dijous, 24 de febrer de 2011

AQÜEDUCTE DE FERRERES. TARRAGONA.

Excursió circular des del Pont del Diable fins Els Pallaressos. Organitzada pel CENTRE D'ESTUDIS SINIBALD DE MAS DE TORREDEMBARRA.
No seguirem cap de les tres rutes descrites en el planell, però sí que hi passarem a troços o els creuarem.
S’entra pel Mas dels Arcs per unes portes, ara obertes, una de central gran flanquejada per dues més petites.
Estan arrenjant el parc, deixen camins per passejar tranquilament.
El Pont del Diable és de l’època romana del S.I ac, ara està amb reformes, és a les afores de Tarragona. Servia per portar aigua del riu Francolí a l’Imperial Tarraco. Es va utilitzar fins a ben entrat el SXVIII.
La boira era bastant espessa al començament de la caminada, després es va desfer i el sol ens va acompanyar.

Encara està en obres de restauració. Fan més alts els dos cantons on passava l’aigua, cosa en què no tothom hi està d’acord.
Aquí era a la tornada a la tarda.
El pont medeix 217 mt de llargada i 27 mt d’alçada màxima.

Trobem el monolit dels germans Puig i Valls que ja he posat al principi.
El bosc de pins és plè de margallons, que com sempre arrelen entre escletxes de les pedres. També hi ha mates de bruc, on encara resten les flors seques de la florida passada i alguna nova flor, que poruga, va treien les fulles rosades com per provar si ja no fa fred.

N’hi ha molta de pedra. Més amunt, sobre pedra, trobem un gran doll d’aigua amb alguns joncs a una punta. El sol va desfent la boira.

Més endavant un camí que es va fer per la visita d’Alfons XIII condueix a la columna dels Arcs amb un àngel al capdemunt. Està força malmès, no té braç i una ala està trencada. Tot fet sota les ordres de Mariano Puig i Valls. El mas també fou conegut com a Mas de l’Angel. Darrera de la columna hi ha les parets del què debia ser una bodega.

Ja més endavant parem per fer un mos, sota d’una enorme alzina. Encara hi ha una mica de boira
Anem més al nord, pasem sobre un marge enlairat sobre el bosc de grans pedres, i ens sorpren un soroll estrany, que no és de cotxes, com el foc d’una caldera: és la flama de les fàbriques de Constantí,(més clares que la fotografia).

Més endavant trobem “les escales de la Seu”, sembla una cantera antiga

Sobre la roca en ample busquem la petjada dreta grega del gegant.

Molt a la vora d’Els Pallaressos, passem per alguns alts marges de pedra seca.

Parlaré d'Els Pallaressos en un altre post.
Continuem el camí.
Després de dinar ens dirigim cap el mas d’en Garrot,
pugem a veure la font del mateix nom, molt abandonada.
Es veia aigua corrent pel terra, però no d’on sortia.Deixo les imatges de la força d’aquesta alzina.
 I la foto dels integrants de l'excursió

divendres, 4 de febrer de 2011

FERRAN.Tarragona.

Feia sol, el fred però es sentia.
Ferran és a uns 2,5 Kms de la platja de Tamarit, de la desembocadura del Gayà. D'aquest punt surt un sender que algun dia seguiré. A poca distància i al sud d'Altafulla, i pertany a Tarragona.
És un poble sobre una muntanyeta. Darrera hi té la nova N-340, l'autopista del Mediterrani  i una cantera. Això l'ha perjudicat. Però el poble dona cara a Altafulla i al mar. Deu tenir pocs habitants, que es debien dedicar a l'agricultura abans, ja que es veuen encara zones de terra riques al costat del Gayà i més al sud.
Entres des de la carretera a la Riera de Gayà, i ja veus que el poble és petit. El carrer de la dreta puja cap el castell.
Aquest edifici de l'esquerra és l'unic que sembla abandonat. Un cop a la plaça podem veure una part del castell que és particular i és cuidat per masovers.


Hi ha dues gàrgoles com rat-penats.
 La informació


 i baixem per l'altre carrer, paral·lel al primer.
La vista d'Altafulla des del balcó de la plaça de sota el castell.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...