dijous, 28 de maig de 2015

UN DIA RODÓ 1



Hem quedat a la Porta de l’Àngel a les dotze del migdia. Encara em quedà temps de fer feina a casa, com sempre: llit, roba, fregar, recollir...
Arribo uns cinc minuts abans."Com al Japó" penso. Veig un grup de cinc persones, m’hi atanso. “Sou de Roda el Món...?” . “Si”- em contesta algú i somriuen. Quasi de seguida arriben uns quants més. Falten dos, diuen que no poden venir. Ens anem presentant.
Així començà la Trobada.
Jo que tinc poca memòria per recordar noms, penso fer esforços per recordar cares i caràtules dels Blogs respectius, per posar a cadascú al lloc exacte i poder saber què hi ha a cada Blog.
Han organitzat molt bé la trobada, la Teresa Duch, que vaig dinar al seu costat, ha fet unes targes plastificades amb la caràtula del Blog on hem escrit molts. Darrera, fotografies agafades dels Blogs dels que ens hem apuntat a la Trobada. També ha posat una cinta per penjar-la al coll.
Conec a la dolça “Fanal Blau” que ha preparat una bosseta de paper amb una pinça de fusta i una tarja amb la fotografia del món i rodejada de les paraules “Roda el Món i torna al Blog“.
La Carme, que ha dut la idea i l'organització,  diu de començar la ruta i davant de l’església de Sta Anna comencen a desgranar versos i paraules escrites, alguns van endevinant de qui es tracta. Jo penso mentrestant que molts havien fet unes targes molt creatives i maques i les meves eren sols escrites a corre-cuita...
Entre rialles i entre lloc i lloc, ens anem coneixent, alguns més que altres. No tots són escriptors, tots tenen en comú divertir-se creant i publicant als Blogs, amb fotografies, paraules, dibuixos...
Com és tard,  saltem els últims llocs de la ruta prevista i anem cap el restaurant.
Les taules no les havien posat ben distribuïdes, i al final la simpàtica Matilde Nuri, que vaig tenir a l'altre cantó de taula, ho calcula perfecte. I posen les taules millor.
Vaig conèixer a “Sa Lluna” que venia de Mallorca, que estima la mar com jo.
Altres són més nous a la blogosfera i no els coneixia, perquè ara jo em poso poc, cosa que lamento.
Vaig conèixer una mica a la Carme, li vaig fer algunes preguntes sobre ella (cosa estranya en mi). És una gran treballadora, organitzadora, amable, no es fa notar però, com he dit, ha estat l’ànima de tota aquesta història, el llaç d’unió entre nosaltres des de que va preparar la Trobada bloguera. La vam felicitar per l’èxit.
Vaig haver de marxar, ells van continuar la Trobada al Zurich.
Va ser una Trobada sensacional, em va agradar molt. Tota aquesta gent tan creativa, amb inquietuds, enriqueixen molt, ajuden a viure.  Gràcies.

Vaig sortir corrents, faltava poc més d’una hora per arribar a Terrassa a la inauguració. Això serà un altre post.

6 comentaris:

matilde nuri i espona ha dit...

sí, així ho recordo també; i afegeixo a la memòria d'aquell dia un intercanvi de paraules amb tu que guardaré, amb cura, pel goig de retenir-les;

una abraçada!

M. Roser ha dit...

M. Antònia, feia molts dies que no "caminajaves" pel blog i veig que avui ho has fet per Barcelona, amb molt bona companyia, la que m'he perdut jo que vaig ser una de les que hi havia de ser, però de vegades les circumstàncies manen! Estic contenta que fos una trobada tan agradable...
Bon vespre.

sa lluna ha dit...

Va ser un dia rodó!
Un plaer compartir aquestes hores amb tu, amb tots.

Ho repetim? Jo dic que sí!!
Aferradetes i molt bona nit.

M. Antònia ha dit...

Gràcies per entrar.
Matilde, en fas enrogir. Gràcies

M. Roser, esperava veure't allà, però no va poder ser. Un altre dia. Ara no puc entrar quasi mai.

Sa LlunaSí es pot repetir,això aferradetes. Una abraçada

Carme Rosanas ha dit...

Ostres! I joque pensava que havia deixat un conentari aquí! Cada dua sóc més despistada o cada dia els comentaris "fallen" més.

De tota manera, encara que sigui amb retard, et dono les gràcies pel teu post i per les teves paraules boniques i afalagadores... Sempre es fa curt... Jo hagués allargat encara més...

Una abraçada. Ar m assegurarè d'emviar el comentari amb tots els clics... Sospito (perquè no ho faig expressament) que quan he clicat que no sóc un robot, ja marxo, com si ja hagués enviat el comentari, perquè sinó no entenc com secme'n perden tants...

M. Antònia ha dit...

Gràcies Carme. Puc entrar molt poc actualment. I no sé com, avui he vist triplicades respostes meves i no sé què he fet. Ara ja les he esborrat. Tu publiques molt i et dóna poc temps, suposo, mirar tot, amb tants enllaços.
Va ser un dia molt enriquidor.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...