divendres, 19 de novembre de 2010

MONTSERRAT. Camí dels pallers.

Una bona caminada en un dia de sol. Llàstima que la màquina de fotografiar no em funcionava bé, però alguna foto he salvat.
Comencem per una pista ampla amb una pujada forta, aquí respirem perquè ja quasi no hi ha pendent.

 No anirem al Monerstir, aquesta caminada és sols una matinal.
Aquí es veu al fons lluny a la dreta, on hem d'arribar. Sembla massa lluny. 
  Del coll de Guirló baixem més al torrent del Llop i tornar a pujar fins les pedres dels Pallers. El camí és pedregós, estret moltes vegades. "Ai la baixada!" penso. Que és el què més em costa, i a sobre tanta pedra... Algú va caure.
 Pel sender trobem  aquesta espècie de roures petits plens de glansa, romaní florit, i brucs petits plens de flor.

Poso aquesta fotogradia d'una de les pedres, que encara que ha quedat mal enfocada, ens dóna una idea de com són. Aquesta sóc jo amb els meus dos pals. Aquí dalt a l'ombra feia fresca.

 
 Aquí vàrem esmortzar. Una vista fantàstica, encara que en aquells moments s'havia posat una boirina que les fotos no quedaven bé. Mirant cap al darrera tenia aquesta vista de la muntanya. No ens podiem moure massa, l'espai era reduit aquí, podiem baixar de cop...

 Sort que una de les fotos finals, de l'aparcament de Can Massana, sí que va enfocar bastant bé. M'agradaven els colors.


dilluns, 15 de novembre de 2010

ARBRE DE LA LLANA. Barcelona

     Avui anava per un encàrrec amb el cotxe, he passat per la plaça Cerdà cap al Passeig de la Zona Franca. M'han fet girar a la dreta per les obres. Oh sorpresa! Un quants arbres que sempre m'han cridat l'atenció. M'he dit que vindria pel mateix carrer a la tornada per fer fotos.
     Els troncs tenen uns forma curiosa, estan recoberts de punxes com els rosers, les branques també.
 Les fulles molt verdes. Les flors que surten a finals de setembre són delicades, generalment blanques.

Les branques formen un gran xarxa, crec que floreixen més quan no tenen fulles.
Aquí teniu un fruit sense madurar 
 Aquí els fruits deixen anar les llavors.


Aquest arbre és de la familia de les Bombacàcies originàries de la zona tropical d'Amèrica del Sud.
En llatí "Chorisia speciosa" i en castellà "Palo borracho".
Les dades últimes les he obtingut d'una separata de "La Vanguardia" titolat "ciudadanos árboles" dels Cuadernos Cívicos del 2003.
Diu que hi havien quatre exemplars distribuits entre Pça Pau Vila i Santa Madrona. 
Ara crec n'hi ha més, i aquí deuen haver-ni una trentena. Són molt bonics. La fragilitat de les flors contrasten amb els troncs i branques punxants.






dimarts, 9 de novembre de 2010

Temporal marítim

Un dia preciós de sol i calma a l'aire, però el mar es revoltava.  Era el dia 31 d'octubre.


Per un segon es va salvar d'una bona dutxa!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...