LAGUNAS DE RUIDERA
Parc Natural d'una preciositat extrema. Aquest any, sembla que les pluges han fet que el cabdal augmentés i l'aigua s'ha escampat més enllà dels límits deixant les arrels dels grans arbres al descobert. També part de la vora amb aigua, com si volgués recuperar el seu lloc.
Els grans pollancres resisteixen, també les sabines, guardians amables del seu entorn tan trepitjat.
Entre els seus troncs va sorgin timidament alguna figuera. Ho resistirà?
Ruidera és una ciutat quasi al bell mig de les 15 llacunes, la carretera transcorre entre la llacuna del Rei i "El Hundimiento"
Els grans pollancres resisteixen, també les sabines, guardians amables del seu entorn tan trepitjat.
Entre els seus troncs va sorgin timidament alguna figuera. Ho resistirà?
Ruidera és una ciutat quasi al bell mig de les 15 llacunes, la carretera transcorre entre la llacuna del Rei i "El Hundimiento"
Una ciutat que també protesta perquè es protegeixi l'entorn. Voreres petites, irregulars segons la casa que passes o que s'acaben, així no es destorba la carretera. Carrers amb pujades fortes i cases noves que s'enfilen per arribar al mirador.
Hi ha establiments per l'estiu que ara a l'abril, estaven preparant, també com petites urbanitzacions i algun camping.
L'aigua, segons anem més amunt, trenca les barreres de pedra natural o toba. Pugem sobre.
Aquestes presses naturals són les que volen protegir de les trepitjades de masses persones que hi anem.
Veure-les en viu són una meravella. L'aigua molt profunda, al menys ho sembla, d'una transparència neta, que creuriem immòbil pel seu reflex, però en moviment constant per les cascades que produeixen les tobes.
Aquí vistes de més lluny, sobre les cascades de la fotografia anterior.
Anem cap a una altre llac
Aquí el sol no ha deixat impresionar el color vermellós de les muntanyes, que feient un contrast fort entre els blaus, i verds.
Aquí una de més amunt. Contrast de verds, blaus, terres i quasi negres, rodejada d'arbres molt forts com aquesta sabina.
I seguim, fins passar La Tomilla i arribar a La Conceja, l'última ja era bastant més amunt i separada.
No em cansava de fotografiar, era per estari més dies. Però haviem de seguir el camí.
Comentaris
Ara mateix vaig a buscar més informació.