu, per on ens encaminem  fins l'autocar. Aquest tros és el que se m'ha fet més llarg.
I a dinar al punt de sortida, que ja és hora!

dilluns, 8 de març de 2010

Acomiadament i rebuda.


Avui el cel t'ha volgut regalar la blancor que emergia de la teva ànima per donar-te l'adéu, la seva fredor trista que ens envoltava s'ha anat fonent amb la calor de tots els amics que volien dir-te, a reveure Marcel.
El teu nou nét t'ha volgut dir hola avui, però ja no ha estat a temps. Quan creixi, els teus li explicaran que no ha pogut conèixer l'avi, un gran home. Però, l'amor que ha sembrat arribarà fins a tu, petit nadó. Benvingut!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...