Com cada any, l'Agrupació Excursionista St Llorenç de St Feliu de Llobregat porta un pessebre, que deixa al costat d'alguna ermita amb un bloc i uns bolígraf perquè tothom pugui anotar el què vulgui, per desgràcia, moltes vegades desapareix el bloc. Aquest any vàrem anar a l'Ermita de St Pere de Vallhonesta. Va ser una passejada bonica, freda i amb el dia ennuvolat. Ens van rebre representants de l'agrupació excursionista que cuida l'entorn de la casa del S.XII-XIII i que fins ara cuidava l'ermita romànica. Va ser interessant per les explicacions que ens vàren fer i per poder veure-la de dintre amb el sepulcre romànic més gran del país. Com hi havia gent que el feien servir com a rampa per saltar amb motos i estava trencant-se més, els excursionistes de St Vicenç el van introduir dintre de l'ermita, amb molta feina per confeccionar rampes i altres medis. D'aquí torno a donar les gràcies a aquestes persones que a més a més, ens van donar una coca boníssima, i un cava amb porró. Havien celebrat que una noia del poble havia estat campiona a Suïssa de cursa amb raquetes de neu. Ara es retirava de les competicions, van dir. Es dedicaria a la seva carrera de biòloga al Canadà. És una llàstima que molta gent emprenedora hagin de marxar. No et conec però et felicito campiona de St Vicents. Va ser un dia rodó.
Aquí deixo la foto del meu pessebre, de nit. Cada any és el mateix de fa uns vint, però canvia l'entorn. Aquest any hi ha varies classes de pinyes recollides dels diferents boscos trepitjats. Unes branques seques podades del carrer, i dóna suport a l'angel i als petits suros(també recollits de terra), un test, que he fet aquest curs, de terrissa a la classe de pintura sobre ceràmica (més endevant ja el posaré a l'altre blog).
Com cada any, l'Agrupació Excursionista St Llorenç de St Feliu de Llobregat porta un pessebre, que deixa al costat d'alguna ermita amb un bloc i uns bolígraf perquè tothom pugui anotar el què vulgui, per desgràcia, moltes vegades desapareix el bloc. Aquest any vàrem anar a l'Ermita de St Pere de Vallhonesta. Va ser una passejada bonica, freda i amb el dia ennuvolat. Ens van rebre representants de l'agrupació excursionista que cuida l'entorn de la casa del S.XII-XIII i que fins ara cuidava l'ermita romànica. Va ser interessant per les explicacions que ens vàren fer i per poder veure-la de dintre amb el sepulcre romànic més gran del país. Com hi havia gent que el feien servir com a rampa per saltar amb motos i estava trencant-se més, els excursionistes de St Vicenç el van introduir dintre de l'ermita, amb molta feina per confeccionar rampes i altres medis. D'aquí torno a donar les gràcies a aquestes persones que a més a més, ens van donar una coca boníssima, i un cava amb porró. Havien celebrat que una noia del poble havia estat campiona a Suïssa de cursa amb raquetes de neu. Ara es retirava de les competicions, van dir. Es dedicaria a la seva carrera de biòloga al Canadà. És una llàstima que molta gent emprenedora hagin de marxar. No et conec però et felicito campiona de St Vicents. Va ser un dia rodó. 
Aquí deixo la foto del meu pessebre, de nit. Cada any és el mateix de fa uns vint, però canvia l'entorn. Aquest any hi ha varies classes de pinyes recollides dels diferents boscos trepitjats. Unes branques seques podades del carrer, i dóna suport a l'angel i als petits suros(també recollits de terra), un test, que he fet aquest curs, de terrissa a la classe de pintura sobre ceràmica (més endevant ja el posaré a l'altre blog).
Comentaris
----------
Striper. Quina sort tens