dimarts, 25 de maig de 2010

Barcelona. Montjuïc.

L'altre cantó del MNAC.
Diumenge. Anem a l'altre cantó? Dit i fet. Pujem pel carrer Lleida. Fins el teatre Grec.
Als jardins de dalt, hi ha un pi pinyer catalogat l'any 1993 com de 100 anys.

i continuem. Al costat del pavelló un parell de Prunus Pisardi, amb moltes prunes, algunes ja a terra picades pels ocells.
baixant altre vegada, trobem aquesta lagunaria catalogada el mateix any com de 70 anys.
Mirem el teatre una mica de lluny, no podem passar.

Al baixar, hi haun arbre impresionant ple de flors, també catalogat l'any 1993 com de 70 anys.

Després anem pujant per sota el museu Miró. Les escaletes de les baranes llueixen pel sol, l'aigua sense tractar va baixant per cada cantó. Mai ho havia vist amb aigua. És bonic i refrescant.


Ja més tard, per sobre la Font del Gat, cap al Mnac, ens entretenim a mirar la glorieta


i els jardins de sota.
Vaig fer dos esbossos ràpids d'aquets últims llocs, però diferent punt de vista.

dissabte, 22 de maig de 2010

Passeig per Montjuïc

Una volta per Montjuïc a peu. Passem per la Pça Espanya i cap amunt!
L'antic Jardí Botànic per la dreta del MNAC, passat l'aparcament. Mai hi havia pogut entrar. És un lloc ombrívol, amb caminets planers i escales que van baixant.
 
Les primeres falgueres

Una cascada petita artificial et diu hola i  l'ombra intensa et fa sentir recolliment i frescor.

Aquí acaba el reguerol, els lliris grogs ja han perdut quasi totes les fulles.
Al centre, més grogós, un arbre enorme i preciós:
És un Pterocarya x rehderiana juglandaceae. Noguera de Rehder.


Una influorescencia de la Ostrya carpinifolia. Betulacea. Óstria (català). Carpe negro.

Més amunt i dintre del viver antic, al costat de l'estadi, he trobat aquestes baies:

S'acaba el vol per aquest cantó de la muntanya.

dijous, 20 de maig de 2010

BARCELONA des de Collserola.

Feia molts anys que no havia pujat per la carretera de l'Arrabassada. Feia un dia clar, pocs núvols.
Al fons a la dreta Monjuïc, davant el Carmel, Horta  i  la Vall d'Hebron entre altres.
Quasi la mateixa, però més a l'esquerra amb les xemeneies del Bessós i Diagonal Mar.


 Pels voltants del mirador vaig fer fotografies a les flors espontànies que creixien a prop.








Poca ginesta que començava a florir.

Després cap el Pantà de Vallvidrera. Allà ja hi han tots aquests arbusts florits, cada grup de flors fa un panell més gros que una mà.
Passant per un petit camp, sols una rosella que volia alegrar l'entorn d'una destrucció...

divendres, 14 de maig de 2010

Estèvia

Fa anys que vaig dur pols d'estèvia de l'Índia. En un viatge que vaig fer per conèixer part de Periyar, on va néixer la ciència o cultura anomenada Ayurveda.

  La vaig trobar, quan com sempre preguntava sobre plantes i noms i creences, i al preguntar per ella , la venien ben envasada amb un prospecte on informaven sobre la seva posologia. Provenia de Sud Amèrica. Em va resultar curiós. He extret la informació del blog EL MEU HORT.
Com crec que, a part de ser molt interessant, és un orgull que es produeixi  estevia a Catalunya, he agafat l'enllaç. Cliqueu sobre les paraules, veureu i sabreu altres coses interessants.
Com no tinc fotografies d'estevia, poso aquestes de vainilla, i la flor. És una classe d'orquídea, es diu Vanilla planifolia. La vaig veure per primera vegada allà, em van donar llavors perquè van dir era molt fàcil de cultivar, però no varen sortir.

(La fotografia de la flor és agafada de "commons.wikimedia.org", les altres són meves.)
I els paisatges dels camps de tè.
Una meravella, aquí creix quasi tot amb tanta humitat i calor.

divendres, 7 de maig de 2010

Bergadà.

Quan passàvem a costat de Montserrat la boira era espessa i no ens va deixar fins entrar al Bergadà. Sobre Berga va quedar una nuvolada que no ens va molestar en tot el dia, encara que a la tarda ho va intentar.
Ja fa dies que ho vàrem fer, el 24 d'abril. Partírem de l'Atmetlla de Casserres .
 La caminada va ser una passejada. Així, sense presa, ens vàrem dirigir pel Colletó fins a l'església de St. Vicents d'Obiols.
 D'origen visigòtic, reformada en varies ocasions. D'una de les tombes excavades a la roca que l'envolta (on es noten els dolls d'aigua), es trobà una moneda del rei Egica (687-702). Entre els camps de les flors ben altes de colza, deixem la gran masia de Bellús cap al molí del mateix nom. Ara habitat.

 Com hi ha massa aigua i no podíem creuar el rierol, ens endinsàrem per matolls florits i mullats, que feia recança trepitjar, així vàrem veure una mica l'aqüeducte, molt ple d'esbarzers i altres branques.

La balma i la cascada d'uns deu metres ens fa quedar una estona gaudint del soroll, mentre uns van a passar per sota, aprofito per fer un esbós.

Ja marxen! Seguint el corrent veiem un doll d'aigua que li aumenta el cabal. Hem de recular per seguir la riera de Febres.

Al arribar sobre el saltant ens decidírem a dinar. Va ser molt gratificant, tenint en compte que sempre sento el soroll de cotxes. Bé quasi ja no el sento.
Haviem de marxar...
Deixem enrera la Colonia Monegal amb la seva esglèsia

A costat del Llobregat tornem al punt de partida.
Però com era d'hora vàrem parar a Gironella amb el consens de tots.

Vàrem fer un tomb pel seu casc antic.

dilluns, 3 de maig de 2010

Castell de Papiol

En les nostres caminades hem passat moltes vegades per sota del castell. Està enclavat sobre la roca, dintre la planta "baixa" hi ha escales fetes a la mateixa roca. Ahir vàrem entrar-hi!
Es privat i la seva propietària l'obre en poques ocasions per motius culturals.
Mai hauria pensat que un matí fos tant ple d'emocions.
Vaig anar-hi per l'Exposició DEIXAR-SER que es podia veure durant dos caps de setmana. Els artistes Gemma Guasch i Josep Asunción exposaven obra. Un marc incomparable per una obra tan completa.

La decoració, en algun racò, d'una planta viva feia reviure l'entorn. Pedres que tans segles han viscut i que en podrien explicar tantes coses...
Des dels sentiments que sorgiren del forat de la presó, dels nobles i  servents que l'habitaren, de les persones que encara l'habiten i les que senten interiorment la música de cada setembre, fins aquesta exposició viva en que la Gemma i en Josep han compartit el seu interior creatiu. Tot fa que aquesta construcció sigui més important.


La petita planta verda va ser el motiu de conèixer a la Ma Teresa, que havia conegut a la meva mare i em va presentar a la seva, Ma Teresa, també. La casualitat va ser que totes dues haviem estudiat, en diferents cursos a la mateixa escola universitària. Després em va presentar a la seva tia Adela Mora. Persones totes afables.
Quan estavem parlant i ja me'n anava, va entrar la Gemma. Els que allà erem la vàrem seguir quadre rera quadre. Era la vivència de cada obra, seguint la seva evolució des de el no res.

Quan marxàvem,  la senyora Adela, propietària del castell, em va oferir veure'n part. Jo no m'ho esperava, i em va fer il·lusió, per això vaig dir-li que sí. Em conduí per tota la primera planta del castell.
Un arc enorme creua tota una estança, la principal crec, com a menjador. Hi ha un patí que sembla un enorme àtic que domina tota una part de la població i més enllà. A un costat, a uns cinc metres del mur, un pou que encara ara recull les aigües de pluja de sobre el segon pis, amb canonades d'argila semblan a les teules. Una altre estança gran com de sala d'espera, un despatx.Tot ben conservat.
Es nota que estima el lloc, es casa seva.
A cada estança unes flors, sense tota la parafernàlia que, a vegades, es troba a aquets llocs de grans rams artificials, grans relotges o coses semblants.


Veiéu per què va ser un matí rodó i maravellós?
No poso les fotografies de la primera planta, perquè em sembla que li hauria de demanar permís. Ho sento.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...