diumenge, 11 de gener de 2015

Roda el món i torna al bloc: Què faig aquí?


Roda el món i torna al bloc: 
Em van convidar i he publicat el què he copiat a sota. És molt bonic estar entre tantes  tantes persones que escriuen. Gràcies.

Tots vosaltres escriviu. A uns us conec de fa temps. Punxava blogs per llegir, per comentar quan em semblava. Era “novata” i començava a pujar els meus dibuixos. Més endavant vaig obrir un altre blog per escriure sobre excursions, flors i altres coses. Una vegada em vaig atrevir a publicar un conte curt amb molts dels que habitualment escriviu. Quan punxo, de tant en tant,  blogs que fa temps no he entrat, veig que uns estan abandonats, en altres noto que quasi ni hi publiquen, i altres són els que miro. Em sento culpable de no entrar y no llegir els que abans llegia, dels que penjaven fotografies precioses que em mirava i ara no, igual com dels que explicaven coses de la seva vida, també dels que comentaven sobre política,ciència, llibres, música, cine...

I és que en segueixo masses, sobre tot de pintura.  I des de que va sortir el Face, tots estem allà, és com un rotllo de cuina que va desembolicant-se, que mai s’acaba, immediat, amb xat inclòs, que moltes vegades tinc apagat i altres sense so, bé és que no sé si ara en té de so. Fotografies, vídeos, pensaments enllaunats, comparticions de no sé on, grups, mils d’amics que et demanen entrar, que si et descuides no tenen res en comú amb tu i han penjat una pintura per enganxar-te, i amb un clic els treus. Això és la vida més ràpida que la real i més “passada per sobre”. Ara els blogs queden relegats, ja no estan de moda. Hem d’anar més ràpid, mirar i no mirar...

Ara pinto més, passejo, perdo el temps mirant com passen els núvols, com vénen i van les ones, on van els ocells... a vegades no tinc connexió a internet i demano que m’excuseu els que no tinc temps  de trobar el seu blog. Per això estic aquí, gràcies a la Carme, per dir-vos hola.

2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Una bona descripció del que va passant amb els blogs, des de l'irrupció del Fasebuc.
Suposo que hi ha gent per a tot i cadascú va trobant el seu lloc.
Deixa'm portar-te la contrària en una cosa: "mirar com passen els núvols..etc." de cap manera és pedre el temps.

M. Antònia ha dit...

Això era una manera de dir però positiva. Com aquest grup de gent, crec que la majoria, escriuen molt bé, vaig posant el meu granet. Gràcies per entrar

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...