dilluns, 8 de març de 2010

Acomiadament i rebuda.


Avui el cel t'ha volgut regalar la blancor que emergia de la teva ànima per donar-te l'adéu, la seva fredor trista que ens envoltava s'ha anat fonent amb la calor de tots els amics que volien dir-te, a reveure Marcel.
El teu nou nét t'ha volgut dir hola avui, però ja no ha estat a temps. Quan creixi, els teus li explicaran que no ha pogut conèixer l'avi, un gran home. Però, l'amor que ha sembrat arribarà fins a tu, petit nadó. Benvingut!

6 comentaris:

Striper ha dit...

Segur que es tindrian que haver conegut de vefades la vida.. Una abraçada.

Carme ha dit...

Un comiat i una arribada al mateix dia? Quin garbuix d'emocions! Llàstima que no s'hagin conegut! una abraçada.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

L'agredolç d'aquest món, reflectit en un poema ple de sensibilitat, M.Antònia.

M. Antònia ha dit...

Sí, la vida és així. Gràcies per la vostra petjada.

merike ha dit...

Una abraçada!

carmen ha dit...

hola soy una caminata neta pero hoy caminando sin saberlo hemos visto una fuente y un entorno que nos a encantado vivimos cerca pero nunca hemos llegado hasta aqui preciosa

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...