VENT, NÚVOLS, MAR...

Matí d'anyorança, sols el vent que es va despertant i la calor del sol esborren les grisses petxades matinals.
A l'est, el paisatge torna a tenir color: blau sobre blau,

el vent de l'oest empeny els núvols i aquests es van esponjant.

Sort que el vent no és tant fort com el de Tramuntana.





Aquestes oliveres el coneixen i ens ho dibuixen perquè estiguem a l'aguait.




També el mar empès pel vent va formant ones més fortes,











núvols que se'n van,
aigua que t'impregna de sal tot el cos,

les orelles et fiblen,
els cabells volen fugir...












No ens hi acostem massa.




Sembla que vol foradar més el Pont d'En Gil i nosaltres som més febles.










Sense cap núvol, el sol ha fugit.









Es prepara per un altre matí.

Tardor a Menorca

Ja s'aixeca el dia. Com veuré aquesta illa després de tants anys? Un bon dia t'ajuda a reempendre la descoberta.
Aquí tens sud i nord, est i oest: duel de mar i terra a l'abast el mateix dia. El mar en calma et convida a navegar.
Veure la blavor de l'aigua que el sol ha despertat.
Aigua i roques han d'entendre's, encara que aquestes siguin rossegades un cop i un altre, es transformen agresives
o dolces
ensenyant els seus colors
Forats d'aigua que ajunten mar i cel on podem enmirallar-nos.










La calma amb reflex de sol que ens deixa.No hi ha adéu, sols fins demà.

Serra de Prades. Ermita de l'Abellera.

Una excursió bonica per terres tarragonines a mitjans d’octubre. Sols baixant un barranc tenia una mica de dificultat, esmortida per la visió d’algun arç, ja amb fulles vermelloses, envoltat de castanyers, encara verds, que espargien les seves castanyes arreu. Què bones eren!

Ja haviem passat per l’ermita de l’Abellera protegida per una balma rogenca , la fotografia és des del fons on hi ha una caseta que segurament hi visqueren els eremites. Entre altres el benedictí Bernat Boil fill de Prades, que va morir el 1520 essent abat de S. Miquel de Cuixà. Havia navegat acompanyant al descobridor Colom en el seu segon viatge a Les Indies. Des del mirador de l’ermita es gaudeiex de la vall de Capafonts i les muntanyes dels Motllats
Varem dinar en un lloc preparat amb taules a prop d’una font i molt a la vora de la Foradada.

Al final un cafetó a la plaça porticada de Prades, la Vila Vermella, centre de la Serra a la que dóna nom, pertany a la comarca del Baix Camp.
Després una parada ràpida per visitar la monumental Montblanc, capital de la Conca de Barberà. Alguns que venien no hi havien estat mai, i per això vàrem creure que no s’ho podien perdre. Algun dia hi tornaran perquè els va agradar molt aquesta ciutat.
Web de Prades: "http://www.prades.es/"

Muela de San Juan. Sierra de Albarracín

Uns dies al poble, crec que és el segon més alt de la península que és habitat tot l'any. La primera vegada que vaig pujar, em va semblar tant diferent del nostre Pirineu! M'agrada, perquè pots anar per tot sense grans dificultats i el paisatge és variat. Vàrem tenir sort amb el temps, no feia fred, és habitual que a finals d'agost les tardes ja siguin fresques. A buscar bolets com excusa per passejar. Com aquest any no va ploure a l'agost, quasi no n'hi havien. Però aquest no el vàrem collir!

En vàrem tenir prou per menjar cada dia uns quants rovellons i ceps o "porros" com diuen allà.
Una tarda vàrem pujar fins El Mirador de 1830 mts, i axí començàvem a deixar el poble que és a 1691 mts, feu la resta i tindreu la caminada.

Un dia vàrem anar al poble "del costat": Bronchales, que hi assequen pernils boníssims, i es clar en vàrem portar. Sols la cansalada és diferent, sembla pernil. També tenen altres productes de la contrada, molt ben elaborats, com el cérvol de Guadalaviar. Vàrem anar, per mi la primera vegada, a un poble arrambat a la muntanya que elaboren molt bé els farinacis. Total una carretada de bons productes per assaborir i una molt bona estança per agafar força per l'hivern. Els seus boscos de pi roig, són nets, hi ha bestiar i a vegades cap el tard o de matí pots veure els cérvols que passen. No es pot fer soroll, ni moures si vols que es quedin una estona.

Descoberta a Barcelona

Ja tenim or a Barcelona per paliar la crisi! Us ho volia comunicar abans, però em va ser impossible. Podeu ara estar tranquils, ja som una mica més rics.
La meva sorpresa va ser gran al veure la nova pintura de la font del parc de la Ciutadella. No ho havia vist mai. Ara ja ens podem codejar amb París,Rússia i tots els altres països que tenen or per les altures. Ho trobo de mal gust. No sé si algú podrà explicar-me el canvi realitzat amb els pobres cavalls (i genet), ja no ténen el mateix rang que els de sota. Pobrets!

Una amiga: HISAKO MIKI

Van enviar-me aquest video on una amiga va quedar finalista, com que sóc una fan vull que la conegueu. La seva veu i la interpretació, si la podeu veure en directe, és molt millor que en aquesta llauneta. Tornarà a cantar. Té, també, composicions seves i interpreta moltes més en japonès i anglès.

Grip A. Vacunar-se?

Encara que no és de viatges, crec que la salut és important. Per això, publico aquest enllaç, que considero científic i seriós, fins que algú demostri el contrari. Amb algunes persones properes ja els l'he enviat. Pot semblar llarg, però val la pena. Cap el minut 52 parla, de passada, dels trangènics.
Espero que us serveixi per aclarir els vostres dubtes, si els teniu.

http://www.vimeo.com/6790193