dimecres, 8 de setembre de 2010

TAMARIT- LA MORA


Des de la platja d’Altafulla, sota el castell de Tamarit, on desemboca el riu Gayà, tirem camí amunt pel nord del castell i li donem la volta a peu de muralla fins baixar a una petita caleta anomenada Cala Llobera.


Hi ha una roca que avui amb la mar revoltada, es fa difícil de pujar. Se sent el soroll d’un bufador.
La miro a contrallum, sobre una roca petita on m’he assegut per fer un esbós del castell.


  Estic quasi envotada de mar, aigua salada empesa per la força de les ones, els esquitxos m’arriben. Sort que fa calor!


Mireu quina perspectiva!


Després d’uns vint minuts aproximats. Reprenem el camí.
Seguim més o menys el sender marcat en el mapa de informació.

Entre pins de diferentes mides, petits romanís florits i altres matolls forts que s’arrelen entre les roques i donen cara al vent, procurem acostar-nos més sobre el mar.


Aquí, hem deixat el sender, les roques baixen fins ben a prop, no veiem sorra. Tornem a pujar més endins a reprendre el camí de ronda marcat i ja entrem a La Mora. Mirem enrera, queda lluny el far de Torredembarra i Tamarit.
 Comença un ample camí, ben fet sota grans torres modernes, protegides per murs alts que fan de contenció. A l’altra banda un muret petit fa de balcó sobre la vegetació i el mar.


En un revolt ja veiem la Punta de La Mora. Entre els pins, adivinem la platja.
 No acabem el camí, i ens endinsem pels petits senders cap avall fins a tocar la sorra.

Ara sí que convé un bon bany encara que el mar ens vulgui fer fora.
Tornem per dintre de les urbanitzacions fins a trobar el cotxe.
Ha estat una delícia poder fer aquesta caminada.


diumenge, 5 de setembre de 2010

LAS TABLAS DE DAIMIEL. La Mancha

Uns dies de final del maig passat, vaig poder visitar aquest lloc que segons Rafael Méndez (País Semanal del 28 de març 2010) “…el paraje impresiona. En medio de La Mancha aparece un lugar propio de Suecia.”

Vàrem anar uns quants aquarel•listes a pintar. També això va ajudar a que ens hi trobèssim tan bé. 
Vaig fer unes aquarel·les i uns esbossos, que en tinc part a l'altre blog  Paleta de Colors de Ma Antònia

Per camins entre mig dels camps florits de primavera,


pujant dalt del turó tot buscant un lloc per situar-nos, la vista és extraordinaria. Sota un sol aclaparador protegida per un barret de palla em disposo a pintar. Podré copsar tanta bellesa? Impossible.
A la tarda anem a pintar cap el molí de Molemocho.
i més tard, a Las Tablas.
 
Estan plenes d’aigua caiguda fa pocs mesos. No ho podem veure tot, són 5.000 Km2 de superfície.

Entrem per un camí flanquejat de Tamarius (Tamarix canariensis), allà els anomenen TARAY, n’hi ha per tot el parc, alguns exemplars són enormes.

Fem una passejada fins a un mirador i esperem que el sol baixí més,
per tornar abans de que fosquegi.
Arriben els raigs a les flors dels arbres,
Va canviant el paisatge de color

 
 
 Una delícia...
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...