Quasi un any!

Aquest gladiol ha trigat més d'un any a florir i  ho va fer d'aquesta manera tan espectacular. Ara ja s'ha assecat.
Els dies passen, he estat a punt de publicar i mai m'hi he posat.
Avui he pensat que no podia deixar tot un any en blanc.
Com no vaig a excursions i em moc pels mateixos llocs, sembla que no hi hagi coses interesants. Si que n'hi han.
Potser veig massa Face o és que he tingut massa feina.
He mirat alguns blogs Molts no estan actius, Els deu passar com a mi. Ara està de moda l'Instagram, de moment no vull posar-m'hi, ja tinc massa imformació i tant moviment i noves coses descentra i cansa, Si, em cansa.
Anuncis que no vull surten entre altres coses que tampoc m'interesen, i les que vull quasi no em queda temps per mirar-les. Si les trobo!
Demano disculpes als bloguers que queden i ara no els miro o llegeixo. Els admiro.
Escriuré més? Intentaré.

Comentaris

Xiruquero-kumbaià ha dit…
Ai les modes, que van i vénen...però sí, un any pot ser molt de temps.
Tot un obsequi el que t'ha fet el gladiol.
Carme Rosanas ha dit…
És curiós com les coses ens atreuen o ens cansen... a vegades ni nosaltres mateixos sabem el perquè.
A mi no m'agrada el Faceboook, per exemple i en canvi si que tinc Instagram que dona poca feina.
Un gladiol preciós!
xavier pujol ha dit…
Aquests gladiols són un regal de la natura.
M. Roser ha dit…
Això de fer les fotos a les flors no es pot deixar pas per un altre dia...Una vegada un cactus em va fer una flor espectacular i vaig pensar que l'endemà li faria una foto i ves per on, l'endemà ja s'havia pansit, va durar un dia i prou!!!
Petonets.
August G. i Orri ha dit…
Totalment d'acord amb això de les modes i dels ritmes a l'hora de connectar-se a la xarxa. A mi em passa el mateix , he estat uns mesos molt embolicat i quan tenia temps no volia dedicar-lo a veure blogs, necessitava descans. En fi, cadascú té les seves raons i això és l'important.
Que bonic això que expliques dels gladiols, quin regal!!

No cal que et disculpis, si no "segueixes" altres blogs. Hi tens tot el dret, només faltaria!

Ah! i jo, com la Carme també m'he aficionat a Instagram però no porta gaire feina, i tu que ets artista t'aniria bé per compartir les teves obres… (ai, que no volia complicar-t'ho més!).

Una abraçada!

August
M. Antònia ha dit…
Xiruquero, Carme, ja us he contestat al vostre blog.
Xavier, tens raó.
M.Roser, fa ràbia que unes flors sols durin un dia, i moltes tipus cactàcees o suculentes ho fan. No he trobat el teu blog.
August, potser hauré de posar-me a Instagram, però, a vegades, em resisteixo a totes les modes. Ja vaig borrar el Flirck. Ara porto un lio amb les fotos dels blogs...

Entrades populars