dijous, 28 de maig de 2015

UN DIA RODÓ 1



Hem quedat a la Porta de l’Àngel a les dotze del migdia. Encara em quedà temps de fer feina a casa, com sempre: llit, roba, fregar, recollir...
Arribo uns cinc minuts abans."Com al Japó" penso. Veig un grup de cinc persones, m’hi atanso. “Sou de Roda el Món...?” . “Si”- em contesta algú i somriuen. Quasi de seguida arriben uns quants més. Falten dos, diuen que no poden venir. Ens anem presentant.
Així començà la Trobada.
Jo que tinc poca memòria per recordar noms, penso fer esforços per recordar cares i caràtules dels Blogs respectius, per posar a cadascú al lloc exacte i poder saber què hi ha a cada Blog.
Han organitzat molt bé la trobada, la Teresa Duch, que vaig dinar al seu costat, ha fet unes targes plastificades amb la caràtula del Blog on hem escrit molts. Darrera, fotografies agafades dels Blogs dels que ens hem apuntat a la Trobada. També ha posat una cinta per penjar-la al coll.
Conec a la dolça “Fanal Blau” que ha preparat una bosseta de paper amb una pinça de fusta i una tarja amb la fotografia del món i rodejada de les paraules “Roda el Món i torna al Blog“.
La Carme, que ha dut la idea i l'organització,  diu de començar la ruta i davant de l’església de Sta Anna comencen a desgranar versos i paraules escrites, alguns van endevinant de qui es tracta. Jo penso mentrestant que molts havien fet unes targes molt creatives i maques i les meves eren sols escrites a corre-cuita...
Entre rialles i entre lloc i lloc, ens anem coneixent, alguns més que altres. No tots són escriptors, tots tenen en comú divertir-se creant i publicant als Blogs, amb fotografies, paraules, dibuixos...
Com és tard,  saltem els últims llocs de la ruta prevista i anem cap el restaurant.
Les taules no les havien posat ben distribuïdes, i al final la simpàtica Matilde Nuri, que vaig tenir a l'altre cantó de taula, ho calcula perfecte. I posen les taules millor.
Vaig conèixer a “Sa Lluna” que venia de Mallorca, que estima la mar com jo.
Altres són més nous a la blogosfera i no els coneixia, perquè ara jo em poso poc, cosa que lamento.
Vaig conèixer una mica a la Carme, li vaig fer algunes preguntes sobre ella (cosa estranya en mi). És una gran treballadora, organitzadora, amable, no es fa notar però, com he dit, ha estat l’ànima de tota aquesta història, el llaç d’unió entre nosaltres des de que va preparar la Trobada bloguera. La vam felicitar per l’èxit.
Vaig haver de marxar, ells van continuar la Trobada al Zurich.
Va ser una Trobada sensacional, em va agradar molt. Tota aquesta gent tan creativa, amb inquietuds, enriqueixen molt, ajuden a viure.  Gràcies.

Vaig sortir corrents, faltava poc més d’una hora per arribar a Terrassa a la inauguració. Això serà un altre post.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...