dissabte, 31 de maig de 2014

BOIXETS ( BOLILLOS)

 Sota la mirada d'un antic castell, on un gran artista va crear molta part de la seva obra, hi ha un altre creador que també pinta, però que  des de petit va aprendre del seu pare un ofici quasi únic: fer boixets.
Em va sorprendre...
 
Feia poc que havien descarregat els troncs de boixos.
Es pelen els troncs, es tallen en trossos i aquests en cilindres
Els que no queden perfectes, es rebutgen. Després passen per una altre màquina que està preparada per fer el boixet
Ja preparats per enviar.
També es fan punxons

que serveixen per aguantar i separar els boixets quan es treballa.
Es fan els estris per aguantar els coixins. Aquests  no es fan amb boix, com tampoc es fan
els estris que es fan servir per omplir de fil els boixets
Després s'han de pintar.
Fan els coixins de diferents estils, però per fer-ho es necessita palla i tela, i es clar,

també ha de tenir-la.
Ara la compra de la Meseta, però abans la produïa ell. També feia els boixets a mà i en feia més que els altres treballadors amb la màquina automàtica: cent al dia. Ens ho va demostrar.
Aquí no puc penjar el vídeo.
Després vàrem esmortzar "llangonissa" a la brasa. Boníssima! I després a pintar!
Va ser un matí molt bonic a Vespella.

diumenge, 11 de maig de 2014

Joana Raspall.

Ahir, dissabte 10 de maig va ser batejada una rosa amb el nom de la meva mare, Joana Raspall, gràcies a Victor,Pere i Jordi Dot, que continuen creant roses seguint la tradició que va començar el seu avi i besavi  Pere Dot.
Els AMICS DE LES ROSES de Sant Feliu de Llobregat van fer possible aquest esdeveniment amb la col·laboració de l'Ajuntament de St Feliu dintre els actes de la 56a Exposició Nacinal de Roses.

En nom de la familia, l'Imma va llegir uns poemes escrits per Joana Raspall per donar les gràcies.
A la tarda, en un altre acte, es va fer la presentació de la rosa  Omnium Cultural

Han posat les fotografies de les dugues roses, perquè aquest any la floració s'havia avançat i els rosers estaven sols amb les fulles verdes.
He recordat, també, a Pere Dot quan, junt amb un fill seu, em van descobrir un gran camp de roses florides, arrenglarades per colors. Era la primera vegada que ho veia, La vista no arribava al final. No ho oblidaré mai. També em van explicar com es podia crear una rosa. 
No sempre un roser nou es podia donar com a bo, s'havia d'esperar més anys per saber que després de varies floracions, no es modificava la rosa.
 Un treball de laboratori i de jardineria de molta dedicació durant anys que contrasta amb les presses que avui tenim.
Gràcies a tots. 
Fotografies de Manuel Martínez i Imma Cauhé

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...