diumenge, 15 de desembre de 2013

MARINERS - MAR

 Va ser una tarda d'octubre al local de la Biblioteca MestraMa Antònia de Torredembarra. Estàvem rodejats dels quadres dels artistes d'Arc Iris. Alguns representaven el mar.
            La xerrada, organitzada pel Centre d'Estudis Sinibald de Mas, sobre els mariners de La Torre.
            Cada tertulià va explicar la seva experiència contestant a les diferents  preguntes fetes.
            Quina diferència hi ha entre la mar  des de terra o des del mar?  "De fora la veus, de dintre  la  sents" va dir el més jove.
 Per què ser mariner? El més vell va respondre primer, més o menys " No t'ho plantejaves. De petit, als sis anys,  ja agafaves una barqueta amb els rems i feies el què havies vist fer a l'avi, al pare... i als  catorze ja començaves a treballar al vaixell de pesca".
            Van estar d'acord que la mar "enganxa". El més jove  va dir que no hi ha res tan bonic com veure el sol que surt, rodejat de mar, cada dia és diferent.
            L'única dona que estava a la taula, biòloga, crec, va dir que fent submarinisme veus coses extraordinàries, petits sers vius ben diferenciats uns dels altres. Meravelles a tots els mars. 
            Dels vaixels de cabotatge, el més difícil és conviure tant de temps amb els tripulants, i en un lloc tan reduït. El pitjor moment si hi ha algú malalt o accidentat fins que s'arriba a port, que pot ser lluny.
 A cada lloc de mar, es fan diferent moltes coses, i més, abans quan no hi havien ports, i les barques es varaven. Estiu i hivern, el cos dintre de l'aigua, portant les barques a mar. Vint-i-dos mariners a cada barca, dues barques, i tots plegats per arrossegar-ne una. Va explicar un dels més experimentats.                                                                           
            Ara queden poques barques de pesca i van a port, ja fa temps que el seu pes no feia possible arrossegar-les  a mar o a la platja.
            Quan la mar era forta, ells ja sabien per on podien entrar a terra, entre  les roques de "l'Antina". Per dos punts concrets. Si el mar no els deixava arribar a aquests dos espais submergits d'aquesta barrera paral·lela a la costa, havien de fer cap a Tarragona o a Vilanova. 
             L'Antina és la barrera de roca submergida davant d'aquest tros de costa, trenquen les onades i arriben més calmades a la costa.
            La por quasi no existeix, el pescador no va a mar a l'atzar, sap quin vent hi ha i quin pot continuar després, segons quin vent sigui, no surt. Tots van estar d'acord que no sabien què era la por i que no coneixien a cap mariner que l'hagués sentit.
            Les dones eren importants encara que no anessin a mar, va apuntar un pescador, hi havia moltes coses que depenien d'elles, no sols reparar les xarxes. Saber estar soles i fer que la família ho fos, cuidar-se de tot el què feia falta. Un pescador havia de refiar-se de la seva dona per tot.
            El pescador no anava mai a una comunió, encara que estigués a terra. 
Aquest és un tast de la conversa entre pescadors de Torredembarra. La mar enganxa.
            Un altre punt important, el mar de Comarruga i el de la part del Gayà d'Altafulla té dos graus menys  que Torredembarra.

            Per a mi va ser molt interessant.

dijous, 12 de desembre de 2013

Joana Raspall: artícle a Tribuna.cat per Carmen Arenas


Avui fa una setmana que morí la meva mare.
 Després de molts actes  arreu, per l'Any Joana Raspall als seu 100 aniversari, la majoria recollits per la meva germana Imma, sols poso aquest enllaç del PEN Català. Lloc on treballen unes persones que fan la feina ben feta. Al capdavant na Carmen Arenas, que no sols ha fet bé el seu treball, si no que també  ha posat el seu cor.  Gràcies a ella i a tots els que han col·laborat.
(fotografia publicada a Tribuna .Cat)
Joana Raspall: artícle a Tribuna.cat: Dimecres, 11 de desembre del 2013   Carme Arenas Filòloga, historiadora de l'art i presidenta del PEN Català Joana Rasp...

divendres, 15 de novembre de 2013

Viladrau. Castayers

A finals d'octubre, vàrem començar la caminada travessant un parell de rierols. Les fulles encara eren molt verdes, no havia fet fred encara.
 Un mas molt antic: Mas La Sala, anys passats hi van fer afegits. Més amunt n'hi ha un altre no tan antic, on tenen bens i algun conreu.
 Anem pujant i els castanyers centenaris apareixen entre verns, alzines, avelleners i roures. N'hi 12.000 Ha
    Es veuen les castanyes a punt. A terra n'hi forces. La guia que ens acompanya ens avisa que no en collim, ja que el terreny pertany a un propietari i que ho conreuen els integrants de  Castanya de Viladrau . Feia temps que s'havia deixat el conreu i ells han començat fa uns anys a tractar el xancre dels arbres i a treure la brossa dels voltants. D'aquesta manera  ara s'obtenen castanyes més grosses. Aquí en tindríem prou amb aquests castanyers i no hauriem de menjar castanyes importades procedents de la xina i altres indrets.
Varies persones envolten un dels arbres que està en terreny cultivat. Més de set persones van fer falta, després si van voler afegir més.
 Aquest roure és important pels de Viladrau, l'anomenen el de les dues cares, ja que té dos perfils semblants a un nen i una nena.
 Ben dinat, vàrem fer una caminada molt planera a veure unes fonts.
 Fins a baixar per la font de la formiga. Més avall un indret molt bonic amb un petit salt d'aigua.
 Un detall sobre una fusta gastada pel temps.
 Tornàrem enrera amb els últims raigs de sol.
Va estar una bona excursió de l'Agrupació St Llorenç



dilluns, 11 de novembre de 2013

Vent?

 Airet, solsament. Les ones semblaven fortes, però els surfistes han dit que no, que havien de fer molta força per empenyer la planxa.
Han estat unes hores bones...
Des del balcó, encara amb flors, feia mes vent que a la platja. Un dia preciós. L'aigua una mica fresca.

dimecres, 16 d’octubre de 2013

Roques. Torredembarra

 Era estiu encara, a finals d'agost. El mar en calma. L'aire clar. Volia veure alguna de les plantes de ran mar.  Aquí, el fonoll marí estava en plena floració.
 Mirant a ponent a prop d'Altafulla, la costa de Tamarit. No s'acaba de veure la cala  del Canyadell.
Dos vaixells que no són els habituals. Més tard sabria que estaven buscant a dos joves que havien desaparegut navegant. Però va ser una falsa alarma, que va donar un altre navegant. Hi havia un vaixell més i un helicòpter.
 Vaig mirar enrrera, el far es veu petit. El sol baix, fa ressaltar més el color de les pedres. Sempre m'agrada contemplar aquests indrets. És una passejada molt relaxant.
 Els troncs retorçats dibuixen el rastre dels vents de mar, ones seques plenes de saba  envolten quasi tota la platja del Canyadell.
En el replà, la gent, que ve els diumenges, es posen per menjar amb taules i cadires. Un bon lloc per pintar. Sobre tot amb aquesta llum.

dimecres, 9 d’octubre de 2013

TORREDEMBARRA. PLUGES


El dia que van caure 111 litres a Torredembarra van marcar el punt més alt en el registre de pluges. 
Era el 6 de setembre d'aquest any.
Unes dues hores més tard, encara  quedaven els rastres. Havia baixat bastant.


Pas  per sota les vies des de la platja del Barri Marítim, del Carrer Viló  al Passeig Miramar.

El pas de Joaquim Costa de Baix Mar a l'altre cantó de la via.
 El 3 d'octubre, va tornar a tapar-se el cel, però la pluja no va ser tanta, al sortir el sol dels núvols de ponent, va deixar un rastre diferent.


La plantació experimental de la platja de La Paella, davant del  Passeig de Campalans a prop del Passeig Marítim


.

dimecres, 28 d’agost de 2013

MONTBLANC


Montblanc és la capital dela Conca de Barberà.
Fou fundada per Alfons I el febrer de 1163. Però, ja hi havia un nucli de població l'any 1080 anomenat Duesaigües. Més tard es dirà Vila-salva, ja que durant el regnat de Ramon Berenguer IV va ser lliurada d'impostos.
Sempre és agradable passejar pels seus carrers i pujar al pla de Sta Bàrbara, d'on es domina tota la plana, i es veu bé el límit de les seves muralles.
Sta. Maria la Major queda tocant i sobresortint. És bonic mirar-la  de l'altra part, des dels carrers que pugen del centre i que acaben amb una escalinata lateral.
 La plaça Major quasi envoltada de porxos, trobem el Casal dels Desclergue.
A la part de ponent de la plaça, els Porxos de Pallol o Repès de l'Ajuntament.  Cobreixen les mesures oficials de grans de l'any 1752. Aquí la mesura de tres quartans.
Aquesta tarda va ser agradable especialment: un quartet ens va amenitzar amb la seva música. Suposo que ho fan voluntariament. Els felicito.
Dintre muralla a la part est, on el carrer s'estreny, prop d'una de les portes d'entrada, queda aquesta part curiosa.
Ja fora muralla, cap el sud, es troba l'esglèsia de St Francesc. Al darrera es troba el punt d'Informació pels foranis.



dissabte, 8 de juny de 2013

VESPELLA DE GAIÀ



Torrent de Vespella


Era febrer.
Una sortida amb l’Associació Mediambiental La Sínia, per reforestar i posar uns nius.
A pesar de que el temps no acompanyava, van venir unes quantes families amb els fills, i uns joves.
Els organitzadors portàven planter de  boga, joncs, murtra, roser silvestre, roures…
Anaven molt preparats amb eines adients, guants, aigua, regadoretes…
Van explicar i ensenyar com es plantava, on i perquè.
Com altres vegades, vaig voler plasmar un esbós ràpid en el meu bloc.
Hi havien altres petits arbrets plantats anteriormente per ells i que ja havien fet unes quantes fulles noves.
 Fins i tot, entre núvol i núvol, una mica de sol anava saludant-nos, com si volguès dir que estava content de que reforestèssin el lloc.
Els nens ho van passar molt bé, i crec que els grans també.

 Personalment ho vaig gaudir força, encara que no vaig poder ajudar massa, (sols vaig plantar tres bogues). Després vaig colorejar l’esbós i  vaig anar a fer una passejada pel voltant. Les farigoles ja estaven florint. El terreny sec, sobre i entre les roques, i en els marges, el rastre de porcs senglars com si haguessin buscat frescor o arrels.




Al acabar, la plantada, estiguèrem atents a les explicacions sobre l’anidació.
Entre el cim de Vespella i la muntanya de roca coronada per pins, van baixant el torrent i un petit sender on  ens vàrem dirigir.
Els nens van ajudar a portar els nius camí avall, conscients que eren part important del projecte. Estaven contents i satisfets.
 Entre esbarzers, van baixar a la la petita riera per penjar els dos nius. Tots dos en uns oms de bona brancada, separats per uns pocs metres. Van registrar les dades.  Tots cap a casa contents.

Gràcies a l’Hèctor i la Violeta per la seva amabilitat, organització y bon fer. Seguiu així

dijous, 14 de març de 2013

Torredembarra. Llevantada



La sorra va cobrir quasi tot el passeig, no es veia on començava. Les màquines el dia 7 d’aquest mes, ja estaven netejant-lo.
Can Bofill darrere el doll. 
 L'entrada dreta dels Muntanyans plena d'aigua.
Uns dies més tard, ahir, un tractor llaurava la sorra. Aquí La Paella. 
 Avui el vent ho ha aplanat una mica, però els peus encara s'ensorraven molt i era difícil arribar a peu de mar.
En un tros ho han aplanat i ja estaven posant la passarel·la pels banyistes que vindran per Setmana Santa.
Era curiós veure un munt de gavines sobre les ones, pujant i baixant. El vent fort venia contra onada i pes feia una cortina d'aigua cap amunt. Era molt bonic contemplar-ho.

divendres, 22 de febrer de 2013

Joana Raspall



A St Feliu de Llobregat es va inaugurar l'Any dedicat a l'escriptora Joana Raspall.
                                                                                                             
Van assistir-hi una amplia representació de l'Ajuntament, Diputació 
i Generalitat.Així com representants de les diverses Associacions i 
Grups de la Ciutat. 
Presentà l'acte el seu nét, el periodista Ernest Cauhé. Quasi tota la familia de la Joana, també hi va ser.

L'acte va ser seguit per més de tres mil persones al Twitter.
Es poden veure fotografies a la Web de St Feliu de LLobregat
Així han començat una sèrie d'actes que s'estendran per tot Catalunya
organitzats pels diferents Col·lectius, Associacions, Biblioteques o Escoles
que voluntariament volen participar.
(Autor fotografies: Marc Rius)
  Blog de la Joana Raspall

dilluns, 18 de febrer de 2013

EL BAIX GAIÀ



Torrent de Vespella

Una sortida amb l’Associació Mediambiental La Sínia, per reforestar i posar uns nius.
A pesar de que el temps no acompanyava, van venir unes quantes families amb els fills, i uns joves.
Els organitzadors portàven planter de  boga, joncs, murtra, roser silvestre, roures…
Anaven molt preparats amb eines adients, guants, aigua, regadoretes…
Van explicar i ensenyar com es plantava, on i perquè.
Com altres vegades, vaig voler plasmar un esbós ràpid en el meu bloc.
Hi havien altres petits arbrets plantats anteriormente per ells,  i que ja havien fet unes quantes fulles noves.
Fins i tot, entre núvol i núvol, una mica de sol anava saludant-nos, com si volguès dir que estava content de que reforestèssin el lloc.
Els nens ho van passar molt bé, i crec que els grans també.
Personalment ho vaig gaudir força, encara que no vaig poder ajudar massa, (sols vaig plantar tres o quatre bogues). Després vaig colorejar l’esbós i  vaig anar a fer una passejada pel voltant. Les farigoles ja estaven florint. El terreny sec, sobre i entre les roques, i en els marges, el rastre de porcs senglars com si haguessin buscat frescor o arrels.
 
Al acabar, la plantada, estiguèrem atents a les explicacions sobre l’anidació.
Entre el cim de Vespella i la muntanya de roca coronada per pins, van baixant el torrent i un petit sender on  ens vàrem dirigir.
Els nens van ajudar a portar els nius camí avall, conscients que eren part important del projecte. Estaven contents i satisfets.
Entre esbarzers, van baixar a la la petita riera per penjar els dos nius. Tots dos en uns oms de bona brancada, separats per uns pocs metres. 
Van registrar les dades.   
Tots cap a casa contents.

Gràcies a l’Hèctor i la Violeta per la seva amabilitat, organització y bon fer. Seguiu així!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...