dilluns, 28 de març de 2011

Caminada pel baix Llobregat i Museu AGBAR


El 5 de febrer vàrem fer una caminada a peu des de St. Feliu de Llobregat a Cornellà, on varem visitar el Museu AGBAR.
Passem per sota la A-2,  i més endavant per sota l’AVE, que aquí veiem lluny a l’altre cantó del riu.

Aquí, sembla,  es fa més estret
Quasi arribant a l’altura del museu es veu el campanar de l'església parroquial de Sant Baldiri, el patró de Sant Boi de Llobregat, entre el canyisar sec.
Diverses plantacions d'horta ens acompanyen,
ben arrenglerades
Després hem de passar per carretera  fins arribar al museu, on encara es fa el tractament d’aigües que abasteixen Cornellà, St. Joan i part de Barcelona. Hi ha un restaurant, també.
Al jardí, fet amb ferro una petita història rodejant a la maqueta de la instal·lació. Es veu l’antiga xemeneia
Entrem a la nau més gran, entre vitrines que mostren tot el referent amb l’aigua: envasos, brocs de pou, canonades...
També estats de l’aigua i entre altres la pluviometria de la zona.
Les antigues màquines per fer vapor a partir de carbó per fer funcionar les altres
Passem a la sala de màquines antiga per fer llum per aigua.
Van ser portades de París cap el 1909 com una gran innovació per fer llum per conduir l’aigua amb les bombes.
Pesen 10 tones. Les politges fan 2 voltes per segon.
Detall des del volant de comandament.
Dalt hi ha el comandament central
I a un lateral les eines enormes per ajustar o arreglar les màquines.
Detall de les parets originals
Després d'uns 30 anys ja va venir la llum i ja no van servir.
Les noves bombes,  ja no hi fa falta ningú a dintre perque es controlen per ordinador i hom entra sols quan alguna té un problema per reparar.
De les antigues, ha quedat una al costat pesa 15 tonelades

I ja tornem per la carretera, alguns han esperat l'autobús. Passem per sota la A-23 prop de Les Begudes


Prop hi ha una vella nau que sembla ser un centre de recuperació on es cuiden del reciclatge d’alguna brossa.
Ha estat una bona excursió d'uns 15 kms,llàstima de passar per tantes carreteres.

4 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Voler caminar prop del riu vol dir pagar l'inevitable peatge de les infraestructures. També riu amunt.
Bella combinació de paisatge agrari i arqueologia industrial.
Salutacions.

M. Antònia ha dit...

Tens raó.

Carlos Sarrate ha dit...

... I no et van agafar moltes ganes de dibuixar aquestes maquinotes esplèndides...? Les trobo molt inspiradores...
Salutacions

M. Antònia ha dit...

PER CASUALITAT HO HE VIST ARA. AIXÒ TU, A MI NO EM VAN MASSA

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...