divendres, 24 de desembre de 2010

Història del meu pessebre.




Les mateixes figures de fa molts anys. Quants? Pot ser uns trenta.
Poso unes pinyes de cedre del que era el jardí familiar, recollides fa uns setze anys. Crec que la meva néta no havia nescut encara.
A un cantó, unes altres pinyes allargades diferents que vaig aconseguir de la ventada de fa dos anys de branques esquinsades. Poden ser del Pirineu, d’una de les excursions de la colla. Les més petites, agafades als branquillons, tenen més anys, uns sis. Són de la nevada forta prematura que també va trencar branques pel Montseny. 




Les pedres ferruginosses són dels voltants de Lló, les més calcàries pertanyen a les restes de les que vàrem comprar pel jardí, i que fa anys tinc sobre els testos del balcó. Ara que hi penso, deuen ser les més antigues del pessebre. La meva filla petita devia tenir uns tres anys.
També aquest any hi ha elements nous. Sempre en poso.


Una espècie de coralls petits, amb unes formes molt boniques, de color quasi blanc fins a ocre. Em vàrem recollir uns pocs a les platjes  de la costa de Càdis. No les havia vist mai. Recorden l’element líquid i salat que tan m’agrada.
He posat també unes de les primeres fulles caigudes dels plateners del carrer i un dels altres elements barcelonins, són també fulles, de les que no puc recordar el carrer exacte on les vaig recollir, però que són molt boniques amb els seus diversos tons rogencs, com si fossin d’arç. A costat dels coralls, les flors seques d’una orquídea.
També hi he posat uns trossos de fusta d'una infusió depurativa xinesa, però no sé a quin tronc o arrel pertany.
Aquest inventari és el meu pessebre. Barcelona, mar i muntanya.

Pessebre tradicional que acompanya una història d’aquí,
Elements antics i nous, minerals i vegetals, donen vida a la vida de cada dia. Són la meva història, la que vull recordar amb els seus moments tristos però, sobre tot, amb els alegres. Amb familia,  amics i companys. Amb els que ja no hi són. Els que hi són però no estan aquí o no vull que hi siguin.  Són part del tot i, aquests últims, no cal oblidar-los.
Si hagués nascut a un altre lloc, la història hi seria però el pessebre no.

dissabte, 18 de desembre de 2010

Nadal entre escriptores: Carme i Júlia

 Vull felicitar les Festes de Nadal i destjar un Any millor i regalar-vos una informació sobre
dues dones escriptores molt interessants. Júlia Costa i Carme Rosanas,
L'altre dia la Júlia va presentar el seu darrer llibre "La cendra dels anys" a la llibreria Catalònia de Barcelona.

 He començat a llegir el llibre i sembla tan interessant i ben escrit com l'anterior. És una bona escriptora.
 A l'enllaç he posat un dels seus blogs, però en tenen més.

A la  Carme, no la conec personalment. És una  bona escriptora.  En un dels seus blogs no sols fa poemes, fa altres escrits i jocs de paraules.També dibuixa amb el Paint molt bé.

M'ha fet gràcia que la Carme m'ha posat dintre del seu conte per fer un joc amb el nom de l'altre blog meu de pintura "Paleta de Colors de Ma Antònia" .

divendres, 19 de novembre de 2010

MONTSERRAT. Camí dels pallers.

Una bona caminada en un dia de sol. Llàstima que la màquina de fotografiar no em funcionava bé, però alguna foto he salvat.
Comencem per una pista ampla amb una pujada forta, aquí respirem perquè ja quasi no hi ha pendent.

 No anirem al Monerstir, aquesta caminada és sols una matinal.
Aquí es veu al fons lluny a la dreta, on hem d'arribar. Sembla massa lluny. 
  Del coll de Guirló baixem més al torrent del Llop i tornar a pujar fins les pedres dels Pallers. El camí és pedregós, estret moltes vegades. "Ai la baixada!" penso. Que és el què més em costa, i a sobre tanta pedra... Algú va caure.
 Pel sender trobem  aquesta espècie de roures petits plens de glansa, romaní florit, i brucs petits plens de flor.

Poso aquesta fotogradia d'una de les pedres, que encara que ha quedat mal enfocada, ens dóna una idea de com són. Aquesta sóc jo amb els meus dos pals. Aquí dalt a l'ombra feia fresca.

 
 Aquí vàrem esmortzar. Una vista fantàstica, encara que en aquells moments s'havia posat una boirina que les fotos no quedaven bé. Mirant cap al darrera tenia aquesta vista de la muntanya. No ens podiem moure massa, l'espai era reduit aquí, podiem baixar de cop...

 Sort que una de les fotos finals, de l'aparcament de Can Massana, sí que va enfocar bastant bé. M'agradaven els colors.


dilluns, 15 de novembre de 2010

ARBRE DE LA LLANA. Barcelona

     Avui anava per un encàrrec amb el cotxe, he passat per la plaça Cerdà cap al Passeig de la Zona Franca. M'han fet girar a la dreta per les obres. Oh sorpresa! Un quants arbres que sempre m'han cridat l'atenció. M'he dit que vindria pel mateix carrer a la tornada per fer fotos.
     Els troncs tenen uns forma curiosa, estan recoberts de punxes com els rosers, les branques també.
 Les fulles molt verdes. Les flors que surten a finals de setembre són delicades, generalment blanques.

Les branques formen un gran xarxa, crec que floreixen més quan no tenen fulles.
Aquí teniu un fruit sense madurar 
 Aquí els fruits deixen anar les llavors.


Aquest arbre és de la familia de les Bombacàcies originàries de la zona tropical d'Amèrica del Sud.
En llatí "Chorisia speciosa" i en castellà "Palo borracho".
Les dades últimes les he obtingut d'una separata de "La Vanguardia" titolat "ciudadanos árboles" dels Cuadernos Cívicos del 2003.
Diu que hi havien quatre exemplars distribuits entre Pça Pau Vila i Santa Madrona. 
Ara crec n'hi ha més, i aquí deuen haver-ni una trentena. Són molt bonics. La fragilitat de les flors contrasten amb els troncs i branques punxants.






dimarts, 9 de novembre de 2010

Temporal marítim

Un dia preciós de sol i calma a l'aire, però el mar es revoltava.  Era el dia 31 d'octubre.


Per un segon es va salvar d'una bona dutxa!

dimarts, 26 d’octubre de 2010

Baies i flors de tardor a "Els Munts"

 
Comença el matí ennuvolant-se. Cap el migdia fa un sol quasi d'estiu i comencem la caminada.

 Aquesta baia penso que és un arç blanc, espi blanc o espinal. En espanyol: majuelo, espino blanco. Francès: épine blanche. Anglés: common hawthorn,
 Aquests són del que diem mata, arbust que hi ha aquí per tots els boscos.
 I la resistent olivera. Les seves baies/fruits, les olives en diferents estadis de maduresa, fan un gran contrast amb els grissos-blaus de les fulles.

 Aquí el fonoll o anet.

 i aquesta especie de borrissol crec que és una enredadera punxosa amb flors oloroses blanques. Potser és rubia.
 I un enorme garrofer. Ara quasi mai agafen les garrofes i n'hi ha un munt dalt del arbre i a terra.
 Fins i tot l'argelaga vol florir forade temps. S'ha despertat amb els dies frescos que va fer a ple estiu? 

 La julivarda o julibarda que a vegades omple els camps, també és aquí en molts marges
 
Una enfiladissa que hi ha a moltes cases, ara plena de flors.


 comparteix espai amb un garrofer
 Aquí tenim la flor del nesprer que donarà un dels primers fruits de la primavera/estiu vinent.

Ha estat una bona passejada, hem vist Altafulla i Torredembarra des d'aquí.

dimecres, 6 d’octubre de 2010

Intermedio. La boda de Luís Alonso. J Gimenez. Lucero Tena


 Una amiga m'ha enviat aquest enllaç. La Lucero Tena ha fet concerts arreu. Guardo un disc de 33rvpm. de vinil amb algunes de les seves interpretacions. Sempre és un goig escoltar-la.

dimecres, 8 de setembre de 2010

TAMARIT- LA MORA


Des de la platja d’Altafulla, sota el castell de Tamarit, on desemboca el riu Gayà, tirem camí amunt pel nord del castell i li donem la volta a peu de muralla fins baixar a una petita caleta anomenada Cala Llobera.


Hi ha una roca que avui amb la mar revoltada, es fa difícil de pujar. Se sent el soroll d’un bufador.
La miro a contrallum, sobre una roca petita on m’he assegut per fer un esbós del castell.


  Estic quasi envotada de mar, aigua salada empesa per la força de les ones, els esquitxos m’arriben. Sort que fa calor!


Mireu quina perspectiva!


Després d’uns vint minuts aproximats. Reprenem el camí.
Seguim més o menys el sender marcat en el mapa de informació.

Entre pins de diferentes mides, petits romanís florits i altres matolls forts que s’arrelen entre les roques i donen cara al vent, procurem acostar-nos més sobre el mar.


Aquí, hem deixat el sender, les roques baixen fins ben a prop, no veiem sorra. Tornem a pujar més endins a reprendre el camí de ronda marcat i ja entrem a La Mora. Mirem enrera, queda lluny el far de Torredembarra i Tamarit.
 Comença un ample camí, ben fet sota grans torres modernes, protegides per murs alts que fan de contenció. A l’altra banda un muret petit fa de balcó sobre la vegetació i el mar.


En un revolt ja veiem la Punta de La Mora. Entre els pins, adivinem la platja.
 No acabem el camí, i ens endinsem pels petits senders cap avall fins a tocar la sorra.

Ara sí que convé un bon bany encara que el mar ens vulgui fer fora.
Tornem per dintre de les urbanitzacions fins a trobar el cotxe.
Ha estat una delícia poder fer aquesta caminada.


diumenge, 5 de setembre de 2010

LAS TABLAS DE DAIMIEL. La Mancha

Uns dies de final del maig passat, vaig poder visitar aquest lloc que segons Rafael Méndez (País Semanal del 28 de març 2010) “…el paraje impresiona. En medio de La Mancha aparece un lugar propio de Suecia.”

Vàrem anar uns quants aquarel•listes a pintar. També això va ajudar a que ens hi trobèssim tan bé. 
Vaig fer unes aquarel·les i uns esbossos, que en tinc part a l'altre blog  Paleta de Colors de Ma Antònia

Per camins entre mig dels camps florits de primavera,


pujant dalt del turó tot buscant un lloc per situar-nos, la vista és extraordinaria. Sota un sol aclaparador protegida per un barret de palla em disposo a pintar. Podré copsar tanta bellesa? Impossible.
A la tarda anem a pintar cap el molí de Molemocho.
i més tard, a Las Tablas.
 
Estan plenes d’aigua caiguda fa pocs mesos. No ho podem veure tot, són 5.000 Km2 de superfície.

Entrem per un camí flanquejat de Tamarius (Tamarix canariensis), allà els anomenen TARAY, n’hi ha per tot el parc, alguns exemplars són enormes.

Fem una passejada fins a un mirador i esperem que el sol baixí més,
per tornar abans de que fosquegi.
Arriben els raigs a les flors dels arbres,
Va canviant el paisatge de color

 
 
 Una delícia...
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...