Últimament, no caminem gaire.Hi havien programades dues caminades curtes en la sortida 250 de la segona temporada de l'Agrupació Excursionista Sant Llorenç de Sant Feliu de LLobregat. La pluja començà abans de tirar amunt, s'anava fent més densa mentre els cotxes s'enfilaven al Puig del Martell. Ni pensaments de sortir per gaudir de la vista quasi inexistent. Canvi de plans, primer anar al Temple Budista de Torre Novella entre fang, sots, pedra i aigua, es clar. Al final de la visita, vàrem prendre el te amb llet i canyella i... Oh sorpresa! El sol ens dóna la benvinguda. Ens dirigim cap el llac per un camí entre ametllers. Després faig les tres voltes a la "stupa" i faig girar bastants "molinets d'oració", no sé si per fer la salutació al sol o per extendre les oracions on més falta facin.
Sortim, massa lentament, cap al "Centre experimental de les Arts" Una masia dalt d'un turonet, ben arreglada on s'ensenya i esfan exposicións d'art contemporani o d'avanguarda. Un torrentet creua per sota, pedruscall que haviem de recórrer. Es feia tard, i ens esperaven a l'oficina del parc: La Pleta. Vàrem veure l'audiovisual, uns van marxar sense esperar el segon torn. Mentrestant, en Jordi i jo vàrem fer un tomb pel voltant a veure la vegetació, i entre d'altres hi havia aquestes baies de garric o coscoll (quercus coccifera) que em va costar de reconèixer perque no semblen glans.
Altres flors fràgils i delicades sobre un terra aixut i aspre,treuen el cap entre els forts punxadissos margallons. Penso que un altre dia podrem caminar més. Encara que aquest final ha estat molt bonic.
Últimament, no caminem gaire.Hi havien programades dues caminades curtes en la sortida 250 de la segona temporada de l'Agrupació Excursionista Sant Llorenç de Sant Feliu de LLobregat. La pluja començà abans de tirar amunt, s'anava fent més densa mentre els cotxes s'enfilaven al Puig del Martell. Ni pensaments de sortir per gaudir de la vista quasi inexistent. Canvi de plans, primer anar al Temple Budista de Torre Novella entre fang, sots, pedra i aigua, es clar. Al final de la visita, vàrem prendre el te amb llet i canyella i... Oh sorpresa! El sol ens dóna la benvinguda. Ens dirigim cap el llac per un camí entre ametllers. Després faig les tres voltes a la "stupa" i faig girar bastants "molinets d'oració", no sé si per fer la salutació al sol o per extendre les oracions on més falta facin.
Sortim, massa lentament, cap al "Centre experimental de les Arts" Una masia dalt d'un turonet, ben arreglada on s'ensenya i esfan exposicións d'art contemporani o d'avanguarda. Un torrentet creua per sota, pedruscall que haviem de recórrer. Es feia tard, i ens esperaven a l'oficina del parc: La Pleta. Vàrem veure l'audiovisual, uns van marxar sense esperar el segon torn. Mentrestant, en Jordi i jo vàrem fer un tomb pel voltant a veure la vegetació, i entre d'altres hi havia aquestes baies de garric o coscoll (quercus coccifera) que em va costar de reconèixer perque no semblen glans. 
Altres flors fràgils i delicades sobre un terra aixut i aspre,treuen el cap entre els forts punxadissos margallons. Penso que un altre dia podrem caminar més. Encara que aquest final ha estat molt bonic.
Comentaris