JOANA RASPALL

"De seguida que obriu la mal ajustada portella de filat i us aboqueu a despenjar la galleda del bec, sempre unida al rest, una beneïda frescor us besa el rostre. és l'anunci de la rica gelor que hi poareu. Hisseu lentament, bracejant amb ritme, la galleda sadolla i regalimant. Cada gotellada que cau al pou mentre dura l'ascensió centuplica en ressons un dringueix de cristall."

Fragment del llibre "El cau de les heures"  pàg. 49. Publicat per Abadia Editors.2008.

Les obres de la meva mare, que tan de temps va guardar en un "pou", ara són com  aquesta aigua que amb la seva música profunda, va sortint i va donant a beure, mot a mot, escampant la riquesa de la nostra Llengua.

Comentaris

M. Roser ha dit…
He vist el post al blog de l'Imma i m'han agradat molt aquestes paraules...Espero que l'escalfor dels cors desglaci l'aigua del pou...
Petonets.
M. Antònia ha dit…
Gràcies per entrar. A veure si tens raó.

Entrades populars