VENT, NÚVOLS, MAR...
Matí d'anyorança, sols el vent que es va despertant i la calor del sol esborren les grisses petxades matinals.
A l'est, el paisatge torna a tenir color: blau sobre blau,
el vent de l'oest empeny els núvols i aquests es van esponjant.
Sort que el vent no és tant fort com el de Tramuntana.
Aquestes oliveres el coneixen i ens ho dibuixen perquè estiguem a l'aguait.
També el mar empès pel vent va formant ones més fortes,
núvols que se'n van,
aigua que t'impregna de sal tot el cos,
les orelles et fiblen,
els cabells volen fugir...
No ens hi acostem massa.
Sembla que vol foradar més el Pont d'En Gil i nosaltres som més febles.
Sense cap núvol, el sol ha fugit.
Es prepara per un altre matí.
Comentaris
Va ser un dia preciós!