EL MÈDOL

Passejada matinal per veure l’antiga cantera romana.
Una aventura per arribar-hi.
Anem en cotxe passem Altafulla, amb els seus 14 passos elevats a l’antiga N-340, fins arribar a la rotonda que ens indica "El Mèdol". Un cop creuada per sobre la nova carretera un camí ample de pedres i terra que puja i s’endinsa per la muntanya. Creiem que és per la carretera quasi sense esfalt de la dreta, ja que no hi ha cap indicador.
Una mica més amunt, hi ha dos camins, veiem uns senyals a l’esquerra.
Deixem el cotxe a un lateral, fora de la carretereta, i el senyal mig torçat ens indica que caminant a la dreta.
Al cap de pocs moments de caminar, després d’un revolt, veiem que no pot ser. És l’entrada de servei d’una parada de l’autopista A-7 que està tancada amb una valla. Tornem enrera, mirem el senyal i veiem que està esborrat l’indicador del número GR, però veiem que hi ha els senyals vermell i blanc a un sender ample que surt en sentit contrari cap l’oest, com paral•lel a l’anterior. Pensem que l’orientación és la correcta i que pot ser.
Seguim el GR 62 amunt, pla i baixada molt pedregosa, ens creuem amb els senyals de la tuberia de gas, però seguim el GR.
Pasem pel bosc cremat aquest estiu, baixada i girada més a l’esquerra, fins que creiem que ja hem baixat massa. Veiem una masia, creuem un pont sobre l’AP-7 i ens porta cap allà. Deixem el GR.

El massover ens explica que està allà des de petit, entre altres coses, Diu que ja hem passat del Mèdol, ens diu per on tirar.
Estem entre dues vies ràpides al nord la AP-7, al sud la N-340. "Pobra masia" penso, no és gens tranquil•la, té soroll pels dos cantons.
Baixem a una ample riera, antiga sínia, i pujant ran de la carretera veiem els panells indicadors de les canteres.Com és tard baixem a veure la més antiga.
Han triturat quasi tot els matolls i mates i es pot caminar bé i veure l’extensió de la cantera.
Uns nens biciclistes acompanyats de grans s’admiren en una escletxa on diuen que hi ha un ocell. Han fet cua per veure-ho i un dels petits ha estat l’últim.
A l'altre cantó de l'entrada hi ha un microsistema vegetatiu diferent de l’entorn. A la pedra hi queda el rastre per on els romans feien caure l’aigua.















Al bell mig d’aquest gran clot, com fàlic guarda de l‘entorn, protagonista mil•lenaria i única del pas dels anys: L'agulla
La tornada per un camí flanquejat de xiprers a cada banda que condueix a dintre de l’àrea de servei.

Nosaltres el deixem abans i sortim per una porta giratoria cap amunt en direcció, suposem, al cotxe. Hi ha un sender estret que surt entre matolls a la carretera per on haviem entrat. SORT! Busquem un indicador ja que d’allà estant no es veu res sobre la cantera i no es veu el petit sender. No hem trigat ni deu minuts. Al anar, entre pujar i baixar, uns quaranta.
Ens hem fixat ben bé per tornar un altre dia i poder veure tota la cantera.
Desitjaria que algú indiqués bé aquesta entrada, ja que a les sortides de les carreteres, posa un rètol molt gros, però una vegada et fiques al trencall no saps on anar.De totes maneres ha estat una bona caminada.

Comentaris

Xiruquero-kumbaià ha dit…
Em sembla recordar, M.Antònia, que a l'àrea de l'autopista hi ha un indicador des del qual anar-hi.
M. Antònia ha dit…
Sí però s'ha d'entrar a l'autopista i pagar, o pot ser sigui el tram gratuït fins a Tarragona. Un dia ho miraré.

Entrades populars