divendres, 23 de novembre de 2012

TORREDEMBARRA. Els Muntanyans

Em vaig passejar, el dilluns, per aquest bonic indret, per poder fer algun esbós dels matolls i la sorra. Em va engrescar una persona de GEPEG. ELS MUNTANYANS.
Si  entreu a l'enllaç veureu què fan per conservar aquest lloc.
Aquí, sobre la passarel·la, en el tros proper a l'entrada,  es veu part de Baix Mar de "La Torre",  el far quasi al centre i lluny, al roquer.
És una bona excursió si es fa des de la platja de Creixell fins a Altafulla, i aquest indret molt diferent del roquer. Hi ha trams que s'ha de passar per la platja.
Vaig fer un esbós d'una mica més endevant, el publicaré en el meu altre bloc de pintura. El color de la sorra en aquest indret és una mica difícil d'obtenir. Ho tornaré a intentar en una altre caminada. Tinc més esbossos fets d'on hi ha aigua, amb les canyes i tamarius.

dimarts, 20 de novembre de 2012

A Torredembarra

Fa quasi una setmana a la platja de La Paella entre ones encara força grans, un palmípede nadava i es cabussava. Era difícil saber on es trobava a cada moment. Però al final vaig aconseguir aquesta instantània. Es clar que vaig quedar una mica molla...
Va ser un dia molt bo, abans havia estat pels muntanyans, i vaig intentar fer algun esbós.

divendres, 2 de novembre de 2012

Vespella de Gaià

Feia molts anys que no hi havia anat. Aquest octubre era un bon dia.
Els colors diferents de l'erosió de la roca més fluixa fan un bon contrast.
Es pot pujar pels dos cantons, a l'esquerra hi ha una petita basa que recull l'aigua,
anem pujant i podem observar com han crescut les urbanitzacions al peu
a la dreta veiem una espècie de túnels foscos que deuent pertanya a l'antic castell, fins que arribem al peu de  l'esglèsia i del cementiri
acabem de donar la volta i pujem dalt de l'altre turó, des d'on es divisa el  mar brillant
D'aquí, però més enrera, vaig fer un esbós.
Després vàrem baixar per l'altre cantó més ample, on sembla que poden pujar cotxes autoritzats, ja que hi ha un rètol de pas prohibit.
Aquí deixo la informació.


diumenge, 14 d’octubre de 2012

ASSUMPTA UBACH. REQUIEM


Un nou sol ha sortit, ha deixat la terra estimant.
Inquietut silenciosa, gran dona, pas a pas ha fugit.
Enamorada d'una obra que no era seva, ens la feia admirar recopilant-la.
Música callada pel seu Amic Amat, que ara té una altra estrella en el firmament on mirar.
Jo també et recordaré.

diumenge, 23 de setembre de 2012

Platja Fonda. Tarragona

        Hem donat tota la volta, des d'allà dalt al davant, quasi al mig de la foto. S'ha d'anar caminant des de la platja llarga. No hi havia baixat mai. Per aquest cantó la baixada  és més fàcil.
        El color és preciós, un ventall de grocs i ocres... coronats per verds lluminosos. Una mica de rogenc i blanc a petites taques.
Aquí sota una mostra amb ombra.
Un detall de les petxines incrustades en una de les grans roques despreses sobre la sorra al voltant del alt marge.

Al marxar, després d'un bon bany, des de mitja altura i a l'ombra dels primers pins, donem l'última mirada a aquest bell mig cercle que la natura ha construit.
 
No vaig poder fer més fotos perquè hi havien uns quants banyistes nudistes, encara que aquesta platja no ho és, la que sí ho és es diu popularment Waikiki, i és més al nord. Suposo que al ser a ple estiu aquests fugien de l'altra, que és més a prop de la torre de la Mora.Veieu l'altra entrada,

dissabte, 1 de setembre de 2012

CASTELLERS

A Tarragona, una colla de Castellers reivindicàven un local. Hi havia aquest infable sota les escales de la Catedral, on podien jugar els infants. Era la festa Major de Tarragona.

dijous, 23 d’agost de 2012

Tarragona. Bosc de la Marquesa

 Els arbres troben un lloc tan bonic, que es resisiteixen a desapareixer.
Aguanten vents, aigua, salitre, i les incontables trepitjades dels homes.
Sobre la platja Fonda . Un paratge que no em canso de veure.

dimecres, 8 d’agost de 2012

Excursió pel litoral de Tarragona


Era el 27 de  novembre. La caminada pel litoral des de Torredembarra a Tarragona.
Organitzada per Sinibald de Mas.
Escalfament
Fins al castell de Tamarit passant per Altafulla, entrem a la capella particular.

Al lateral esquerra què recorda un Escut, la pila bautismal i canelobres de ferro forjat a l’estil de Jujol.
Les campanes són de ciment,

Es crida a missa així, amb força al braç i energia, cara muntanya.

Seguim vora mar sobre un penya-segat que no veiem pels pinets que ens tapen
fins baixar i arribar a quasi nivell de mar i tornar a pujar per la vora dùn altre penya-segat

Dintre ja del Bosc de la Marquesa hi ha bolets molt bonics,entre altres plantes. 

  Hem passat l’anomenada platja Waikiki, però no hi hem baixat;
ens hem dirigit a l’interior per veure les restes del mas d’en Grimau que conserva part de la torre.
Més endevant, trobem la platja Fonda o Arboçar.
Aquí sobre queda l'únic  savinar del litoral de Catalunya, entre llentiscles, brucs d'hivern o càdecs. Quan no hi ha sorra es troba el margallò.
A tocar de la platja Llarga, parem a la Punta de la Creueta, ran de mar sobre roques plenes de petites petxines blanques, ens assentem per dinar. 
Comencen a venir trenyines de núvols que van creixent, mentre anem baixant per la cala Romana , passem altres roques i platges fins arribar a Tarragona. Agafem el tren per tornar al punt de sortida.

dilluns, 14 de maig de 2012

Aquest any ha florit com mai la Thillandsia que vaig comprar molt petita a Canaries. Té un color que no havia vist mai. La més corrent aquí té les flors blau clar i a tija blanca.
He fet un petit esbós d'aquarel·la al bloc. Mireu-la
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...