Història del meu pessebre.
Les mateixes figures de fa molts anys. Quants? Pot ser uns trenta.
Poso unes pinyes de cedre del que era el jardí familiar, recollides fa uns setze anys. Crec que la meva néta no havia nescut encara.
A un cantó, unes altres pinyes allargades diferents que vaig aconseguir de la ventada de fa dos anys de branques esquinsades. Poden ser del Pirineu, d’una de les excursions de la colla. Les més petites, agafades als branquillons, tenen més anys, uns sis. Són de la nevada forta prematura que també va trencar branques pel Montseny.
Les pedres ferruginosses són dels voltants de Lló, les més calcàries pertanyen a les restes de les que vàrem comprar pel jardí, i que fa anys tinc sobre els testos del balcó. Ara que hi penso, deuen ser les més antigues del pessebre. La meva filla petita devia tenir uns tres anys.
També aquest any hi ha elements nous. Sempre en poso.
Una espècie de coralls petits, amb unes formes molt boniques, de color quasi blanc fins a ocre. Em vàrem recollir uns pocs a les platjes de la costa de Càdis. No les havia vist mai. Recorden l’element líquid i salat que tan m’agrada.
He posat també unes de les primeres fulles caigudes dels plateners del carrer i un dels altres elements barcelonins, són també fulles, de les que no puc recordar el carrer exacte on les vaig recollir, però que són molt boniques amb els seus diversos tons rogencs, com si fossin d’arç. A costat dels coralls, les flors seques d’una orquídea.
Aquest inventari és el meu pessebre. Barcelona, mar i muntanya.
Pessebre tradicional que acompanya una història d’aquí,
Elements antics i nous, minerals i vegetals, donen vida a la vida de cada dia. Són la meva història, la que vull recordar amb els seus moments tristos però, sobre tot, amb els alegres. Amb familia, amics i companys. Amb els que ja no hi són. Els que hi són però no estan aquí o no vull que hi siguin. Són part del tot i, aquests últims, no cal oblidar-los.
Si hagués nascut a un altre lloc, la història hi seria però el pessebre no.
Comentaris