dissabte, 31 de desembre de 2011

St Andrià del Besòs. Torredembarra

 
He fet aquests quatre últims dies de l’any el què més m’agrada : pintar, posar-me una mica dintre del mar i fruir de la natura.
El dimecres vaig anar a pintar amb La Colla a St Adrià del Besos.

Vaig fer un dibuix i una petita aquarel·la. El dia era tan bonic que no vaig poder resistir de posar els peus a l’aigua.
L’endemá vaig decidir el què havia de fer.
Ara el 31 estic molt satisfeta perquè  ho he passat  molt bé. Ho podeu comprovar per les fotografies.



 Les tres dues primeres de St. Adrià, les altres de Torredembarra. i també vaig fer una altre més petita aquarel·la. Es que els colors d'aquest indret dels Muntanyans tira.

dimecres, 21 de desembre de 2011

BARCELONA. PESSEBRE ROMÀNIC

 Com cada any, vaig fer una passejada per la Plaça St Jaume, fins davant la Catedral.
Em va sorprendre el pessebre, un homenatge a l'Art Romànic. Un dels que més m'agradat.

 Com era el matí, cap al migdia, hi havia poca gent.
 No va ser molt difícil fer fotografies, i vaig poder fer-les sense gent al davant, sols esperar una mica entre grup i grup.
 Sembla que a la gent li agrada anar molt junts, ja que fora d'alguns grups ja formats, la gent s'agrupava mirant o fent fotografies, jo esperava i quan uns marxaven i ja en quedaven pocs feia la meva. Encara que no la podia fer de molt lluny. Algú se'm posava al davant, o em donava una empenta i es posava al costat.
Després vaig anar a comprar un parell de ramets de vesc i un d'eucaliptus, com cada any.
Una volta bonica pel centre de Ciutat Vella.

diumenge, 18 de desembre de 2011

NADAL

Us desitjo a tots el millor en aquests dies tan senyalats de Nadal. També un Nou Any més just i millor.

diumenge, 11 de desembre de 2011

Bosc de la Marquesa. Tarragona

 Camí de Torredembarra a Tarragona, ran de mar, fins l'antiga carretera N. 340,  entre la Torre de la Mora i la platja Llarga es troba aquest indret ple d'arbres i matolls.
 Era a finals de novembre, la bona temperatura i les pluges després d'una sequera de molts mesos,
 ha donat un sotabosc divers, molts pinetells, algun pebràs i altres bolets, com el de d'alt molt roig, més que a la fotografia. El llentiscle o mata amb els seus fruits ben vermells.
 Sobre la platja fonda, i a una alçada considerable, arriba la sorra molt fina. Empesa pel vent més endins del bosc, va deixant a la vista les arrels dels pins.

dijous, 24 de novembre de 2011

JUJOL. MONTFERRI (2a part)


L’esglesia de Ntra. Sra. De Montserrat a Montferri, situada on era una finca particular. Al mig dels camps i sobre un turó que domina l’entorn.
Sobre disseny de Jujol. La va començar, però no es va acabar fins anys més tard. Fa pocs anys.
  Aquí dalt, vista de la part del darrera.
 Sobre l’altar major, el camerí de la Moreneta. Es puja per unes escales amples laterals.
 
Protegides per columnes que duen la creu i lligades per unes xarxes de ferro com les de pescadors.
 El campanar va ser edificat a fora, sobre l’altre punta del turó
Queden les restes de les coves on es refugiaven els pagesos,
reforçades per Jujol amb sobres de somiers i columnes.
Els pins retorçats  al costat
La cova més gran és on varen posar una Moreneta, sobre una roca portada de de Montserrat. Ara tancada. Vaig fer la foto a través de la reixa i el vidre.
Al límit de la part plana del davant de l’esglèsia, sobre l’alt marge, han fet una paret irregular que vol recordar les muntanyes de Montserrat.



dimarts, 15 de novembre de 2011

JUJOL - 1ª part

 
Esglesia del Sagrat Cor a Vistabella. La Secuita.
Una de les nombroses obres de Jujol  a Tarragona.
Ajudat per gent de la población, amb pedres de l’entorn i restes d’eines del camp inservibles, com tenia per costum d'utilitzar, va anar aixecant l’edifici singular que havia dissenyat.

 El cor

 Dues capelles oposades.  Dibuixos sobre la natura de l’entorn, que coincideixen amb els símbols  del Nou Testament: espigues i raïm que ell mateix traça amb blauet sobre les parets.

 Una de les làmpares davant de les capelles laterals.

 Un dels finestrals  que tenen una pedra semblant a marbre translúcid  i no vidre.

 I l’altar major que, pel meu gust, amb aquesta nova pintura  desentona una mica.

 La firma de Jujol és sobre una columna de l'altar de la dreta. Es pot veure fàcilment quan s'accedeix a una estança a mitja altura del cor, per l'escala de cargol.


diumenge, 30 d’octubre de 2011

Oruga o cuc

Encara no feia dos dies que ho havia mirat, i ahir aquest gerani estava menjat de totes les puntes. Hi havia nombrosos invertebrats.  Aquest gerani, de fulla grisosa i petita amb molt de perfum, i que fa unes flors blanques, feia temps que no floria, però vet aquí que me'l tenien conquistat. No queda ni un brot nou sa.
Vaig agafar els que vaig poder i vaig tirar esprai per les mosques, que és l'única cosa que tenia a mà. Demà ho tornaré a mirar.
Vaig aprofitar per practicar la fotografia macro que poques vegades em surt bé.  I per donar testimoni de la meva enrabiada. A veure qui pot més, jo sóc una i ells nombrosos... Me'l mataran com han fet amb els altres?


divendres, 28 d’octubre de 2011

El cuc


Fulla rera fulla van desapareguen. Ja quasi no en queda cap. Cada dia miro l'envers, no hi veig res, però fa uns dies: Ja t'he atrapat! Amb l'engunia que em fan els cucs... Què verd és!  Per això no els veig.
Agafo amb compte el què queda de fulla i ell no cau, ben agafat encara rossega, el poso sobre la taula i queda immortalitzat! Uns tres centímetres de llarg.
Ho sento, però va anar al contenidor verd.
Ara tinc un munt de fulles esperant el fred per caure quan els hi sembli, ja són lliures.

dissabte, 22 d’octubre de 2011

Participació a Jocs de LLetres

   Per primera vegada he enviat aquest conte de 50 paraules al joc del blog "Tumateix-llibres "
SOMNIS

"Pausadament, posava un peu darrera l’altre, mans a la butxaca, entre blaus de cel i de mar, verds de romaní, fonoll i farigola. Com més avançava , més feliç em sentia: ja no caminava... nedava entre bromera d’aigua i algues. La campana de la proa d’una galera em va despertar."


dijous, 20 d’octubre de 2011

FRUIT?

Hi ha un arbre que té les fulles entre pomera i codonyat, fa flors blanques a la primavera. Els fruits creixen i ara són d'uns 7 cms de diàmetre, sembla que estan madurs, però són molt forts. Amb això, sí que semblen codonyats. Després cauen i es posen marrons, ja estan podrits i encara són bastant durs. Els ocells no els mengen.
No els havia vist mai. Els trobo decoratius. Què poden ser?

dimecres, 12 d’octubre de 2011

ESTANY DE SANT MAURICI


A les vuit del matí els taxis tot terreny ens vénen a buscar per pujar-nos fins l’estany Ratera. Baixem fins la punta més al sud de l’estany, per remontar-lo i continuar amunt. Aquí uns sis companys volen aprofitar el bon dia i pujar a la coma de l’Abeller,  els que no caminen baixen amb els taxis fins l’Estany de St Maurici per esperar allà que tornem.
 El gros del grup ens dirigim al Mirador, però com és aviat, es decideix anar abans fins l’estany d’Amitges. Alguns que caminen menys prefereixen quedar-se. Així el grup es torna a dividir. Jo decideixo anar amb la majoria, i amunt!
Més amunt, el paisatge és preciòs. M’he de parar per girar-me i mirar, les grans pedres esberlades pels canvis de temperatura, ens envolten. 
 Els Encantats ens acompanyen de lluny. (Part esquerra al fons, sobre la gran pedra de primer pla).
 Arribem al punt de baixar fins l’estany o pujar al Port. Ja no vull baixar més per tanta roca, ja que queda un bon tros per tornar. Admiro la bellesa d’aquestes muntanyes grises on els pins busquen lloc per arrelar. Uns pocs matolls posen una mica més de verd. Trossos de neu encara allà dalt.
 Baixem, pel mateix sender
 Bellesa en els recargolats troncs morts de fa anys, i en els que encara adornen en verd el paisatge.
 Gensianes, nerets encara sense florir i altres flors que subsistiesen a pesar de les condicions dures.
 Com aquest pi, a prop del balcó
 Després baixem fins l’estany de St Maurici, camí  de baixada, a troços difícil, encara que el conserven el “sender”.  El pas de la tartera era per anar en compte.
Aquí quasi a mitja tartera, veiem als companys del davant que ens esperaven a l’acabament. Uns pocs passos després de fer la fotografia, un dels companys que anava al meu darrera va caure . Encara avui pateix les conseqüencies, amb l’espatlla afectada. Però, encara  sort  que no va caure per la part esquerra. Un bon ensurt i una lesió bastant greu .
Mireu l’efecte, jo mirava al terra, mirant on posava el peu segur abans d’aixecar l’altre.  Els bastons, aquí, servien de poc, quasi sobraven. Tothom que va a muntanya, sap el què és una tartera.
Quan es va recuperar vàrem continuar, pensàvem que al arribar a un petit pla verd faltava poc per arribar,  peró faltaba baixar fins el peu de la petita presa de contenció i tornar a pujar, per donar un tros més de volta fins el punt d’informació on ens esperàven tots els altres. L'indicador posava 1h 30’. Penso que no vem trigar més. La part més difícil va ser des de l’altura del balcó fins sortir de la tartera, al anar cara avall fa més efecte que si puges.
Ja arribats  a peu de l'Estany de St Maurici ens retrobem tots per baixar amb els taxis tot terreny.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...