dijous, 4 d’agost de 2016

ESTIU A LA MUNTANYA. GRIEGOS

 Estic tornant cap al poble. He estat pintant al bosc, he intentat fer un esbós per copsar la bellesa de l'indret.
Encara fa sol, el camí és planer, de lluny ve música de festa. Deuen ser a la plaça ballant, corrent  o jugant, mentre els més grans, asseguts a l'ombra, ho deuen mirar. Ja comença a fer menys calor per sortir de casa.
Mentre m'acosto més, vaig mirant la carena de la "Muela de San Juan", El punt més alt de la serra d'Albarracín.
Grans pins, boscos nets, indrets amb alguna font, i casetes per fer foc sense perill de cremar el bosc. Tots ben protegits de valles de fusta perquè cap animal que pasturi pugui arribar.
Aquest lloc és a tocar la part oriental de Guadalajara. Ens vem endinsar amb el cotxe per una carretereta planera. No molt lluny, passa un riuet que, encara que hi ha sequera forta, flueix entre els pins.

Era la tarda, i la tranquil·litat era absoluta, tota aquesta part dels "Montes Universales", sembla com si fos un parc teu, encara que hi ha campings i campaments, estan tan lluny uns d'altres que pots campar arreu amb molta pau, Sents tots els ocells, el teu propi trepitx distingint si és un palet, una pinya o sols l'herba. Si és cap a la posta, i segons per quins indrets, es poden veure els cérvols que busquen l'aigua. Nosaltres vem marxar abans de fer-se fosc.
Aquí darrera del poble, a la part nord, es veu l'altre final de la "Muela". Els camps encara estaven per segar, estan a 1.601mt sobre el nivell del mar. Una extensió quasi plana. Molt diferent dels Pirineus, on estem molt més acostumats a anar.
Fa uns pocs anys vaig pujar dalt de tot de la "Muela", no em va costar gents, encara que puja una mica fort, és molt a prop. Ara no vem pujar a peu, no ens va donar temps i també, feia molta calor. 
Una altra entrada del 2009

dilluns, 1 d’agost de 2016

ESTIU A LA PLATJA

Ja ha arribat l'estiu.
És aviat per molta gent, altres ja estem disposats per arribar a la platja i gaudir del mar, avui molt tranquil. "Com una piscina", diuen uns. Contesto que si. Encara que penso que el mar mai es podrà comparar amb la piscina. És salat, ple d'elements, que crec, enriqueixen la pell, els cabells... A molts no els agrada i van corrents a dutxar-se. No ho faig mai. Noto que el cos millora. A vegades, penso que són manies meves, però per això sols em netejo cames i peus quan marxo. Sobre els beneficis de l'aigua de mar, fa temps que en parlen, diuen que s'ha de beure, també. No ho sé.
Vaig baixant cap a la platja, són les deu, hi ha algú que torna de córrer, passejar o anar amb bici.
Ja estic arribant vora mar, es veu una fila de gent que ja hi és. Em poso a segona fila.
Quin mar més bo!
Pocs són dintre l'aigua. Més endavant , on l'aigua cobreix, ja no hi ha ningú. Pots deixar-te anar, flotar i a ritme de mar, vas relaxant tot el cos per després tornar a nedar o a fer algun exercici. Quan l'aigua està així és una "passada".
Al tornar ja hi ha unes quatre files de grups de persones, tovalloles, cadires, bosses... Encara queda un munt de platja darrera fins el passeig.
Ja asseguda a la cadira, miro el mar, de sobte venen quatre persones que diuen de posar-se al davant de la parella que és a la meva esquerra a primera fila. Per mi no hi ha lloc i menys per tanta gent amb cadires. Per això jo m'havia situat més darrera.
Però, ells s'hi posen, les cadires sobra sorra molt mullada, la tovallola d'una de les persones  ja se'ls ha mullat, la plega per la meitat i s'hi torna a posar tan feliç. L'aigua a cada moviment li arriba als peus.

Així cada dia. No tenen sensació d'espai, ni propi ni dels altres. La tovallola sota la meva ombrel·la, i a l'altre cantó una cadira que no em deixa estirar les cames, l'aparto una mica i un home que està estirat al costat mira de reüll, fa com si no ho veiés. Em quedo amb ganes de dir-li que un altre dia no es posi tan a prop, a tocar la seva ombrel·la amb la meva.
Aniré més aviat a banyar-me, amb la quantitat d'espai que hi ha allà i semblem estar al metro a l'hora punta.
Altres, ja abans de les deu, han plantat la seva ombrel·la i amb cadires més separades, algunes tovalloles. Des de que he arribat encara no ha vingut ningú, ja ha passat més d'una hora.
A costat meu a la dreta, un pèl més amunt han estès un "plaid" d'uns dos metres quadrats com mínim. L’home que estava a la dreta davant meu, ha plegat les cames, dos ”pareos” just davant seu a tocar l’aigua.
Tots ben juntets. Les diferents olors de cremes, olis i esprais arriben bé.

Tan bonic que és el mar i respirar el seu aroma!
Sobra al darrera molta sorra, però tothom vol ser ran mar, encara que sigui posant-se damunt dels altres.

ES ESTIU.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...