diumenge, 14 de desembre de 2014

Joana Raspall i la Biblioteca Mestra M. Antònia

La BIBLIOTECA MESTRE MA ANTÒNIA de Torredembarra (Tarragona),va dedicar tot l'any passat a homenetjar a la Joana.
Els nens van fer aquest col·lage que encara tenen penjat. També la bibliotecària  Macarena Traviesa va inventar un conte "Les golfes de la Joana" per introduir la lectura.  Algunes escoles de l'entorn hi van anar.
Sempre fan moltes activitats per a adults i sobre tot per a nens. Tenen una activitat i alegria que admiro.
Tots els que treballen a la Biblioteca són mot amables i amb molta paciència avisen als que no són tan "lectors" i més "cridaners".
La Biblioteca és molt concorreguda, al menys a la tarda que és quan més hi passo. Quasi tots els seients són plens.


dijous, 4 de desembre de 2014

JOANA RASPALL

"De seguida que obriu la mal ajustada portella de filat i us aboqueu a despenjar la galleda del bec, sempre unida al rest, una beneïda frescor us besa el rostre. és l'anunci de la rica gelor que hi poareu. Hisseu lentament, bracejant amb ritme, la galleda sadolla i regalimant. Cada gotellada que cau al pou mentre dura l'ascensió centuplica en ressons un dringueix de cristall."

Fragment del llibre "El cau de les heures"  pàg. 49. Publicat per Abadia Editors.2008.

Les obres de la meva mare, que tan de temps va guardar en un "pou", ara són com  aquesta aigua que amb la seva música profunda, va sortint i va donant a beure, mot a mot, escampant la riquesa de la nostra Llengua.

diumenge, 19 d’octubre de 2014

Herba dels elefants.


És curiós veure com el canvi de medi influeix en la vida.
Aquí em refereixo a una planta en concret. És una planta crasa. Té unes fulletes quasi rodones que quasi mai varia la mida, encara que la planta creixi, tingui més o menys sol. El tronc gruixut, rodó, primer verd i quan va creixent canvia a un color negrós.
La podem veure a molts balcons i a jardins, amb torretes petites i enormes. La planta es fa molt gran a mida que passen els anys.
Jo la tenia amb unes fulles ben verdes i en gran quantitat.
Fa anys, al jardí, vaig fer un esqueix amb un test petit. Me'n vaig oblidar...
Un dia vaig veure que el test estava caigut sobre l'empedrat, amb poca terra seca. Potser el vent l'havia fet caure, vaig pensar. Vaig reomplir la torreta i el vaig deixar sobre el pedrís.
Quanta va ser la meva sorpresa quan aquell any, a la primavera, vaig veure que la misèria de brot floria de les puntetes amb unes flors rosades formant un brot piramidal.
Passats els anys, ja sense jardí, però amb balcó - una "terrassa" segons uns em diuen- plena de gasos de cotxes, motos i autobusos, on quasi bé mai puc fer viure plantes degut a una espècie de cosa una mica oliosa, fosca, que es posa sobre les fulles. Allà al balcó, en aquella torreta gran, tinc un d'aquells brots que vaig portar fa anys. És gros, més alt que jo, el tronc està brut de la pol·lució que no puc treure. Però, les fulles es van renovant verdes i es van enfosquin segons passa el temps.
Un dia vaig recordar la floració del brot sec, mig mort quasi sense terra. Vaig pensar que si aquell "arbust" que tenia el deixava més sec, quasi sense regar, durant l'hivern, podria ser que conseguís florir.
Quan plou quasi no li toca l'aigua, ha de fer molt de vent.
Vaig vigilar, la meitat de les fulles van caure, quasi totes les que van quedar van perdre aquell verd viu.  Ai!  Vaig pensar.
Però un dia, vaig veure com si rebrotes d'una manera diferent.
Un munt de piramidetes florides van anar sortint de cada punta sobre la renglera de fulles quasi arrugades que quedaven de l'estiu passat i alguna més, que tímidament  havia sortit.
Qué bonic feia! Un arbust tant gruixut de tronc i la delicadesa d'aquelles floretes que fins i tot fan olor...

Pot ser un exemple de com canvia la vida segons l'entorn.
És la Portulacaria afra. També es diu: Arbust japonès, Verdolaba arbustiva, verdolaba arbórea, Planta de la moneda. A Venezuela li diuen també, Arbust de jade. 
Però no he trobat enlloc com fer-la florir.
A mi em floreix cada any a pesar de la contaminació de la ciutat.

dijous, 9 d’octubre de 2014

JOANA DE LES PARAULES CLARES


Poemes de JOANA RASPALL al premi de ATRAPALLIBRES.
Aquest llibre  amb text de Muntsa Fernández i il·lustracions de Mercè Galí, publicat per El Cep i la Nansa, ha estat seleccionat, juntament amb tres altres títols,  per al premi en la categoria de 9 anys.
Els joves lectors de les escoles i biblioteques poden gaudir de la seva lectura i votar-lo

dimecres, 8 d’octubre de 2014

Bestiolari de Joana Raspall

Pagès Editors han publicat aquest llibre amb molta cura. Ha quedat una publicació  perfecte.
Els poemes ham estat recopilats i revisats per Josep Maria Aloy , demostra l'amor que té a la llengua.
Ha estat un treball d'hores i hores i que li ha portat molta feina a buscar, classificar i ordenar. Gràcies Josep Maria

Les illustracions són de l'Anna Clariana. Animen a llegir, molt ben realitzats i alegres.
Ha quedat un llibre "rodo". La Joana  estaria molt contenta.
He agafat les fotografies del Blog del J. Ma Aloy "Mascaró de proa"

diumenge, 5 d’octubre de 2014

LIBROS. (Teruel)

 Al sud de Terol i a pocs quilòmetres queda aquesta població entre parets de roca. La carretera passa entre el poble i el Túria. Aquí corre l'aigua en un llit estret..
 Algunes cases que estan sota les parets rocoses, estan mig derruïdes, altres ja les han adobat. Alguns habitants han fet les cases noves més avall de la població, on queda més obert.
Queden pocs habitants. "Se han marchado ya todos los veraneantes" van dir.
Per comprar menjar, passen unes camionetes amb tot el necessari. Hi ha una panaderia.
Crec que els que passem, ens sembla un poble bonic per les seves característiques, però els que vivim a grans ciutats, no sabríem viure a indrets així, ens fa falta soroll, gent, contaminació. No sabem viure amb solitud, encara que en el nostre pensament, en els nostres escrits, o cançons diguem que ho volem, o ho desitgem.

diumenge, 15 de juny de 2014

I Gimcana de Fotografia a Torredembarra

 Fer una foto al far amb quatre persones o més i dos paraigües.
 Retratar una barca vermella o quasi vermella al port.
 Fer sortir l'escultura d'alfa i omega amb 12 persones o més i amb un mínim de tres amb barret o gorra
Fer sortir una bicicleta dalt de una de les torres dels Muntanyans.
                                     
 Després fotografiar a sis jugadors o més amb una pilota i una porteria com a mínim.
 Fer sortir l'esglesia de Clarar amb un mínim de sis persones i amb 10 globus.
i l'última prova, retratar un dels dos arcs de La Torre amb un animal.
Aquesta va ser la meva primera foto. Després a continuar, sort que tot vaig poder fer-ho amb cotxe, altres duient moto. A peu no crec que s'hagués pogut fer.
No vàrem ser molts participants, i es va acabar bastant ràpid. Va ser fet per iniciativa de Torredembarra en Fotos.
Un matí entretingut.

dissabte, 31 de maig de 2014

BOIXETS ( BOLILLOS)

 Sota la mirada d'un antic castell, on un gran artista va crear molta part de la seva obra, hi ha un altre creador que també pinta, però que  des de petit va aprendre del seu pare un ofici quasi únic: fer boixets.
Em va sorprendre...
 
Feia poc que havien descarregat els troncs de boixos.
Es pelen els troncs, es tallen en trossos i aquests en cilindres
Els que no queden perfectes, es rebutgen. Després passen per una altre màquina que està preparada per fer el boixet
Ja preparats per enviar.
També es fan punxons

que serveixen per aguantar i separar els boixets quan es treballa.
Es fan els estris per aguantar els coixins. Aquests  no es fan amb boix, com tampoc es fan
els estris que es fan servir per omplir de fil els boixets
Després s'han de pintar.
Fan els coixins de diferents estils, però per fer-ho es necessita palla i tela, i es clar,

també ha de tenir-la.
Ara la compra de la Meseta, però abans la produïa ell. També feia els boixets a mà i en feia més que els altres treballadors amb la màquina automàtica: cent al dia. Ens ho va demostrar.
Aquí no puc penjar el vídeo.
Després vàrem esmortzar "llangonissa" a la brasa. Boníssima! I després a pintar!
Va ser un matí molt bonic a Vespella.

diumenge, 11 de maig de 2014

Joana Raspall.

Ahir, dissabte 10 de maig va ser batejada una rosa amb el nom de la meva mare, Joana Raspall, gràcies a Victor,Pere i Jordi Dot, que continuen creant roses seguint la tradició que va començar el seu avi i besavi  Pere Dot.
Els AMICS DE LES ROSES de Sant Feliu de Llobregat van fer possible aquest esdeveniment amb la col·laboració de l'Ajuntament de St Feliu dintre els actes de la 56a Exposició Nacinal de Roses.

En nom de la familia, l'Imma va llegir uns poemes escrits per Joana Raspall per donar les gràcies.
A la tarda, en un altre acte, es va fer la presentació de la rosa  Omnium Cultural

Han posat les fotografies de les dugues roses, perquè aquest any la floració s'havia avançat i els rosers estaven sols amb les fulles verdes.
He recordat, també, a Pere Dot quan, junt amb un fill seu, em van descobrir un gran camp de roses florides, arrenglarades per colors. Era la primera vegada que ho veia, La vista no arribava al final. No ho oblidaré mai. També em van explicar com es podia crear una rosa. 
No sempre un roser nou es podia donar com a bo, s'havia d'esperar més anys per saber que després de varies floracions, no es modificava la rosa.
 Un treball de laboratori i de jardineria de molta dedicació durant anys que contrasta amb les presses que avui tenim.
Gràcies a tots. 
Fotografies de Manuel Martínez i Imma Cauhé

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...