dimecres, 30 de desembre de 2009

BARCELONA.

Volia anar a veure les llums de la ciutat, però fins fa un parell de dies no hi he pogut anar. Sols vaig poder passar per tres carrers. Aquesta primera és de la Rambla Catalunya, on avui, de dia, hem estat pintant amb els companys aquarel·listes. El Passeig de Gràcia. Detall del mateix passeig amb part de la façana d'un Hotel important Cartell que han col·locat a moltes cruïlles importants, al començament de les iluminacions. Més a prop, les llums de la Diagonal Diuent que aquestes "bombetes" són ecològiques, que no gasten molta electricitat. No ho sé. Amb menys, també seria bonic. Avui he vist que a la Gran Via n'hi ha de semblants, al ser de dia he vist que han posat uns "pals" especials molt alts a banda i banda, per aguantar-les. N'hi ha molts. M'entristeix quan haurà costat tot, hauriem de ser més sobris i gastar els diners per fomentar llocs de treball, i moltes altres coses més útils. És bonic, però per mi en sobren la meitat.

divendres, 18 de desembre de 2009

St. Vicenç de Castellet. Pessebres.

Com cada any, l'Agrupació Excursionista St Llorenç de St Feliu de Llobregat porta un pessebre, que deixa al costat d'alguna ermita amb un bloc i uns bolígraf perquè tothom pugui anotar el què vulgui, per desgràcia, moltes vegades desapareix el bloc. Aquest any vàrem anar a l'Ermita de St Pere de Vallhonesta. Va ser una passejada bonica, freda i amb el dia ennuvolat. Ens van rebre representants de l'agrupació excursionista que cuida l'entorn de la casa del S.XII-XIII i que fins ara cuidava l'ermita romànica. Va ser interessant per les explicacions que ens vàren fer i per poder veure-la de dintre amb el sepulcre romànic més gran del país. Com hi havia gent que el feien servir com a rampa per saltar amb motos i estava trencant-se més, els excursionistes de St Vicenç el van introduir dintre de l'ermita, amb molta feina per confeccionar rampes i altres medis. D'aquí torno a donar les gràcies a aquestes persones que a més a més, ens van donar una coca boníssima, i un cava amb porró. Havien celebrat que una noia del poble havia estat campiona a Suïssa de cursa amb raquetes de neu. Ara es retirava de les competicions, van dir. Es dedicaria a la seva carrera de biòloga al Canadà. És una llàstima que molta gent emprenedora hagin de marxar. No et conec però et felicito campiona de St Vicents. Va ser un dia rodó. Aquí deixo la foto del meu pessebre, de nit. Cada any és el mateix de fa uns vint, però canvia l'entorn. Aquest any hi ha varies classes de pinyes recollides dels diferents boscos trepitjats. Unes branques seques podades del carrer, i dóna suport a l'angel i als petits suros(també recollits de terra), un test, que he fet aquest curs, de terrissa a la classe de pintura sobre ceràmica (més endevant ja el posaré a l'altre blog).

divendres, 11 de desembre de 2009

NADAL

Felicito a tots els que entrin a la pàgina i els hi desitjo: MOLTA FELICITAT! (Una de les aquarel·les amb tinta xinesa, que envio a amics i família aquest Nadal)

dimarts, 8 de desembre de 2009

CAMINS. Menorca

Vols vorejar el mar? Camina sobre les roques. o per sota un camí frescal, amb la foscor de les verdes fulles i les molses fins i tot una entrada al penya-segat, on els matolls et fan barrera per avisar-te del perill, aquí són els homes que et barrent el pas... Altres camins de cases que han fet uns homes pels diners i pel lleure on a prop, altres homes desconeguts, havien fet aquests per viure i protegir-se Fem camí sota el sol, on no es veu un arbre, però la olor de les flors del romaní petit ens animen a seguir. Ja no queden herbes altes, sols les resguardades per les roques agrestes que aprofiten el pam de terra portat pel vent, mesclat de mar i de pluja. Fins i tot les oliveres ran de terra germanes dels líquens, semblen herbes estranyes; els cards ja són secs a costat dels camins sobre el turó. Terra, pedres i altres petites plantes que no poden creixer més, ens acompanyen per la gran "explanada" de dalt de tot, ens fan arribar fins a un arbre solitari que ben agafat al mur divisori ha aconseguit ser el més fort i alt: l'únic, vol ser admirat De retorn pel camí llarg, l'home pensa que si fos ocell podria volar fins el mar per acomiadar el sol entre els vells arbres i sentir la felicitat viscuda en un sol dia de fer camí. Sols queda seguir el camí del somni sota la lluna. Us hi convido a venir. Menorca és un somni viscut.

diumenge, 29 de novembre de 2009

VENT, NÚVOLS, MAR...

Matí d'anyorança, sols el vent que es va despertant i la calor del sol esborren les grisses petxades matinals. A l'est, el paisatge torna a tenir color: blau sobre blau, el vent de l'oest empeny els núvols i aquests es van esponjant. Sort que el vent no és tant fort com el de Tramuntana. Aquestes oliveres el coneixen i ens ho dibuixen perquè estiguem a l'aguait. També el mar empès pel vent va formant ones més fortes, núvols que se'n van, aigua que t'impregna de sal tot el cos, les orelles et fiblen, els cabells volen fugir... No ens hi acostem massa. Sembla que vol foradar més el Pont d'En Gil i nosaltres som més febles. Sense cap núvol, el sol ha fugit. Es prepara per un altre matí.

dimarts, 24 de novembre de 2009

Tardor a Menorca

Ja s'aixeca el dia. Com veuré aquesta illa després de tants anys? Un bon dia t'ajuda a reempendre la descoberta. Aquí tens sud i nord, est i oest: duel de mar i terra a l'abast el mateix dia. El mar en calma et convida a navegar. Veure la blavor de l'aigua que el sol ha despertat. Aigua i roques han d'entendre's, encara que aquestes siguin rossegades un cop i un altre, es transformen agresives o dolces ensenyant els seus colors Forats d'aigua que ajunten mar i cel on podem enmirallar-nos. La calma amb reflex de sol que ens deixa.No hi ha adéu, sols fins demà.

dimecres, 4 de novembre de 2009

Serra de Prades. Ermita de l'Abellera.

Una excursió bonica per terres tarragonines a mitjans d’octubre. Sols baixant un barranc tenia una mica de dificultat, esmortida per la visió d’algun arç, ja amb fulles vermelloses, envoltat de castanyers, encara verds, que espargien les seves castanyes arreu. Què bones eren! Ja haviem passat per l’ermita de l’Abellera protegida per una balma rogenca , la fotografia és des del fons on hi ha una caseta que segurament hi visqueren els eremites. Entre altres el benedictí Bernat Boil fill de Prades, que va morir el 1520 essent abat de S. Miquel de Cuixà. Havia navegat acompanyant al descobridor Colom en el seu segon viatge a Les Indies. Des del mirador de l’ermita es gaudeiex de la vall de Capafonts i les muntanyes dels Motllats Varem dinar en un lloc preparat amb taules a prop d’una font i molt a la vora de la Foradada. Al final un cafetó a la plaça porticada de Prades, la Vila Vermella, centre de la Serra a la que dóna nom, pertany a la comarca del Baix Camp. Després una parada ràpida per visitar la monumental Montblanc, capital de la Conca de Barberà. Alguns que venien no hi havien estat mai, i per això vàrem creure que no s’ho podien perdre. Algun dia hi tornaran perquè els va agradar molt aquesta ciutat. Web de Prades: "http://www.prades.es/"

dimarts, 20 d’octubre de 2009

Muela de San Juan. Sierra de Albarracín

Uns dies al poble, crec que és el segon més alt de la península que és habitat tot l'any. La primera vegada que vaig pujar, em va semblar tant diferent del nostre Pirineu! M'agrada, perquè pots anar per tot sense grans dificultats i el paisatge és variat. Vàrem tenir sort amb el temps, no feia fred, és habitual que a finals d'agost les tardes ja siguin fresques. A buscar bolets com excusa per passejar. Com aquest any no va ploure a l'agost, quasi no n'hi havien. Però aquest no el vàrem collir! En vàrem tenir prou per menjar cada dia uns quants rovellons i ceps o "porros" com diuen allà. Una tarda vàrem pujar fins El Mirador de 1830 mts, i axí començàvem a deixar el poble que és a 1691 mts, feu la resta i tindreu la caminada. Un dia vàrem anar al poble "del costat": Bronchales, que hi assequen pernils boníssims, i es clar en vàrem portar. Sols la cansalada és diferent, sembla pernil. També tenen altres productes de la contrada, molt ben elaborats, com el cérvol de Guadalaviar. Vàrem anar, per mi la primera vegada, a un poble arrambat a la muntanya que elaboren molt bé els farinacis. Total una carretada de bons productes per assaborir i una molt bona estança per agafar força per l'hivern. Els seus boscos de pi roig, són nets, hi ha bestiar i a vegades cap el tard o de matí pots veure els cérvols que passen. No es pot fer soroll, ni moures si vols que es quedin una estona.

dijous, 15 d’octubre de 2009

Descoberta a Barcelona

Ja tenim or a Barcelona per paliar la crisi! Us ho volia comunicar abans, però em va ser impossible. Podeu ara estar tranquils, ja som una mica més rics. La meva sorpresa va ser gran al veure la nova pintura de la font del parc de la Ciutadella. No ho havia vist mai. Ara ja ens podem codejar amb París,Rússia i tots els altres països que tenen or per les altures. Ho trobo de mal gust. No sé si algú podrà explicar-me el canvi realitzat amb els pobres cavalls (i genet), ja no ténen el mateix rang que els de sota. Pobrets!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...