LAS TABLAS DE DAIMIEL. La Mancha
Uns dies de final del maig passat, vaig poder visitar aquest lloc que segons Rafael Méndez (País Semanal del 28 de març 2010) “…el paraje impresiona. En medio de La Mancha aparece un lugar propio de Suecia.”
Vàrem anar uns quants aquarel•listes a pintar. També això va ajudar a que ens hi trobèssim tan bé.
Vaig fer unes aquarel·les i uns esbossos, que en tinc part a l'altre blog Paleta de Colors de Ma Antònia
Per camins entre mig dels camps florits de primavera,
pujant dalt del turó tot buscant un lloc per situar-nos, la vista és extraordinaria. Sota un sol aclaparador protegida per un barret de palla em disposo a pintar. Podré copsar tanta bellesa? Impossible.
A la tarda anem a pintar cap el molí de Molemocho.
i més tard, a Las Tablas.
Estan plenes d’aigua caiguda fa pocs mesos. No ho podem veure tot, són 5.000 Km2 de superfície.
Entrem per un camí flanquejat de Tamarius (Tamarix canariensis), allà els anomenen TARAY, n’hi ha per tot el parc, alguns exemplars són enormes.
Fem una passejada fins a un mirador i esperem que el sol baixí més,
per tornar abans de que fosquegi.
Arriben els raigs a les flors dels arbres,
Va canviant el paisatge de color
Una delícia...
Vàrem anar uns quants aquarel•listes a pintar. També això va ajudar a que ens hi trobèssim tan bé.
Vaig fer unes aquarel·les i uns esbossos, que en tinc part a l'altre blog Paleta de Colors de Ma Antònia
Per camins entre mig dels camps florits de primavera,
pujant dalt del turó tot buscant un lloc per situar-nos, la vista és extraordinaria. Sota un sol aclaparador protegida per un barret de palla em disposo a pintar. Podré copsar tanta bellesa? Impossible.
A la tarda anem a pintar cap el molí de Molemocho.
i més tard, a Las Tablas.
Estan plenes d’aigua caiguda fa pocs mesos. No ho podem veure tot, són 5.000 Km2 de superfície.
Entrem per un camí flanquejat de Tamarius (Tamarix canariensis), allà els anomenen TARAY, n’hi ha per tot el parc, alguns exemplars són enormes.
Fem una passejada fins a un mirador i esperem que el sol baixí més,
per tornar abans de que fosquegi.
Arriben els raigs a les flors dels arbres,
Va canviant el paisatge de color
Una delícia...
Comentaris
Fa temps que no sé de tu. A veure si a l'octubre ens retrobem.
Una abraçada.