dilluns, 1 d’agost de 2016

ESTIU A LA PLATJA

Ja ha arribat l'estiu.
És aviat per molta gent, altres ja estem disposats per arribar a la platja i gaudir del mar, avui molt tranquil. "Com una piscina", diuen uns. Contesto que si. Encara que penso que el mar mai es podrà comparar amb la piscina. És salat, ple d'elements, que crec, enriqueixen la pell, els cabells... A molts no els agrada i van corrents a dutxar-se. No ho faig mai. Noto que el cos millora. A vegades, penso que són manies meves, però per això sols em netejo cames i peus quan marxo. Sobre els beneficis de l'aigua de mar, fa temps que en parlen, diuen que s'ha de beure, també. No ho sé.
Vaig baixant cap a la platja, són les deu, hi ha algú que torna de córrer, passejar o anar amb bici.
Ja estic arribant vora mar, es veu una fila de gent que ja hi és. Em poso a segona fila.
Quin mar més bo!
Pocs són dintre l'aigua. Més endavant , on l'aigua cobreix, ja no hi ha ningú. Pots deixar-te anar, flotar i a ritme de mar, vas relaxant tot el cos per després tornar a nedar o a fer algun exercici. Quan l'aigua està així és una "passada".
Al tornar ja hi ha unes quatre files de grups de persones, tovalloles, cadires, bosses... Encara queda un munt de platja darrera fins el passeig.
Ja asseguda a la cadira, miro el mar, de sobte venen quatre persones que diuen de posar-se al davant de la parella que és a la meva esquerra a primera fila. Per mi no hi ha lloc i menys per tanta gent amb cadires. Per això jo m'havia situat més darrera.
Però, ells s'hi posen, les cadires sobra sorra molt mullada, la tovallola d'una de les persones  ja se'ls ha mullat, la plega per la meitat i s'hi torna a posar tan feliç. L'aigua a cada moviment li arriba als peus.

Així cada dia. No tenen sensació d'espai, ni propi ni dels altres. La tovallola sota la meva ombrel·la, i a l'altre cantó una cadira que no em deixa estirar les cames, l'aparto una mica i un home que està estirat al costat mira de reüll, fa com si no ho veiés. Em quedo amb ganes de dir-li que un altre dia no es posi tan a prop, a tocar la seva ombrel·la amb la meva.
Aniré més aviat a banyar-me, amb la quantitat d'espai que hi ha allà i semblem estar al metro a l'hora punta.
Altres, ja abans de les deu, han plantat la seva ombrel·la i amb cadires més separades, algunes tovalloles. Des de que he arribat encara no ha vingut ningú, ja ha passat més d'una hora.
A costat meu a la dreta, un pèl més amunt han estès un "plaid" d'uns dos metres quadrats com mínim. L’home que estava a la dreta davant meu, ha plegat les cames, dos ”pareos” just davant seu a tocar l’aigua.
Tots ben juntets. Les diferents olors de cremes, olis i esprais arriben bé.

Tan bonic que és el mar i respirar el seu aroma!
Sobra al darrera molta sorra, però tothom vol ser ran mar, encara que sigui posant-se damunt dels altres.

ES ESTIU.

2 comentaris:

M. Roser ha dit...

Veig que passes un estiu molt mariner, jo només he anat uns quants dies a la platja, (al matí i tornar a dinar a casa) però per sort no hi havia aquestes estretors i totes les persones que tenia a prop eren respectuoses...
Buscava una paraula que anés bé amb "caninejar" , potser "platgejar"...
Petonets.

M. Antònia ha dit...

M, Roser, gràcies per entrar, Ja,ja ben pensat el nom. A mi em va molt bé nedar, la llàstima és que quan l'aigua és freda no puc entrar, sóc peruga, però tant estiu com hivern,si puc, em mullo les cames com a mínim i em va molt requetebé. Ara ja procuro anar més aviat i pujar també, d'hora

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...