tag:blogger.com,1999:blog-21099051062671269512024-02-07T07:05:42.614+01:00CaminejantUna petita mirada cap el què ens rodeja i que ens pot agradar.M. Antòniahttp://www.blogger.com/profile/09774727871928283181noreply@blogger.comBlogger143125tag:blogger.com,1999:blog-2109905106267126951.post-22419537454253261442023-09-07T23:12:00.001+02:002023-11-29T21:00:36.643+01:00<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgittAof4rhd2oH7WBgJJMJLd4i6RXmrWT5VP1tHjGlZdgr62yGEC-OhQSnA_N1kVkdApgMSBEO0K1lKXLbyvh56MM34l5eMz0pNqkuz8CG3WgcR9EH33kgV8Pc_3Yqaw4B9rn7HhhqzE2eMYMYtS1e4jwdA-sb8PP4T_VJAiTJXYgWpDWRDuWLmZIRO4/s3264/IMG_20211027_084429882.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2448" data-original-width="3264" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgittAof4rhd2oH7WBgJJMJLd4i6RXmrWT5VP1tHjGlZdgr62yGEC-OhQSnA_N1kVkdApgMSBEO0K1lKXLbyvh56MM34l5eMz0pNqkuz8CG3WgcR9EH33kgV8Pc_3Yqaw4B9rn7HhhqzE2eMYMYtS1e4jwdA-sb8PP4T_VJAiTJXYgWpDWRDuWLmZIRO4/s320/IMG_20211027_084429882.jpg" width="320" /></a></div><br /><p></p><p><span style="font-size: 13.5pt;">Vam deixar ben d'hora els cims de
la Serra d'Albarrasí. Era octubre i van ser uns dies entretinguts, per dir
alguna cosa. Vam estar pocs dies, vam recorre els boscos on l'Imma tantes
vegades havia estat. En silenci. Eren més buits que mai. <o:p></o:p></span></p><p><span style="font-size: 13.5pt;">No havia plogut gens aquell estiu,
l'herba molt arrapada al terra i, ben amagats, pocs bolets i petits.<o:p></o:p></span></p><p><span style="font-size: 13.5pt;">Jo anava seguint ben a prop on
ell passava, era ell el que coneix bé els indrets on anava amb la seva dona
moltes vegades. <o:p></o:p></span></p><p><span style="font-size: 13.5pt;">No dèiem res. <o:p></o:p></span></p><p><span style="font-size: 13.5pt;">Així vam passar uns dies. <o:p></o:p></span></p><p><span style="font-size: 13.5pt;">Van venir uns amics d'ell i no
vaig voler sortir aquell matí amb tots ells. Vaig aprofitar a buidar els
armaris de l’habitació del matrimoni, recollint tota la roba d'ella i sentint buidor,
com una sensació estranya. Vaig acabar la feina necessària i que havia estat
l'objectiu del viatge. Fins llavors no havia trobat el moment adequat.<o:p></o:p></span></p><p><span style="font-size: 13.5pt;">Fa poc, ha fet dos anys de la
seva mort. Encara em sembla que la sentiré. Potser està envoltada d'aquells
boscos que tan li agradaven... <o:p></o:p></span></p><p><span style="font-size: 13.5pt;">M'agrada recordar-ho així.<o:p></o:p></span></p><p>
</p><p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p><p><br /></p>M. Antòniahttp://www.blogger.com/profile/09774727871928283181noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2109905106267126951.post-27639926592051378672023-08-05T08:49:00.008+02:002023-08-05T08:51:27.253+02:00FLORS<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiweOV1L7dN4I4Ag8ODQ2Zbw-xQJYhG2CzyTdvj3BiRSSpxFhFuhhxOI5vNG1CXDsSMCknVZSVBtU0SqVuIrScybUD7HluTKGPkyv9eLjsMDX9rfsIMKpEMRJpPzrLTqmEvwNx7g_pnHioyTFSP-sQfWOFTbAmpxME9SatbwyurPTZiSjdoNtxszOdDZnY/s2489/IMG_20220811_183119425~2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2489" data-original-width="2448" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiweOV1L7dN4I4Ag8ODQ2Zbw-xQJYhG2CzyTdvj3BiRSSpxFhFuhhxOI5vNG1CXDsSMCknVZSVBtU0SqVuIrScybUD7HluTKGPkyv9eLjsMDX9rfsIMKpEMRJpPzrLTqmEvwNx7g_pnHioyTFSP-sQfWOFTbAmpxME9SatbwyurPTZiSjdoNtxszOdDZnY/s320/IMG_20220811_183119425~2.jpg" width="315" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Zygopetalum. Orquídia que vaig comprar l'abril del 2022. El maig va florir i van durar un mes i mig. Aquest any no ha florit. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7FH8iPysZIrfxWDZsXCebKWdIZhhYxz8fuiEi6EkWx8Ei-j3w1ZczjohwxBXhmL5s7Y2mS1G82dnjopn-fhU6ETBkNXHvGrrhT6MCakg6WKqTIFAgUorK1ylerQd-_kRS9At5ItTk90DOrJcLG284oyiffNUpYHNX8COpw7aBPjWFoq85gpVlyuIvjaE/s4160/IMG_20220516_151309_947.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4160" data-original-width="3120" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7FH8iPysZIrfxWDZsXCebKWdIZhhYxz8fuiEi6EkWx8Ei-j3w1ZczjohwxBXhmL5s7Y2mS1G82dnjopn-fhU6ETBkNXHvGrrhT6MCakg6WKqTIFAgUorK1ylerQd-_kRS9At5ItTk90DOrJcLG284oyiffNUpYHNX8COpw7aBPjWFoq85gpVlyuIvjaE/s320/IMG_20220516_151309_947.jpg" width="240" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">La vaig haver de trasplantar perquè el test es va fer petit i queia. De moment treu brots nous i espero que floreixi. Són plantes una mica difícils, però ara, fins i tot els geranis ho són. Provo de cultivar alguna diferent de les Phanaelopsis.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Hi ha persones que fins i tot tenen invernader, jo no puc. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Aquestes plantes són lentes de creixament i existeixen moltes varietats o classes. Hi entenc molt poc. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">ACAO és una associació de Barcelona on hi ha moltes persones que hi entenen molt i que estan bojos per les orquídies. També hi ha persones d'altres països molt entesos. Les exposicions que fan són molt boniques i estan conectats a moltes altres associacions.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">He conegut gent molt maca dintre ACAO, espero que aniré aprenent d'ells, encara que no pugui tenir plantes difícils,em conformo em anar conservant les que tinc al meu petit balcó i finestra. Per a mi totes són difícils. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">La que vaig posar a l'entrada anterior se'm va morir.</div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /> <p></p>M. Antòniahttp://www.blogger.com/profile/09774727871928283181noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2109905106267126951.post-75706885689470559282020-11-06T19:55:00.000+01:002020-11-06T19:56:38.255+01:00Després de molt de temps. Phanaelopsis<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-aO5Fxmr5Zsk/X6WXHpVfmEI/AAAAAAAAHoE/XNrmQRgQCRQwYpJoaLnR27-YY6lGPMHYQCLcBGAsYHQ/s2048/20-%2B22%2Bmaig%2B20%2B.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1723" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-aO5Fxmr5Zsk/X6WXHpVfmEI/AAAAAAAAHoE/XNrmQRgQCRQwYpJoaLnR27-YY6lGPMHYQCLcBGAsYHQ/w539-h640/20-%2B22%2Bmaig%2B20%2B.jpg" width="539" /></a></div><br /><span style="font-family: arial; font-size: medium;"> He deixat de publicar per diverses raons. Cansament d'ordinador. Fer altres coses en general. </span><p></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Ara fa mesos que el nou virus COVID19 ens té atrapats. Hem canviat rutines. Ens veiem menys amb coneguts i sortim menys. </span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Ja torna l'hivern i li vull dir adéu a aquesta orquídia que de tant florir, de cop s'ha esgotat i crec que ja no la podré fer reviure. Era molt bonica, amb més color que en aquesta fotografia. Va florir des del 21 de març fins l'11 de setembre i cap el 14 d'octubre la vaig trasplantar per veure si la podia fer reviure. Va tenir molta cotxinilla, fins i tot a les flors i una a l'arrel...</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-VFGE9yQEeyM/X6Wa7fSxs0I/AAAAAAAAHoQ/AcwANOB-gZkhkdzsDPT3zeiBk4uqopHzgCLcBGAsYHQ/s2048/24%2Babril%2B20.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1811" data-original-width="2048" src="https://1.bp.blogspot.com/-VFGE9yQEeyM/X6Wa7fSxs0I/AAAAAAAAHoQ/AcwANOB-gZkhkdzsDPT3zeiBk4uqopHzgCLcBGAsYHQ/s320/24%2Babril%2B20.jpg" width="320" /></a></div><br /><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Ara he dit hola a unes noves. I estic recuperant unes altres. </span><p></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;">El virus segueix entre nosaltres, però el superarem.</span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span></p>M. Antòniahttp://www.blogger.com/profile/09774727871928283181noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-2109905106267126951.post-72401454455054763202018-01-20T19:13:00.000+01:002018-01-20T19:13:06.728+01:00GENER 2018<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-gSrHGbGHISc/WmOD2ibTWsI/AAAAAAAAHJk/2wLasd1ygwUv48382sVyBMIZiGNO-A15QCLcBGAs/s1600/IMG_9289a.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="614" data-original-width="819" height="239" src="https://1.bp.blogspot.com/-gSrHGbGHISc/WmOD2ibTWsI/AAAAAAAAHJk/2wLasd1ygwUv48382sVyBMIZiGNO-A15QCLcBGAs/s320/IMG_9289a.jpg" width="320" /></a></div>
El dia 1 vaig anar a veure a tots els que segueixen la tradició de mullar-se. Primer feien l'escalfament.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-I9MiCh3f9O4/WmOD6ljxPcI/AAAAAAAAHJo/PH3n8I8Y6f8S_tnkZnquvcQyxhuILsF4wCLcBGAs/s1600/IMG_9291a.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="467" data-original-width="730" height="204" src="https://3.bp.blogspot.com/-I9MiCh3f9O4/WmOD6ljxPcI/AAAAAAAAHJo/PH3n8I8Y6f8S_tnkZnquvcQyxhuILsF4wCLcBGAs/s320/IMG_9291a.jpg" width="320" /></a></div>
Després van creuar la platja de sorra fina fins arribar al mar. Uns, sols, es van mullar, pocs es van banyar i nedar una estona.<br />
Feia un bon dia de sol fort, però el vent bufava fort i molt fred. Crec que devia fer més fred al sortir de l'aigua que no pas estar dins.<br />
Després, a tots els esperava una xocolatada. Aquell dia si que ho devien agrair molt.<br />
Pas a pas vaig tornar cap a casa, contra vent. Carai si era fred!<br />
<br />
<br />
<br />M. Antòniahttp://www.blogger.com/profile/09774727871928283181noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-2109905106267126951.post-49204575056875887632017-07-10T18:54:00.001+02:002017-07-10T19:08:54.702+02:00AMISTAT<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-1Drcv0xI85E/WWOkwaXnCfI/AAAAAAAAHBo/CZTHLg2wYrwd8t5sc5uk3j4A7v1O7NZbQCLcBGAs/s1600/IMG_20170710_173209964a_HDR.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1512" data-original-width="851" height="320" src="https://2.bp.blogspot.com/-1Drcv0xI85E/WWOkwaXnCfI/AAAAAAAAHBo/CZTHLg2wYrwd8t5sc5uk3j4A7v1O7NZbQCLcBGAs/s320/IMG_20170710_173209964a_HDR.jpg" width="179" /></a></div>
La vaig conèixer farà un any. Poca gent a la platja. Jo estava a peu d'onada, la mar m'acariciava les cames. Venia una dona per la vora del mar i a vegades s'ajupia. Portava un barret blanc d'ala no molt grossa. A una ma sostenia un cistell enreixat blanc, de plàstic, vaig veure quan estava quasi a tocar, el portava amb coses dintre.<br />
Es va parar al meu costat i va dir que buscava petxines, s'entretenia així, els feia un foradet amb molt de compte, ja que es trencaven fàcilment, i les enfilava amb fil de pescar perquè fessin bonic.<br />
Vem parlar del mar, que s'hi estava bé aquella hora de tarda. Tot parlant em diu que era vídua de feia anys, que vivia al poble, moltes vegades amb el fill.<br />
No recordo de què més parlàrem, però em va dir si l'endemà hi seria. Vaig contestar que potser si, i si no, demà passat.<br />
Ens vem tornar a veure i em va dur una tira de petxines ben enfilades amb degradació de mida. Aquí les teniu. Són les més blanques de la dreta. A sobre, vaig enfilar unes grosses que tenia amb forat "natural". Ja es nota que són matuseres.<br />
Com era una persona tan agradable i me les va regalar amb tanta alegria, vaig pensar de tornar-li el regal. Una aquarel·la petita del mar, que li vaig posar unes barquetes. Li vaig enmarcar.<br />
No la vaig veure més aquella senyora, vaig buscar-la pel poble, on ella m'havia dit que vivia, ni ratre.<br />
Fa quatre dies que ens vem retrobar quasi al migdia. A la platja. Hi havia gent, jo llegia a l'ombra, a l'aixecar la mirada, la vaig veure passar, amb el seu gorret i el cistell. Vaig córrer entre la gent, ella em va conèixer deseguida. Vem estar contentes de retrobar-nos.<br />
Durant aquests mesos, vaig pensar de donar-li unes petxines que el meu nét tenia dintre una ampolla petita i ja em va dir que li podia donar, ell ja no en faria res.<br />
Li vag dir que tenia un parell de coses per a ella, i que li duria, ja que no l'havia vist més.<br />
L'endemà no la vaig veure, abans d'ahir feia mal temps i no vaig baixar a mar. Vaig pensar que feia dos dies que li baixava les dugues cosetes i ara no la veia. L'any passat vaig dur el quadret alguns dies, sense sort.<br />
Ahir, per fi, li vaig donar, i al veure el quadret amb el mar, va tenir tanta alegria que em vaig sentir avergonyida, però contenta de que li agradés tant.<br />
Avui m'ha trobat i m'ha dut tres enfillals més, ben fets, de petxines iguals a cadascun. Els teniu a l'esquerra de la imatge. Uns fets amb les petxines del meu nét, perquè estigui content quan les veigi, ha dit. L'altre amb lapes, i amb un cargolet al final.<br />
M'ha agraït el quadret que li vaig fer, que el seu fill li penjarà. Mai he regalat una cosa tan petita i sense importància, i que a algú l'hi hagi agradat tant, ni amb tant d'agraïment.<br />
Ha explicat que li queden pocs de tots els amics que eren, que cada vegada nota a faltar més al seu marit, i si fa coses manuals no pensa en coses tristes. Que ara hi ha poques petxines, que anava més enllà a veure una amiga, que aquí vora la mar no té dolor, que les mans se li deformen, que...<br />
Té 81 anys, fa els forats a les petxines i a taps de cava, i toca el piano, em diu. Els dos genolls amb pròtesi, diu que els plega bé i que deu ser degut a que les escales que puja són una mica altes i que si no fa l'esforç, no podrà sortir a veure el mar, que tant li agrada.<br />
Val la pena trobar persones tan amables, agradables i coratjoses.<br />
I jo regalant-li una petita pintura...<br />
A totes dues ens agrada el mar.<br />
M. Antòniahttp://www.blogger.com/profile/09774727871928283181noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-2109905106267126951.post-77739518044542197812017-06-29T22:58:00.000+02:002017-06-30T00:46:37.613+02:00Quasi un any!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-6G2_VKPhoyM/WVVlL3q8YjI/AAAAAAAAHAI/3HNZCoBXob07mzCObO2io71MGLIKjshMACLcBGAs/s1600/IMG_20170517_124001648_HDR.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="900" height="320" src="https://2.bp.blogspot.com/-6G2_VKPhoyM/WVVlL3q8YjI/AAAAAAAAHAI/3HNZCoBXob07mzCObO2io71MGLIKjshMACLcBGAs/s320/IMG_20170517_124001648_HDR.jpg" width="180" /></a></div>
Aquest gladiol ha trigat més d'un any a florir i ho va fer d'aquesta manera tan espectacular. Ara ja s'ha assecat.<br />
Els dies passen, he estat a punt de publicar i mai m'hi he posat.<br />
Avui he pensat que no podia deixar tot un any en blanc.<br />
Com no vaig a excursions i em moc pels mateixos llocs, sembla que no hi hagi coses interesants. Si que n'hi han.<br />
Potser veig massa Face o és que he tingut massa feina.<br />
He mirat alguns blogs Molts no estan actius, Els deu passar com a mi. Ara està de moda l'Instagram, de moment no vull posar-m'hi, ja tinc massa imformació i tant moviment i noves coses descentra i cansa, Si, em cansa.<br />
Anuncis que no vull surten entre altres coses que tampoc m'interesen, i les que vull quasi no em queda temps per mirar-les. Si les trobo!<br />
Demano disculpes als bloguers que queden i ara no els miro o llegeixo. Els admiro.<br />
Escriuré més? Intentaré.M. Antòniahttp://www.blogger.com/profile/09774727871928283181noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-2109905106267126951.post-66810154097572955402016-08-04T19:36:00.002+02:002016-08-12T18:20:19.762+02:00ESTIU A LA MUNTANYA. GRIEGOS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-kpXfIl0Ei7g/V6NwCRp1zjI/AAAAAAAAGnw/eEV6vBMTqjQWC_V4hj0IW0PQIwNcg7TDACLcB/s1600/IMG_20160723_192746672_HDRa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="179" src="https://4.bp.blogspot.com/-kpXfIl0Ei7g/V6NwCRp1zjI/AAAAAAAAGnw/eEV6vBMTqjQWC_V4hj0IW0PQIwNcg7TDACLcB/s320/IMG_20160723_192746672_HDRa.jpg" width="320" /></a></div>
Estic tornant cap al poble. He estat pintant al bosc, he intentat fer un esbós per copsar la bellesa de l'indret.<br />
Encara fa sol, el camí és planer, de lluny ve música de festa. Deuen ser a la plaça ballant, corrent o jugant, mentre els més grans, asseguts a l'ombra, ho deuen mirar. Ja comença a fer menys calor per sortir de casa.<br />
Mentre m'acosto més, vaig mirant la carena de la "Muela de San Juan", El punt més alt de la serra d'Albarracín. <br />
Grans pins, boscos nets, indrets amb alguna font, i casetes per fer foc sense perill de cremar el bosc. Tots ben protegits de valles de fusta perquè cap animal que pasturi pugui arribar.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-rMQzyaCPqfA/V6Nv5Sej7oI/AAAAAAAAGns/c7ga1JrtlX4Bz3d6dEi9r17xvXf70QargCLcB/s1600/IMG_0314a.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="251" src="https://4.bp.blogspot.com/-rMQzyaCPqfA/V6Nv5Sej7oI/AAAAAAAAGns/c7ga1JrtlX4Bz3d6dEi9r17xvXf70QargCLcB/s320/IMG_0314a.jpg" width="320" /></a></div>
Aquest lloc és a tocar la part oriental de Guadalajara. Ens vem endinsar amb el cotxe per una carretereta planera. No molt lluny, passa un riuet que, encara que hi ha sequera forta, flueix entre els pins.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-EQ79KZTuRwo/V6NvzLyLnGI/AAAAAAAAGno/JnRAdKsd5pAwA2Hr61CcpK4bz4JZI1EiACLcB/s1600/IMG_0312a.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-EQ79KZTuRwo/V6NvzLyLnGI/AAAAAAAAGno/JnRAdKsd5pAwA2Hr61CcpK4bz4JZI1EiACLcB/s320/IMG_0312a.jpg" width="239" /></a></div>
<br />
Era la tarda, i la tranquil·litat era absoluta, tota aquesta part dels "Montes Universales", sembla com si fos un parc teu, encara que hi ha campings i campaments, estan tan lluny uns d'altres que pots campar arreu amb molta pau, Sents tots els ocells, el teu propi trepitx distingint si és un palet, una pinya o sols l'herba. Si és cap a la posta, i segons per quins indrets, es poden veure els cérvols que busquen l'aigua. Nosaltres vem marxar abans de fer-se fosc.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiI0kOQxyk5W4D0rkhA1VHBr1JgCE4DRCS5WM-TE5C0xRiGhMUoXn42JuaCiFkvvuyN2PPJaOGe3HSAEP1w6Qk2u3Z547l0eSOP4g5MQ7eYYqk4JRDAKIawZq4al9WA2t5OkSZE85WrDK4/s1600/IMG_0241.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiI0kOQxyk5W4D0rkhA1VHBr1JgCE4DRCS5WM-TE5C0xRiGhMUoXn42JuaCiFkvvuyN2PPJaOGe3HSAEP1w6Qk2u3Z547l0eSOP4g5MQ7eYYqk4JRDAKIawZq4al9WA2t5OkSZE85WrDK4/s320/IMG_0241.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Aquí darrera del poble, a la part nord, es veu l'altre final de la "Muela". Els camps encara estaven per segar, estan a 1.601mt sobre el nivell del mar. Una extensió quasi plana. Molt diferent dels Pirineus, on estem molt més acostumats a anar.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Fa uns pocs anys vaig pujar dalt de tot de la "Muela", no em va costar gents, encara que puja una mica fort, és molt a prop. Ara no vem pujar a peu, no ens va donar temps i també, feia molta calor. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Una altra entrada <a href="https://ainotcam.blogspot.com.es/2009/10/muela-de-san-juan-sierra-de-albarracin.html">del 2009</a></div>
M. Antòniahttp://www.blogger.com/profile/09774727871928283181noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2109905106267126951.post-77311843746930764172016-08-01T22:05:00.000+02:002016-08-01T22:05:40.000+02:00ESTIU A LA PLATJA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-wsB1IYKiBic/V5-oeSx1WQI/AAAAAAAAGmo/cX2aqve_piQXAYRIWcBVBsCOMrMNgujPwCLcB/s1600/IMG_3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="252" src="https://1.bp.blogspot.com/-wsB1IYKiBic/V5-oeSx1WQI/AAAAAAAAGmo/cX2aqve_piQXAYRIWcBVBsCOMrMNgujPwCLcB/s320/IMG_3.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Ja ha arribat
l'estiu. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">És aviat per
molta gent, altres ja estem disposats per arribar a la platja i gaudir del mar,
avui molt tranquil. "Com una piscina", diuen uns. Contesto que si. Encara
que penso que el mar mai es podrà comparar amb la piscina. És salat, ple
d'elements, que crec, enriqueixen la pell, els cabells... A molts no els agrada
i van corrents a dutxar-se. No ho faig mai. Noto que el cos millora. A vegades,
penso que són manies meves, però per això sols em netejo cames i peus quan
marxo. Sobre els beneficis de l'aigua de mar, fa temps que en parlen, diuen que
s'ha de beure, també. No ho sé.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Vaig baixant
cap a la platja, són les deu, hi ha algú que torna de córrer, passejar o anar
amb bici.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Ja estic
arribant vora mar, es veu una fila de gent que ja hi és. Em poso a segona fila.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Quin mar més
bo!<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Pocs són dintre
l'aigua. Més endavant , on l'aigua cobreix, ja no hi ha ningú. Pots deixar-te
anar, flotar i a ritme de mar, vas relaxant tot el cos per després tornar a
nedar o a fer algun exercici. Quan l'aigua està així és una
"passada".<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Al tornar ja hi
ha unes quatre files de grups de persones, tovalloles, cadires, bosses...
Encara queda un munt de platja darrera fins el passeig.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Ja asseguda a
la cadira, miro el mar, de sobte venen quatre persones que diuen de posar-se al
davant de la parella que és a la meva esquerra a primera fila. Per mi no hi ha
lloc i menys per </span><span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">tanta gent amb
cadires. Per això jo m'havia situat més darrera.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Però, ells s'hi
posen, les cadires sobra sorra molt mullada, la tovallola d'una de les
persones ja se'ls ha mullat, la plega
per la meitat i s'hi torna a posar tan feliç. L'aigua a cada moviment li arriba
als peus.<span style="color: red;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-HFVwlijhHNY/V5-pwR27qjI/AAAAAAAAGm0/2vloIznC2GgbdHFE5raGRbfXomSxGPgAQCLcB/s1600/IMG_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-HFVwlijhHNY/V5-pwR27qjI/AAAAAAAAGm0/2vloIznC2GgbdHFE5raGRbfXomSxGPgAQCLcB/s320/IMG_1.jpg" width="226" /></a></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Així cada dia.
No tenen sensació d'espai, ni propi ni dels altres. La tovallola sota la meva
ombrel·la, i a l'altre cantó una cadira que no em deixa estirar les cames,
l'aparto una mica i un home que està estirat al costat mira de reüll, fa com si
no ho veiés. Em quedo amb ganes de dir-li que un altre dia no es posi tan a
prop, a tocar la seva ombrel·la amb la meva.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Aniré més aviat
a banyar-me, amb la quantitat d'espai que hi ha allà i semblem estar al metro a
l'hora punta.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Altres, ja
abans de les deu, han plantat la seva ombrel·la i amb cadires més separades,
algunes tovalloles. Des de que he arribat encara no ha vingut ningú, ja ha
passat més d'una hora. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">A costat meu a
la dreta, un pèl més amunt han estès un "plaid" d'uns dos metres
quadrats com mínim. L’home que estava a la dreta davant meu, ha plegat les
cames, dos ”pareos” just davant seu a tocar l’aigua.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Tots ben
juntets. Les diferents olors de cremes, olis i esprais arriben bé.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAL85G0NtiL8ZWMaY7p9it94DxCHSQpRmNs7_KWh2gGCP95xoaY07y8J8ZSWMLO7zox3LfznhGv2RHgIy_1eRMEDbyOrotkFx1K1RTifUdeVQOv6d54zep_x5PDiDPcmJrahdQy3MbuEY/s1600/IMG_2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="305" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAL85G0NtiL8ZWMaY7p9it94DxCHSQpRmNs7_KWh2gGCP95xoaY07y8J8ZSWMLO7zox3LfznhGv2RHgIy_1eRMEDbyOrotkFx1K1RTifUdeVQOv6d54zep_x5PDiDPcmJrahdQy3MbuEY/s320/IMG_2.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Tan bonic que
és el mar i respirar el seu aroma!<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Sobra al
darrera molta sorra, però tothom vol ser ran mar, encara que sigui posant-se
damunt dels altres.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">ES ESTIU.<o:p></o:p></span></div>
M. Antòniahttp://www.blogger.com/profile/09774727871928283181noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2109905106267126951.post-24799029808985499992015-12-21T15:53:00.000+01:002015-12-21T15:53:27.488+01:00NADAL<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-UNhPM_YbsKg/VngNw3BcnVI/AAAAAAAAGP8/676xRiZs8XQ/s1600/IMG_20151218_094244893.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="209" src="http://4.bp.blogspot.com/-UNhPM_YbsKg/VngNw3BcnVI/AAAAAAAAGP8/676xRiZs8XQ/s320/IMG_20151218_094244893.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Per aquest Nadal desitjo que l'aroma guaridor d'aquest arbre ompli el vostre interior perquè pogueu cridar ben fort, encomanar-nos la vostra Felicitat.<br />
<br />M. Antòniahttp://www.blogger.com/profile/09774727871928283181noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2109905106267126951.post-44643956729957080122015-12-14T20:19:00.000+01:002015-12-14T20:19:47.760+01:00 RIU GAYÀ<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-gXP4qhJSXRk/Vm8Lh0Sq0dI/AAAAAAAAGNI/ZgN0geZJdxw/s1600/IMG_20151126_113452412.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="http://1.bp.blogspot.com/-gXP4qhJSXRk/Vm8Lh0Sq0dI/AAAAAAAAGNI/ZgN0geZJdxw/s320/IMG_20151126_113452412.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Feia 40 anys que el riu Gayà no arribava al mar amb aquesta quantitat d'aigua.<br />
Durant tres dies l'embassament del Gayà va deixar anar dos mil litres d'aigua per segon. Fa un parell d'anys, aproximadament, que en baixen 500 litres, però no arriba a mar.<br />
Com van explicar-nos uns residents del Catllar, el primer dia va baixar amb força, va inundar llocs que no s'esperava, i alguns afectats van protestar.<br />
"Han pujat anguiles des del mar" van dir dos passejants, mentre un bonic ocell picotejava entre les aigües dolces-salades.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-9-YyX911HPI/Vm8PE2H9s2I/AAAAAAAAGNk/pOg_GEXRAD0/s1600/IMG_20151126_113345127.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="http://4.bp.blogspot.com/-9-YyX911HPI/Vm8PE2H9s2I/AAAAAAAAGNk/pOg_GEXRAD0/s320/IMG_20151126_113345127.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Vàrem arribar pel marge dret del riu i tornàrem pel mateix camí.</div>
Després amb el cotxe fins El Catllar, el marge esquerra, passat el camping estava inundat. La "passera" on quasi sempre hi ha una mica d'aigua, ara estava impracticable per anar a l'altre marge. Si voliem anar més amunt haviem d'anar pel poble fins l'aparcament de l'altre cantó. Així ho férem.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-SurmxcVFt_A/Vm8MSt1QgsI/AAAAAAAAGNQ/xyzrML5CZuY/s1600/IMG_20151126_124253236_HDR.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="http://1.bp.blogspot.com/-SurmxcVFt_A/Vm8MSt1QgsI/AAAAAAAAGNQ/xyzrML5CZuY/s320/IMG_20151126_124253236_HDR.jpg" width="320" /></a></div>
Vàrem anar fins la vella fàbrica i després riu amunt. Es notava que el riu havia pujat més, el marge estava molt fangós. Feia il·lusió veure tanta aigua, encara que fos fangosa.<br />
A uns ànecs se'ls veia contents.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-cg1urTiGCUA/Vm8McTziU_I/AAAAAAAAGNY/XxXLB4i9WsY/s1600/IMG_20151126_130620155.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="http://2.bp.blogspot.com/-cg1urTiGCUA/Vm8McTziU_I/AAAAAAAAGNY/XxXLB4i9WsY/s320/IMG_20151126_130620155.jpg" width="320" /></a></div>
<span id="goog_2062950526"></span><span id="goog_2062950527"></span>Després de passar el pont vell de l'antiga via Reus-Lleida, entre uns pocs avellaners, segueix el camí.<br />
No vàrem poder arribar sota del pont de l'AVE, el riu es feia ample, i encara que amb poca aigua, el camí estava completament inundat.<br />
Passejaven també uns homes que ens vàren explicar que de petits feient unes petites balses amb troncs i ... navegaven!<br />
Mai més havien vist el riu amb tanta aigua.<br />
Unes dones van dir que el riu quan arrivaba a Ardenya ja quedava sempre sense aigua. Que més avall quasi al arribar a mar en sortia una mica. Devia ser el toll d'aigua que jo sempre havia vist ran de platja.<br />
Algún pagès es va queixar que aquest tres dies no podia regar, ja que van tancar els recs, algun altre no podia remuntar el riu per agafar canyes...<br />
Però el més bonic és que ara el riu està més net, renovat de llots, i que dies després encara arriba fins el mar.M. Antòniahttp://www.blogger.com/profile/09774727871928283181noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2109905106267126951.post-63419919884879991652015-06-17T22:38:00.003+02:002015-06-17T22:38:55.046+02:00UN DIA RODÓ 2<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-XvALVPXO5PA/VYHVr1gOMqI/AAAAAAAAGCk/a3718Ora_XA/s1600/TBF2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-XvALVPXO5PA/VYHVr1gOMqI/AAAAAAAAGCk/a3718Ora_XA/s320/TBF2.jpg" width="160" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Hi vaig arribar creuant Vallparadís. Vaig trobar que era un lloc
molt bonic, ple de verd i amb olors de gessamí. Sense entretenir-me vaig arribar
al Museu Tèxtil on s’inaugurava l’exposició:</div>
<div class="MsoNormal">
TIBANT EL FIL</div>
<div class="MsoNormal">
Al entrar vaig quedar sorpresa. Aquesta és l’exposició de la
Teresa? Em vaig preguntar. Al mig de la sala penjaven camises amb puntes
incrustades, i es veien algunes estovalles brodades, vitrines amb fils, puntes
i matrius... a la paret les sedes estampades i les aquarel·les inigualables de na
Jordà Vitó.</div>
<div class="MsoNormal">
Més tard, després de la presentació, va explicar que la seva
mare, Raimunda Vitó, havia estat una bona cosidora. Tenia taller i escola. </div>
<div class="MsoNormal">
Moltes de les robes amb puntes o brodats, eren fetes de les
que havien estat les seves alumnes i col·laboraven en l’exposició. Altres
cosits i brodats, vestidets de bateig, comunió i altres brodats a mà, eren de na Raimunda, així com unes obres
pictòriques que la seva filla Teresa ha volgut exposar juntament amb les seves
obres.</div>
<div class="MsoNormal">
Així és com la Teresa es va criar entre fils, i l’artista
els fa ressorgir. </div>
<div class="MsoNormal">
L’aquarel·la neta, modifica el color del paper gruixut, els estreps,
o forats fets amb agulla, modifiquen més
el paper i deixen passar el fil de seda com una cascada, s'acaba d’arrodonir l’obra
que, a vegades, es plega i replega mentre la seda s’anusa. Aalguna obra es va
transformant en escultura tridimensional.</div>
<div class="MsoNormal">
L’artista també ha fet pintura sobre
seda de diferents mides, algunes molt grans</div>
<div class="MsoNormal">
Part d’aquesta obra contrasta diferents textures
com paper, aquarel·la, seda, fil ferro rovellat i punxós. Suavitat, rigidesa,
fluïdesa, tensió, calidesa, fredor: CREACIÓ</div>
<div class="MsoNormal">
L’obra representa</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt;">
Terra: pigment, seda, ferro, paper</div>
<div class="MsoNormal">
Aire que passa pels espais trencats.</div>
<div class="MsoNormal">
Aigua que dilueix el pigment i rovella el ferro.</div>
<div class="MsoNormal">
Foc per transformar el ferro.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Aquesta exposició uneix mons creatius diferents en homenatge
d’una filla a la seva mare, ja desapareguda,
totes dues creatives, treballadores. De dona a dona i d’elles al món. </div>
<div class="MsoNormal">
El
món roda i jo avui he rodat d'una trobada única a una exposició única per això he dit que ha estat un dia RODÓ i ÚNIC.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
M. Antòniahttp://www.blogger.com/profile/09774727871928283181noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2109905106267126951.post-25007791834384915702015-05-28T23:01:00.002+02:002015-05-28T23:01:54.419+02:00UN DIA RODÓ 1<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiM8R_OeXBE5Jmkg0FjxNuTAxFC7C_WgvJjNDfrXj_wlZwoJ-BEnbhm7LiJ8Xf605mPNupzPjf0G1Ee75nFZM-sLMQwqlZKrA-3GOY1D5w-3NvOLfkZVqSql9AeZpiwrH5G3AA6VdVCWZo/s1600/IMG_.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiM8R_OeXBE5Jmkg0FjxNuTAxFC7C_WgvJjNDfrXj_wlZwoJ-BEnbhm7LiJ8Xf605mPNupzPjf0G1Ee75nFZM-sLMQwqlZKrA-3GOY1D5w-3NvOLfkZVqSql9AeZpiwrH5G3AA6VdVCWZo/s320/IMG_.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Hem quedat a la Porta de l’Àngel a les dotze del migdia.
Encara em quedà temps de fer feina a casa, com sempre: llit, roba, fregar,
recollir...</div>
<div class="MsoNormal">
Arribo uns cinc minuts abans."Com al Japó" penso. Veig un
grup de cinc persones, m’hi atanso. “Sou de Roda el Món...?” . “Si”- em
contesta algú i somriuen. Quasi de seguida arriben uns quants més. Falten dos,
diuen que no poden venir. Ens anem presentant.</div>
<div class="MsoNormal">
Així començà la Trobada.</div>
<div class="MsoNormal">
Jo que tinc poca memòria per recordar noms, penso fer
esforços per recordar cares i caràtules dels Blogs respectius, per posar a
cadascú al lloc exacte i poder saber què hi ha a cada Blog.</div>
<div class="MsoNormal">
Han organitzat molt bé la trobada, la Teresa Duch, que vaig dinar al seu costat, ha fet
unes targes plastificades amb la caràtula del Blog on hem escrit molts. Darrera, fotografies agafades dels Blogs dels que ens hem apuntat a la Trobada. També ha posat una cinta per penjar-la al coll.</div>
<div class="MsoNormal">
Conec a la dolça “Fanal Blau” que ha preparat una bosseta de paper amb una pinça de fusta i una tarja amb la fotografia del món i
rodejada de les paraules “<a href="http://trobada2015.blogspot.com.es/">Roda el Món i torna al Blog</a>“.</div>
<div class="MsoNormal">
La Carme, que ha dut la idea i l'organització, diu de començar la ruta i davant de l’església de Sta Anna comencen a desgranar
versos i paraules escrites, alguns van endevinant de qui es tracta. Jo
penso mentrestant que molts havien fet unes targes molt creatives i maques i les meves
eren sols escrites a corre-cuita...</div>
<div class="MsoNormal">
Entre rialles i entre lloc i lloc, ens anem coneixent, alguns més que altres. No tots són escriptors, tots tenen en comú divertir-se
creant i publicant als Blogs, amb fotografies, paraules, dibuixos...</div>
<div class="MsoNormal">
Com és tard, saltem els últims llocs de la ruta prevista i anem cap el restaurant. </div>
<div class="MsoNormal">
Les taules no les havien posat ben distribuïdes, i al final la simpàtica Matilde Nuri, que vaig tenir a l'altre cantó de taula, ho calcula perfecte. I posen les taules millor.</div>
<div class="MsoNormal">
Vaig conèixer a “Sa Lluna” que venia de Mallorca, que estima
la mar com jo.</div>
<div class="MsoNormal">
Altres són més nous a la blogosfera i no els coneixia, perquè ara jo em poso poc, cosa que lamento. </div>
<div class="MsoNormal">
Vaig conèixer una mica a la <a href="http://carmerosanas.blogspot.com.es/">Carme</a>, li vaig fer algunes
preguntes sobre ella (cosa estranya en mi). És una gran treballadora,
organitzadora, amable, no es fa notar però, com he dit, ha estat l’ànima de tota aquesta
història, el llaç d’unió entre nosaltres des de que va preparar la Trobada bloguera. La vam
felicitar per l’èxit. </div>
<div class="MsoNormal">
Vaig haver de marxar, ells van continuar la Trobada al Zurich.</div>
<div class="MsoNormal">
Va ser una Trobada sensacional, em va agradar molt. Tota
aquesta gent tan creativa, amb inquietuds, enriqueixen molt, ajuden a
viure. Gràcies.</div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Vaig sortir corrents, faltava poc més d’una hora per arribar
a Terrassa a la inauguració. Això serà un altre post.</div>
M. Antòniahttp://www.blogger.com/profile/09774727871928283181noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-2109905106267126951.post-50725321117182689272015-04-29T01:20:00.003+02:002015-04-29T01:20:39.867+02:00ARDENYA. TARRAGONA<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-6nrayc7cRGs/VUAVpQbad3I/AAAAAAAAGAs/F3jo7QTZ3eE/s1600/IMG_8819.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-6nrayc7cRGs/VUAVpQbad3I/AAAAAAAAGAs/F3jo7QTZ3eE/s1600/IMG_8819.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;">Petita població del Baix Gaià que pertany a La Riera des de l’any 1842,
abans formava part, amb altres municipis, de la “Comuna del Camp” que depenia
de l’Arquebisbat de Tarragona. Estava dintre dels dominis del Castell d’Ullastrell
de Bernat de Gallifa.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;">La gran església neoclàssica dedicada a Sant Jordi, ara és tancada per perill
d’enrunament. El gran casalot del costat, va ser l'abadia o rectoria. Em
van dir que estava en venda.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;">A la mateixa plaça i al seu davant, hi ha una espècie de pou amb una font.
Mirant a ponent, una casa de pedra i adossada, una mica més enrere, una petita ermita
romànica que passa quasi desapercebuda, més darrera i adossat també, un mur que, segons van dir, era l’antic
cementiri. El camí empolsat del costat va al camp fora poble. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;">Hi han grans cases de pagès. Unes reformades, altres semblen abandonades.
Algunes noves.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;">És la segona vegada que hi vaig, i veig que hi ha altres racons bonics per
dibuixar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;">L’estona que vàrem estar allà passaven ciclistes i caminants. Fins i tot
van passar dos homes muntats a cavall. També van passar tractors amb remolc i un amb pala. Un dissabte mogut, vaig pensar. Alguns es paraven a beure aigua de la
font i a descansar sota la tímida ombra que feien les fulletes acabades de
sortir.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;">Mentre estàvem a la plaça, van venir una noia i la seva filla, em va preguntar si
era del lloc, i al contestar que no, va explicar que els seus avis havien nascut
allà i que ella els visitava i anava per vacances, però un cop morts els avis ja no hi anaven, perquè vivien i treballaven lluny. La casa s’havia de reformar,
però no tenien poder adquisitiu per reformar-la, o sigui que l’havien tingut que vendre. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;">Ara anaven per veure als propietaris, em va explicar, i poder recordar els temps passats. Va
dir que estava contenta de que la cuidessin tan bé, ja que els descendents no
ho havien pogut fer. Però li va fer pena que no hi havia el pi tan gros que els
seus avis havien plantat de menut. Li vaig dir que els pins molt grans a costat
de les cases fan molta ombra i que, segons com, també és un perill per la
mateixa casa. Que potser el van tallar perquè no van tenir més remei. No
vaig gosar dir que potser s’havia mort. Va contestar que potser jo tenia raó, i
afegí que era llàstima que no havien trobat als propietaris, ja que hi havien
anat expressament;</span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;"> </span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;"> va repetir que li feia
il·lusió veure que estava ben cuidada. Vaig sentir una sensació agradable i
trista alhora en escoltar aquella jove que recordava on havia viscut bons temps
amb la família. Un lloc que no va poder conservar, encara que el duia al cor.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;">Una casa que, al principi, jo no sabia quina era, però ara si ho sé i, si un dia
torno, aniré a veure-la bé i recordaré aquella noia que va parlar amb mi perquè no
havia trobat als que hi vivien, i va voler comunicar els seus sentiments.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;">Quan sortíem del poble, la vaig veure a la vorera i des del cotxe li vaig
fer adéu amb la mà, em va veure i em va tornar l’adéu.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;">Enfilada ja la carretera, em pregunto si ella hi tornarà. <o:p></o:p></span></div>
</div>
M. Antòniahttp://www.blogger.com/profile/09774727871928283181noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2109905106267126951.post-34673257185827493072015-01-20T20:51:00.001+01:002015-01-20T20:51:32.690+01:00Viure un matí<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVKYiAY-qCO6Fa1iBRGTse9jmGdE2SV12mOerNdXgXp7mqOs6ANHEMLJYBRdjhWqU3q1h0LZxkN_-bHoJcTp_6i_jVnLFXle6GyAymvVZu_xbiKjhSXtTWOo9TFTl09Ye4ATE-WkZr7DM/s1600/IMG_8684.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVKYiAY-qCO6Fa1iBRGTse9jmGdE2SV12mOerNdXgXp7mqOs6ANHEMLJYBRdjhWqU3q1h0LZxkN_-bHoJcTp_6i_jVnLFXle6GyAymvVZu_xbiKjhSXtTWOo9TFTl09Ye4ATE-WkZr7DM/s1600/IMG_8684.jpg" height="150" width="320" /></a></div>
<br />
<a href="http://trobada2015.blogspot.com.es/2015/01/viure-un-mati.html?showComment=1421782644774#c5502887744208423199">Roda el Món i torna al bloc</a> és una trobada de persones que estan o estaven a les xarxes de blogs. Gràcies a la Carme que ens va anar trobant. La majoria escriuen, encara que a molts no els he visitat mai. Per falta de temps i perquè a vegades no puc o no tinc connexió.<br />
Si voleu podeu clicar i saber millor qui són i quants blogs duen amb les activitats que més els agraden. Allà entre tants escriptors m'he atrevit a publicar un relat.<br />
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">VIURE UN MATÍ<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">La cala és petita, d’un cantó a l’altre
trenquen les ones i retornen, es troben al bell mig i s’enlairen, foses ja, en
una abraçada indestructible. Per uns segons, és una piràmide humida de sal i
escuma, i en un instant, es transforma en una altra ona irregular que retorna
cap a un cantó de la petita platja, xoca contra les altres més fortes, que
envejoses, volen anar al bell mig de la cala i, també, abraçar-se.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">Quan el sol bat sobre les roques mullades,
ens mostra els seus colors intensos. On toca quasi sempre el mar, la roca té
uns colors més negrosos, sobre tot a la petita balma que s’ha format quan la
mar està en calma. Més amunt, una roca irregularment foradada del mateix color.
Si pugem la mirada, un color entre negre i verdós rectilini s’alterna amb
un groc blanquinós i, després, forma vetes sense definir de colors terra i
ocres. La roca ja deixa la verticalitat i es transforma en un pendent
pronunciat, més llis, que va disminuint conforme puja cap els apartaments. En
aquesta roca ja hi ha uns petits matolls que arrelen en poca terra i s’agafen
als forats i escletxetes. No volen ser arrencats pel vent que quasi sempre hi
bufa. Més enllà, ja hi ha pins molt verds que guarden paral·lelisme amb la
roca, com un trampolí cap a mar. La natura els fa conservar l’estètica.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">Tots els colors canvien quan els núvols
gruixuts i grisos comencen a tapar el sol. Tot es fa més igual, més gris
blavós. El vent es fa més fort. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">Pujo cap a llevant per la rugosa roca
perforada, irregular i quasi blanquinosa. A sota, ran de mar, queden vestigis
d’una petita cantera romana, avui plena d’aigua pels batecs del mar, la poca
herba i els petits matolls verds m’ajuden a caminar.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">Més amunt vaig, més sento el vent. La roca
que encara va pujant em protegeix. Del sud, cau una pluja intermitent salada
que coincideix amb l’embat d’alguna de les fortes ones contra el penya-segat, a
cada xoc, fan escapar una flaire de frescor i humitat dolça, plena de sal.
<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">Asseguda en un esglaó de la roca, puc
contemplar l’espectacle on l’escuma de cada ona s’enlaira més o menys, segons
on bat contra la roca. Fa formes diverses, com una cortina salada blanca que
capritxosa s’escampa, ara forma un ventall, ara un sortidor, i ara el vent
l’empeny lluny, ben amunt cap a les cases . Una lluita perpètua on sempre la
mar guanya, i va transformant, a poc a poc, la roca en petites partícules
de diferents colors, que es barregen amb restes de cloïsses desgastades que la
mar també ha modificat.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">Espectacle repetit però sempre nou.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">Asseguda encara, sento de tant en tant un
tremolor acompanyat d’un soroll somort sota la roca. Sensació estranya i plaent
alhora, que em fa sentir part de la natura.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">La roca és molt extensa, és segura,
però el fort batec d’alguna onada la torna a fer ressonar. Sembla que el mar,
avui, vol fer sentir encara més la seva existència i el seu poder. Les
sensacions repetides, del soroll i tremolor que vénen de sota al xocar les
ones, i del plugim que a vegades m’atrapa, em fa aixecar i retornar al món del
temps.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">Abans de donar l’esquena, per
acomiadar-me, poso la vista a la petita platja, que avui, més petita encara, és
plena d’escuma que va i ve amb rapidesa.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">Torna a brillar el sol, els colors tornen
a ser forts: mar, roques, plantes. Tot ben contrastat. Sols el vent no es veu,
però el sento mesclat amb la fúria del mar.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">Per la roca i pel sender ample vorejant la
mar, pujo amunt i començo el retorn a casa. Ara el vent em porta la olor a pi
mullat.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">Brillen les verdes fulles dels marges
arbustius, que protegeixen les cases, com si fossin mullades, però no ho són,
és la sal que va quedant a sobre acariciant-les. Les fulles se senten
orgulloses: també són vives i salades com la mar, com jo...<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">Encara estic vora mar i ja sento recança.
M’emporto la salabror al llavis.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">Onades, roques, cel, núvols i vent molt
fort em fan viure la LLEVANTADA.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
M. Antòniahttp://www.blogger.com/profile/09774727871928283181noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2109905106267126951.post-8657592718798278232015-01-11T19:46:00.001+01:002015-01-11T19:54:43.563+01:00Roda el món i torna al bloc: Què faig aquí?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB1vs3Fpez5kFERf2jbi4J5y_vNelBAmMMmQ6d_p_896KqW6u16dvjxvpXfZGisVlug7psimCCOrJ0fgEX9OBBLuEDpDjUhJeReJMWEYcSv1DcZ2cvQNbRoLyEtghZsH1vs31txkcx6Yk/s1600/IMG_8591.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB1vs3Fpez5kFERf2jbi4J5y_vNelBAmMMmQ6d_p_896KqW6u16dvjxvpXfZGisVlug7psimCCOrJ0fgEX9OBBLuEDpDjUhJeReJMWEYcSv1DcZ2cvQNbRoLyEtghZsH1vs31txkcx6Yk/s1600/IMG_8591.jpg" height="200" width="118" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<a href="http://trobada2015.blogspot.com/2015/01/que-faig-aqui.html?spref=bl">Roda el món i torna al bloc:</a> <br />
Em van convidar i he publicat el què he copiat a sota. És molt bonic estar entre tantes tantes persones que escriuen. Gràcies.<br />
<br />
Tots vosaltres escriviu. A uns us conec de fa temps. Punxava blogs per llegir, per comentar quan em semblava. Era “novata” i començava a pujar els meus dibuixos. Més endavant vaig obrir un altre blog per escriure sobre excursions, flors i altres coses. Una vegada em vaig atrevir a publicar un conte curt amb molts dels que habitualment escriviu. Quan punxo, de tant en tant, blogs que fa temps no he entrat, veig que uns estan abandonats, en altres noto que quasi ni hi publiquen, i altres són els que miro. Em sento culpable de no entrar y no llegir els que abans llegia, dels que penjaven fotografies precioses que em mirava i ara no, igual com dels que explicaven coses de la seva vida, també dels que comentaven sobre política,ciència, llibres, música, cine...<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
I és que en segueixo masses, sobre tot de pintura. I des de que va sortir el Face, tots estem allà, és com un rotllo de cuina que va desembolicant-se, que mai s’acaba, immediat, amb xat inclòs, que moltes vegades tinc apagat i altres sense so, bé és que no sé si ara en té de so. Fotografies, vídeos, pensaments enllaunats, comparticions de no sé on, grups, mils d’amics que et demanen entrar, que si et descuides no tenen res en comú amb tu i han penjat una pintura per enganxar-te, i amb un clic els treus. Això és la vida més ràpida que la real i més “passada per sobre”. Ara els blogs queden relegats, ja no estan de moda. Hem d’anar més ràpid, mirar i no mirar...</div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Ara pinto més, passejo, perdo el temps mirant com passen els núvols, com vénen i van les ones, on van els ocells... a vegades no tinc connexió a internet i demano que m’excuseu els que no tinc temps de trobar el seu blog. Per això estic aquí, gràcies a la Carme, per dir-vos hola.</div>
M. Antòniahttp://www.blogger.com/profile/09774727871928283181noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2109905106267126951.post-8408942163392788382014-12-14T21:18:00.000+01:002014-12-14T21:18:41.555+01:00Joana Raspall i la Biblioteca Mestra M. Antònia<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-2Vx7UOgOTT0/VI3qm7tLnYI/AAAAAAAAF4E/EbB5Gm_OV3A/s1600/20140130_101628.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-2Vx7UOgOTT0/VI3qm7tLnYI/AAAAAAAAF4E/EbB5Gm_OV3A/s1600/20140130_101628.jpg" height="237" width="320" /></a></div>
La BIBLIOTECA MESTRE MA ANTÒNIA de Torredembarra (Tarragona),va dedicar tot l'any passat a homenetjar a la Joana.<br />
Els nens van fer aquest col·lage que encara tenen penjat. També la bibliotecària Macarena Traviesa va inventar un conte "Les golfes de la Joana" per introduir la lectura. Algunes escoles de l'entorn hi van anar.<br />
Sempre fan moltes activitats per a adults i sobre tot per a nens. Tenen una activitat i alegria que admiro.<br />
Tots els que treballen a la Biblioteca són mot amables i amb molta paciència avisen als que no són tan "lectors" i més "cridaners".<br />
La Biblioteca és molt concorreguda, al menys a la tarda que és quan més hi passo. Quasi tots els seients són plens.<br />
<br />
<br />M. Antòniahttp://www.blogger.com/profile/09774727871928283181noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2109905106267126951.post-87048742160256402332014-12-04T10:43:00.001+01:002014-12-28T19:09:43.936+01:00JOANA RASPALL<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNLN4kZ7tmaAedS6yLM-Cq__Q_gsnQY71NFS8xXpFlzTeOtHA3ntkuUqnRhLgvlUWcUPYHp5djXtS8tn8dA99f1rc9kBVrUWOH5mIScwEQyotKWd4LQlf2tA-twpX6qXqTDkFy9PAt-mA/s1600/IMG_2089a.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNLN4kZ7tmaAedS6yLM-Cq__Q_gsnQY71NFS8xXpFlzTeOtHA3ntkuUqnRhLgvlUWcUPYHp5djXtS8tn8dA99f1rc9kBVrUWOH5mIScwEQyotKWd4LQlf2tA-twpX6qXqTDkFy9PAt-mA/s1600/IMG_2089a.jpg" height="263" width="320" /></a></div>
"De seguida que obriu la mal ajustada portella de filat i us aboqueu a despenjar la galleda del bec, sempre unida al rest, una beneïda frescor us besa el rostre. és l'anunci de la rica gelor que hi poareu. Hisseu lentament, bracejant amb ritme, la galleda sadolla i regalimant. Cada gotellada que cau al pou mentre dura l'ascensió centuplica en ressons un dringueix de cristall."<br />
<br />
Fragment del llibre "El cau de les heures" pàg. 49. Publicat per Abadia Editors.2008.<br />
<br />
Les obres de la meva mare, que tan de temps va guardar en un "pou", ara són com aquesta aigua que amb la seva música profunda, va sortint i va donant a beure, mot a mot, escampant la riquesa de la nostra Llengua.M. Antòniahttp://www.blogger.com/profile/09774727871928283181noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2109905106267126951.post-54484542323246909002014-10-19T20:51:00.001+02:002016-02-29T00:50:58.180+01:00Herba dels elefants.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhL6tFhSPn5rHvs6z1niuFBK-N32iVbP5HHGK3Kr0aC_545o0yxCPM-d0AZV6bkrgP7lqP8eg3qtxE9zyrTqyqLPS-t7FIq2rJWA3da_TocGoFeNqUPms1Kg4mjw_tHdN9fqwR89uHoaq0/s1600/IMG_7889.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhL6tFhSPn5rHvs6z1niuFBK-N32iVbP5HHGK3Kr0aC_545o0yxCPM-d0AZV6bkrgP7lqP8eg3qtxE9zyrTqyqLPS-t7FIq2rJWA3da_TocGoFeNqUPms1Kg4mjw_tHdN9fqwR89uHoaq0/s1600/IMG_7889.jpg" height="240" width="320"></a></div>
<br>
<div class="MsoNormal">
És curiós veure com el canvi de medi influeix en la vida. </div>
<div class="MsoNormal">
Aquí em refereixo a una planta en concret. És una planta
crasa. Té unes fulletes quasi rodones que quasi mai varia la mida, encara que
la planta creixi, tingui més o menys sol. El tronc gruixut, rodó, primer verd i
quan va creixent canvia a un color negrós.</div>
<div class="MsoNormal">
La podem veure a molts balcons i a jardins, amb torretes
petites i enormes. La planta es fa molt gran a mida que passen els anys.</div>
<div class="MsoNormal">
Jo la tenia amb unes fulles ben verdes i en gran quantitat. </div>
<div class="MsoNormal">
Fa anys, al jardí, vaig fer un esqueix amb un test petit. Me'n
vaig oblidar...</div>
<div class="MsoNormal">
Un dia vaig veure que el test estava caigut sobre
l'empedrat, amb poca terra seca. Potser el vent l'havia fet caure, vaig
pensar. Vaig reomplir la torreta i el vaig deixar sobre el pedrís. </div>
<div class="MsoNormal">
Quanta va ser la meva sorpresa quan aquell any, a la
primavera, vaig veure que la misèria de brot floria de les puntetes amb unes
flors rosades formant un brot piramidal.</div>
<div class="MsoNormal">
Passats els anys, ja sense jardí, però amb balcó
- una "terrassa" segons uns em diuen- plena de gasos de cotxes, motos
i autobusos, on quasi bé mai puc fer viure plantes degut a una espècie de cosa
una mica oliosa, fosca, que es posa sobre les fulles. Allà al balcó, en aquella torreta
gran, tinc un d'aquells brots que vaig portar fa anys. És gros, més alt que jo,
el tronc està brut de la pol·lució que no puc treure. Però, les fulles es
van renovant verdes i es van enfosquin segons passa el temps.</div>
<div class="MsoNormal">
Un dia vaig recordar la floració del brot sec, mig mort
quasi sense terra. Vaig pensar que si aquell "arbust" que tenia el
deixava més sec, quasi sense regar, durant l'hivern, podria ser que conseguís
florir.</div>
<div class="MsoNormal">
Quan plou quasi no li toca l'aigua, ha de fer molt de vent. </div>
<div class="MsoNormal">
Vaig vigilar, la meitat de les fulles van caure, quasi totes
les que van quedar van perdre aquell verd viu.
Ai! Vaig pensar.</div>
<div class="MsoNormal">
Però un dia, vaig veure com si rebrotes d'una manera
diferent.</div>
<div class="MsoNormal">
Un munt de piramidetes florides van anar sortint de cada
punta sobre la renglera de fulles quasi arrugades que quedaven de l'estiu
passat i alguna més, que tímidament
havia sortit.</div>
<div class="MsoNormal">
Qué bonic feia! Un arbust tant gruixut de tronc i la
delicadesa d'aquelles floretes que fins i tot fan olor...</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-V5626gdF2l0/VEQH_5ujtDI/AAAAAAAAF0o/8LHttfSAqbk/s1600/IMG_7888.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-V5626gdF2l0/VEQH_5ujtDI/AAAAAAAAF0o/8LHttfSAqbk/s1600/IMG_7888.jpg" height="320" width="240"></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br></div>
<div class="MsoNormal">Pot ser un exemple de com canvia la vida segons l'entorn.</div>
<div class="MsoNormal">
És la Portulacaria afra. També es diu: <a href="http://fichas.infojardin.com/crasas/portulacaria-afra-arbusto-japones-arbol-hierba-elefantes.htm">Arbust japonès, Verdolaba arbustiva, verdolaba arbórea, Planta de la moneda</a>. A Venezuela li diuen també, Arbust de jade. </div>
<div class="MsoNormal">
Però no he trobat enlloc com fer-la florir.</div>
<div class="MsoNormal">
A mi em floreix cada any a pesar de la contaminació de la ciutat.</div>
M. Antòniahttp://www.blogger.com/profile/09774727871928283181noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2109905106267126951.post-4960798482972938412014-10-09T22:43:00.000+02:002014-10-09T22:44:46.142+02:00JOANA DE LES PARAULES CLARES<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img src="http://www.elcepilanansa.com/typo3temp/pics/0169eb70ed.jpg" /></div>
<br />
Poemes de JOANA RASPALL al premi de <a href="http://clijcat.cat/faristol/paginas/detall_articles.php?recordID=285">ATRAPALLIBRES</a>.<br />
Aquest llibre amb text de Muntsa Fernández i il·lustracions de Mercè Galí, publicat per <a href="http://www.elcepilanansa.com/colleccions/escrivanies/joana-de-les-paraules-clares/">El Cep i la Nansa</a>, ha estat seleccionat, juntament amb tres altres títols, per al premi en la categoria de 9 anys.<br />
Els joves lectors de les escoles i biblioteques poden gaudir de la seva lectura i votar-loM. Antòniahttp://www.blogger.com/profile/09774727871928283181noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2109905106267126951.post-30820627994238677952014-10-08T22:43:00.002+02:002014-10-08T22:43:43.380+02:00Bestiolari de Joana Raspall<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5jEi26bpA6AYVgVSVpGE0Z0tw1N7rfndtfR2Z2ol8IlAkI9pXSp2lvfu-wwNIvbbmw0oLW8fHIQNQWWKDlLz9Bv6dZAwBewH8qZaRwb2Za6L2y3XSna_cn8KVUV2g16ADJ5sKS-0vSCc/s1600/Bestiolari+de+Joana+Raspall.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5jEi26bpA6AYVgVSVpGE0Z0tw1N7rfndtfR2Z2ol8IlAkI9pXSp2lvfu-wwNIvbbmw0oLW8fHIQNQWWKDlLz9Bv6dZAwBewH8qZaRwb2Za6L2y3XSna_cn8KVUV2g16ADJ5sKS-0vSCc/s1600/Bestiolari+de+Joana+Raspall.jpg" height="320" width="222" /></a></div>
Pagès Editors han publicat aquest llibre amb molta cura. Ha quedat una publicació perfecte.<br />
Els poemes ham estat recopilats i revisats per<a href="http://mascarodeproa.blogspot.com.es/"> Josep Maria Aloy</a> , demostra l'amor que té a la llengua.<br />
Ha estat un treball d'hores i hores i que li ha portat molta feina a buscar, classificar i ordenar. Gràcies Josep Maria<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-P2EPHUiorXk/VDWdX0bvtRI/AAAAAAAAFzo/hnWWwhfI7IQ/s1600/Bestiolari%2Bde%2BJoana%2BRaspall%2B(3).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-P2EPHUiorXk/VDWdX0bvtRI/AAAAAAAAFzo/hnWWwhfI7IQ/s1600/Bestiolari%2Bde%2BJoana%2BRaspall%2B(3).jpg" height="320" width="116" /></a></div>
Les illustracions són de l'Anna Clariana. Animen a llegir, molt ben realitzats i alegres.<br />
Ha quedat un llibre "rodo". La Joana estaria molt contenta.<br />
He agafat les fotografies del Blog del J. Ma Aloy "Mascaró de proa"M. Antòniahttp://www.blogger.com/profile/09774727871928283181noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2109905106267126951.post-33102301396920992002014-10-05T01:14:00.001+02:002016-02-29T01:17:47.860+01:00LIBROS. (Teruel)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-Rw1yWihuctA/VDB5bErIVhI/AAAAAAAAFy4/NWUVUDzoxJ4/s1600/IMG_8199.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-Rw1yWihuctA/VDB5bErIVhI/AAAAAAAAFy4/NWUVUDzoxJ4/s1600/IMG_8199.JPG" height="320" width="240"></a></div>
Al sud de Terol i a pocs quilòmetres queda aquesta població entre parets de roca. La carretera passa entre el poble i el Túria. Aquí corre l'aigua en un llit estret..<br>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-GkktwA-gnYI/VDB6ACxkg7I/AAAAAAAAFzA/KUDcqFPU_CQ/s1600/IMG_8203.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-GkktwA-gnYI/VDB6ACxkg7I/AAAAAAAAFzA/KUDcqFPU_CQ/s1600/IMG_8203.JPG" height="240" width="320"></a></div>
Algunes cases que estan sota les parets rocoses, estan mig derruïdes, altres ja les han adobat. Alguns habitants han fet les cases noves més avall de la població, on queda més obert.<br>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-wG4CO863Chs/VDB6Id6C3XI/AAAAAAAAFzI/mFOcm7Id1yY/s1600/IMG_8212.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-wG4CO863Chs/VDB6Id6C3XI/AAAAAAAAFzI/mFOcm7Id1yY/s1600/IMG_8212.JPG" height="320" width="240"></a></div>
Queden pocs habitants. "Se han marchado ya todos los veraneantes" van dir.<br>
Per comprar menjar, passen unes camionetes amb tot el necessari. Hi ha una panaderia.<br>
Crec que els que passem, ens sembla un poble bonic per les seves característiques, però els que vivim a grans ciutats, no sabríem viure a indrets així, ens fa falta soroll, gent, contaminació. No sabem viure amb solitud, encara que en el nostre pensament, en els nostres escrits, o cançons diguem que ho volem, o ho desitgem.<br>
<br>M. Antòniahttp://www.blogger.com/profile/09774727871928283181noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2109905106267126951.post-87827120633409790712014-06-15T22:28:00.002+02:002014-06-15T22:28:52.194+02:00I Gimcana de Fotografia a Torredembarra<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-R1dMpYsm_1g/U5395bonxWI/AAAAAAAAFpU/S4GBM00Rh0s/s1600/1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-R1dMpYsm_1g/U5395bonxWI/AAAAAAAAFpU/S4GBM00Rh0s/s1600/1.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
Fer una foto al far amb quatre persones o més i dos paraigües.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-Z1ZYFJthBzA/U5397mh4raI/AAAAAAAAFpc/Gz-k3Rv1uJU/s1600/2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-Z1ZYFJthBzA/U5397mh4raI/AAAAAAAAFpc/Gz-k3Rv1uJU/s1600/2.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
Retratar una barca vermella o quasi vermella al port.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkUT4VCm2VgultK7RBXQoPXJ6bmNi_w9P2lq1IfNvmjnunk_cjEKcvicrX2ThCKJHyENAt9Rt6fgnK_iJqM0jz0loyGcNP1u9Ojetkz5YjJxnmkGqc51YDMHKMBRkbBcVaLYwAb4Li3sA/s1600/3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkUT4VCm2VgultK7RBXQoPXJ6bmNi_w9P2lq1IfNvmjnunk_cjEKcvicrX2ThCKJHyENAt9Rt6fgnK_iJqM0jz0loyGcNP1u9Ojetkz5YjJxnmkGqc51YDMHKMBRkbBcVaLYwAb4Li3sA/s1600/3.jpg" height="167" width="320" /></a></div>
Fer sortir l'escultura d'alfa i omega amb 12 persones o més i amb un mínim de tres amb barret o gorra<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-9Y1NnDUABe0/U539_fMdirI/AAAAAAAAFps/kWWB5YKkppg/s1600/4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-9Y1NnDUABe0/U539_fMdirI/AAAAAAAAFps/kWWB5YKkppg/s1600/4.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Fer sortir una bicicleta dalt de una de les torres dels Muntanyans.</div>
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-CFQKwBqjGEQ/U53-AwXqlmI/AAAAAAAAFp0/aSRwf2r0P_0/s1600/5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-CFQKwBqjGEQ/U53-AwXqlmI/AAAAAAAAFp0/aSRwf2r0P_0/s1600/5.jpg" height="228" width="320" /></a><br />
Després fotografiar a sis jugadors o més amb una pilota i una porteria com a mínim.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-UOcDXXubUFQ/U53-EG9CwpI/AAAAAAAAFp8/Zk-ONwHUfp4/s1600/6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-UOcDXXubUFQ/U53-EG9CwpI/AAAAAAAAFp8/Zk-ONwHUfp4/s1600/6.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
Fer sortir l'esglesia de Clarar amb un mínim de sis persones i amb 10 globus.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-j-xIRJmgfM4/U53-HefiC6I/AAAAAAAAFqE/pq_f34snTtQ/s1600/7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-j-xIRJmgfM4/U53-HefiC6I/AAAAAAAAFqE/pq_f34snTtQ/s1600/7.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
i l'última prova, retratar un dels dos arcs de La Torre amb un animal.<br />
Aquesta va ser la meva primera foto. Després a continuar, sort que tot vaig poder fer-ho amb cotxe, altres duient moto. A peu no crec que s'hagués pogut fer.<br />
No vàrem ser molts participants, i es va acabar bastant ràpid. Va ser fet per iniciativa de <a href="https://www.facebook.com/torredembarra.enfotos?fref=ts">Torredembarra en Fotos</a>.<br />
Un matí entretingut.M. Antòniahttp://www.blogger.com/profile/09774727871928283181noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2109905106267126951.post-86365685486306787382014-05-31T01:34:00.001+02:002014-07-29T19:59:08.437+02:00BOIXETS ( BOLILLOS)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-5eUYyzJRYU0/U4kLy0K5olI/AAAAAAAAFnE/dGUt3u1TWEs/s1600/20140418_105253.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-5eUYyzJRYU0/U4kLy0K5olI/AAAAAAAAFnE/dGUt3u1TWEs/s1600/20140418_105253.jpg" height="261" width="320" /></a></div>
Sota la mirada d'un antic castell, on un gran artista va crear molta part de la seva obra, hi ha un altre creador que també pinta, però que des de petit va aprendre del seu pare un ofici quasi únic: fer boixets.<br />
Em va sorprendre...<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-3TdWrQTgNxo/U4kLVcFDeqI/AAAAAAAAFmk/6OKUB-rjxwM/s1600/20140418_102734.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-3TdWrQTgNxo/U4kLVcFDeqI/AAAAAAAAFmk/6OKUB-rjxwM/s1600/20140418_102734.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
Feia poc que havien descarregat els troncs de boixos.<br />
Es pelen els troncs, es tallen en trossos i aquests en cilindres<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-jF2-vTuM-Vc/U4kPHpdPEoI/AAAAAAAAFnM/ksIaeqZeuiQ/s1600/20140418_103122.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-jF2-vTuM-Vc/U4kPHpdPEoI/AAAAAAAAFnM/ksIaeqZeuiQ/s1600/20140418_103122.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
Els que no queden perfectes, es rebutgen. Després passen per una altre màquina que està preparada per fer el boixet<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-k2Fm1o_o_pw/U4kLf32AWfI/AAAAAAAAFmw/31yF_qrxx60/s1600/20140418_103145.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-k2Fm1o_o_pw/U4kLf32AWfI/AAAAAAAAFmw/31yF_qrxx60/s1600/20140418_103145.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
Ja preparats per enviar.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9zXXHHutBA5A3-li4sQ__5ZRpXFWVPRQh_-xKE0L6u02_P04SUaBrWrRqxuYogE10_46yD0io0Os6ExtOp7Jc0CfN9ssEx5YHgbKwHghB3rfvoQuSiRYo_jriYta-MqBi_UZPqWuWIOc/s1600/20140418_104841.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9zXXHHutBA5A3-li4sQ__5ZRpXFWVPRQh_-xKE0L6u02_P04SUaBrWrRqxuYogE10_46yD0io0Os6ExtOp7Jc0CfN9ssEx5YHgbKwHghB3rfvoQuSiRYo_jriYta-MqBi_UZPqWuWIOc/s1600/20140418_104841.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
També es fan punxons<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-agmt5l29Fxw/U4kLiM-jqKI/AAAAAAAAFm0/7iDrKCXly5c/s1600/20140418_104337.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-agmt5l29Fxw/U4kLiM-jqKI/AAAAAAAAFm0/7iDrKCXly5c/s1600/20140418_104337.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-al2urI6xLVA/U4kLouyBzII/AAAAAAAAFm8/SQIByFXqfoI/s1600/20140418_105024.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-al2urI6xLVA/U4kLouyBzII/AAAAAAAAFm8/SQIByFXqfoI/s1600/20140418_105024.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
que serveixen per aguantar i separar els boixets quan es treballa.<br />
Es fan els estris per aguantar els coixins. Aquests no es fan amb boix, com tampoc es fan<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJDv52_KPGSpPpKMD_vyMOxcbyvyp2Ka8oHKG1YTRPPGrhWyFp7CoMB0-lXMLa13xpwE_vwGg-r8KIK0kN0wVrgKOwjgr13q9eD61aD1ch3SlUq9x-EbdF4gQ1iONAb1Wz3rWt6PA_AU8/s1600/20140418_102923.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJDv52_KPGSpPpKMD_vyMOxcbyvyp2Ka8oHKG1YTRPPGrhWyFp7CoMB0-lXMLa13xpwE_vwGg-r8KIK0kN0wVrgKOwjgr13q9eD61aD1ch3SlUq9x-EbdF4gQ1iONAb1Wz3rWt6PA_AU8/s1600/20140418_102923.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
els estris que es fan servir per omplir de fil els boixets</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-u5QFrorWCUk/U4kLlE5K1JI/AAAAAAAAFm4/K-I9YsoIO9M/s1600/20140418_104357.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-u5QFrorWCUk/U4kLlE5K1JI/AAAAAAAAFm4/K-I9YsoIO9M/s1600/20140418_104357.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Després s'han de pintar.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Fan els coixins de diferents estils, però per fer-ho es necessita palla i tela, i es clar,</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-Stbv3DXKTRk/U4kLq7bdNFI/AAAAAAAAFnA/79uGTE8_Yfw/s1600/20140418_104915.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-Stbv3DXKTRk/U4kLq7bdNFI/AAAAAAAAFnA/79uGTE8_Yfw/s1600/20140418_104915.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
també ha de tenir-la.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk6zxamLIyRQSP9dLxH3BdGLQzH1XWFky0wJ7ZxH-rfBrnDpr8pvmkbYlspzdkYvhSefhbPXq9Ex-iRyddJS1jMKgvaRSkcWBa7XqF-przhr6fGVPpcwFEeIYVUso81mgn2-DZyxp-S8c/s1600/20140418_102829.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk6zxamLIyRQSP9dLxH3BdGLQzH1XWFky0wJ7ZxH-rfBrnDpr8pvmkbYlspzdkYvhSefhbPXq9Ex-iRyddJS1jMKgvaRSkcWBa7XqF-przhr6fGVPpcwFEeIYVUso81mgn2-DZyxp-S8c/s1600/20140418_102829.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Ara la compra de la Meseta, però abans la produïa ell. També feia els boixets a mà i en feia més que els altres treballadors amb la màquina automàtica: cent al dia. Ens ho va demostrar.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Aquí no puc penjar el vídeo.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Després vàrem esmortzar "llangonissa" a la brasa. Boníssima! I després a pintar!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Va ser un matí molt bonic a <a href="http://www.vespella.altanet.org/municipi/es_index.php">Vespella</a>.</div>
M. Antòniahttp://www.blogger.com/profile/09774727871928283181noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-2109905106267126951.post-69211750003999413452014-05-11T23:46:00.001+02:002014-05-11T23:47:11.731+02:00Joana Raspall. <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-IV4nuFsd6BI/U2_U7TjognI/AAAAAAAAFlQ/EcZoXAPQeng/s1600/2014-05-10+12.06.26.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-IV4nuFsd6BI/U2_U7TjognI/AAAAAAAAFlQ/EcZoXAPQeng/s1600/2014-05-10+12.06.26.jpg" height="273" width="320" /></a></div>
Ahir, dissabte 10 de maig va ser batejada una rosa amb el nom de la meva mare, Joana Raspall, gràcies a Victor,Pere i Jordi Dot, que continuen creant roses seguint la tradició que va començar el seu avi i besavi <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Dot_i_Mart%C3%ADnez"> Pere Dot</a>.<br />
Els <a href="http://amicsdelesroses.wordpress.com/">AMICS DE LES ROSES</a> de Sant Feliu de Llobregat van fer possible aquest esdeveniment amb la col·laboració de<a href="http://www.fetasantfeliu.cat/noticia/42365/la-56a-exposicio-nacional-de-roses-es-dedica-al-vincle-entre-les-roses-i-les-cultures-del-"> l'Ajuntament de St Feliu</a> dintre els actes de la 56a Exposició Nacinal de Roses.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-lvUm79hesx8/U2_kAUOSQAI/AAAAAAAAFl0/MlYc5tPdkNI/s1600/2014-05-10+12aa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-lvUm79hesx8/U2_kAUOSQAI/AAAAAAAAFl0/MlYc5tPdkNI/s1600/2014-05-10+12aa.jpg" height="206" width="320" /></a></div>
En nom de la familia, l'Imma va llegir uns poemes escrits per Joana Raspall per donar les gràcies.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-yNrrxfYNZJA/U2_U8cZIPXI/AAAAAAAAFlk/Yti4lbcydV8/s1600/BnRBUzDIIAAIce3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-yNrrxfYNZJA/U2_U8cZIPXI/AAAAAAAAFlk/Yti4lbcydV8/s1600/BnRBUzDIIAAIce3.jpg" height="320" width="240" /></a></div>
A la tarda, en un altre acte, es va fer la presentació de la rosa Omnium Cultural<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-OW5zY9c_XIU/U2_U7P1cIxI/AAAAAAAAFlc/Rxn3yWDR2uU/s1600/971840_10152382587224266_618096305152283894_n.jpg" height="240" width="320" /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Han posat les fotografies de les dugues roses, perquè aquest any la floració s'havia avançat i els rosers estaven sols amb les fulles verdes.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
He recordat, també, a Pere Dot quan, junt amb un fill seu, em van descobrir un gran camp de roses florides, arrenglarades per colors. Era la primera vegada que ho veia, La vista no arribava al final. No ho oblidaré mai. També em van explicar com es podia crear una rosa. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
No sempre un roser nou es podia donar com a bo, s'havia d'esperar més anys per saber que després de varies floracions, no es modificava la rosa.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Un treball de laboratori i de jardineria de molta dedicació durant anys que contrasta amb les presses que avui tenim.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Gràcies a tots. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Fotografies de Manuel Martínez i Imma Cauhé</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
M. Antòniahttp://www.blogger.com/profile/09774727871928283181noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2109905106267126951.post-85052515929918033302013-12-15T17:58:00.002+01:002013-12-15T18:09:08.530+01:00MARINERS - MAR<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-rh1Hx18f3zU/Uq3b39ymfZI/AAAAAAAAFXU/u-9DJYPVP04/s1600/IMG_0905.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="155" src="http://4.bp.blogspot.com/-rh1Hx18f3zU/Uq3b39ymfZI/AAAAAAAAFXU/u-9DJYPVP04/s320/IMG_0905.jpg" width="320" /></a></div>
Va ser una tarda d'octubre al local de la <a href="http://extranet.cultura.gencat.cat/cercadorbiblioteques/biblio.do?reqCode=view&codiBiblio=P0256">Biblioteca MestraMa Antònia de Torredembarra</a>. Estàvem rodejats dels quadres dels artistes d'Arc
Iris. Alguns representaven el mar.<br />
<div class="MsoNormal">
La xerrada,
organitzada pel <a href="http://www.sinibald.cat/index.php">Centre d'Estudis Sinibald de Mas</a>, sobre els mariners de La
Torre.</div>
<div class="MsoNormal">
Cada
tertulià va explicar la seva experiència contestant a les diferents preguntes fetes.</div>
<div class="MsoNormal">
Quina
diferència hi ha entre la mar des de
terra o des del mar? "De fora la
veus, de dintre la sents" va dir el més jove.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-XtwjC-Cqywo/Uq3b9hyBt4I/AAAAAAAAFXc/juddjk3Npsw/s1600/IMG_7067.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://1.bp.blogspot.com/-XtwjC-Cqywo/Uq3b9hyBt4I/AAAAAAAAFXc/juddjk3Npsw/s320/IMG_7067.JPG" width="320" /></a></div>
Per què ser mariner? El més vell va respondre primer, més o
menys " No t'ho plantejaves. De petit, als sis anys, ja agafaves una barqueta amb els rems i feies
el què havies vist fer a l'avi, al pare... i als catorze ja començaves a treballar al vaixell
de pesca".<br />
<div class="MsoNormal">
Van estar
d'acord que la mar "enganxa". El més jove va dir que no hi ha res tan bonic com veure
el sol que surt, rodejat de mar, cada dia és diferent. </div>
<div class="MsoNormal">
L'única
dona que estava a la taula, biòloga, crec, va dir que fent submarinisme veus
coses extraordinàries, petits sers vius ben diferenciats uns dels altres. Meravelles
a tots els mars. </div>
<div class="MsoNormal">
Dels
vaixels de cabotatge, el més difícil és conviure tant de temps amb els
tripulants, i en un lloc tan reduït. El pitjor moment si hi ha algú malalt o
accidentat fins que s'arriba a port, que pot ser lluny.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-MIsv5tLHtZU/Uq3cCODqzaI/AAAAAAAAFXk/OzwezPFrb0o/s1600/IMG_3641.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://3.bp.blogspot.com/-MIsv5tLHtZU/Uq3cCODqzaI/AAAAAAAAFXk/OzwezPFrb0o/s320/IMG_3641.jpg" width="320" /></a></div>
A cada lloc de mar, es fan diferent moltes coses, i més,
abans quan no hi havien ports, i les barques es varaven. Estiu i hivern, el cos
dintre de l'aigua, portant les barques a mar. Vint-i-dos mariners a cada barca,
dues barques, i tots plegats per arrossegar-ne una. Va explicar un dels més
experimentats. <br />
<div class="MsoNormal">
Ara queden
poques barques de pesca i van a port, ja fa temps que el seu pes no feia
possible arrossegar-les a mar o a la
platja.</div>
<div class="MsoNormal">
Quan la mar
era forta, ells ja sabien per on podien entrar a terra, entre les roques de "l'Antina". Per dos
punts concrets. Si el mar no els deixava arribar a aquests dos espais submergits
d'aquesta barrera paral·lela a la costa, havien de fer cap a Tarragona o a Vilanova. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzHtyd_Vm370skD7jMO_JpKrzi0TNIHImzAnT3WCgm9mYfwKBNtCbnOIjY_1jJgtDnbq1SKdLq9voGtwELxrcGInnT4_BO-uSMdMEVnBB6vPKGC-iLdWGFd2s4caxi97B35xdfMlu3l6o/s1600/IMG_7453.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzHtyd_Vm370skD7jMO_JpKrzi0TNIHImzAnT3WCgm9mYfwKBNtCbnOIjY_1jJgtDnbq1SKdLq9voGtwELxrcGInnT4_BO-uSMdMEVnBB6vPKGC-iLdWGFd2s4caxi97B35xdfMlu3l6o/s320/IMG_7453.jpg" width="320" /></a></div>
L'Antina és
la barrera de roca submergida davant d'aquest tros de costa, trenquen les
onades i arriben més calmades a la costa.<br />
<div class="MsoNormal">
La por quasi no existeix, el pescador no va
a mar a l'atzar, sap quin vent hi ha i quin pot continuar després, segons quin
vent sigui, no surt. Tots van estar d'acord que no sabien què era la por i que
no coneixien a cap mariner que l'hagués sentit.</div>
<div class="MsoNormal">
Les dones
eren importants encara que no anessin a mar, va apuntar un pescador, hi havia
moltes coses que depenien d'elles, no sols reparar les xarxes. Saber estar
soles i fer que la família ho fos, cuidar-se de tot el què feia falta. Un
pescador havia de refiar-se de la seva dona per tot. </div>
<div class="MsoNormal">
El pescador
no anava mai a una comunió, encara que estigués a terra. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-xhJLyYPwRNE/Uq3cGW7SqlI/AAAAAAAAFX0/mT85wW8ADng/s1600/IMG_7464.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-xhJLyYPwRNE/Uq3cGW7SqlI/AAAAAAAAFX0/mT85wW8ADng/s320/IMG_7464.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
Aquest és un tast de la conversa entre pescadors de
Torredembarra. La mar enganxa.</div>
<div class="MsoNormal">
Un altre
punt important, el mar de Comarruga i el de la part del Gayà d'Altafulla té dos
graus menys que Torredembarra.</div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Per a mi va
ser molt interessant.</div>
M. Antòniahttp://www.blogger.com/profile/09774727871928283181noreply@blogger.com3