divendres, 19 de juny de 2009

Cap de Creus 2. (Costa Brava continuació)

Quan vas pujant per l'estreta carretera, ja veus com el paisatge canvia. Diuent que aquí es troben les roques més antigues de Catalunya. Hi ha magma que contrasta amb el color clar ataronjat de les pegmatites. A vegades el magma té turmalines. Hi ha com uns camins més clars que quant t'hi acostes veus que són irregularitats de pedra com prensades entre mig de la foscor, i en aquesta època de l'any, les flors, el verd maragda dels matolls i l'herba, juntament amb el groc de les molses enganxades a les roques amb el fons intensament blau fan que sigui un somni. Hi ha molts senders que es poden seguir, en vàrem fer una mica, en un dia no teniem temps, queden pel futur. Va haver-hi solament una mica de vent. Després cap a Port Lligat i Cadaqués. Un dia rodó.

2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Pel que expliques deveu seguir el gran recorregut 92, Mediterrani, oi?
És un recorregut bellíssim tanmateix.
Espero que a les properes etapes no passeu gaire calor.

M. Antònia ha dit...

Vàrem fer trossos, tot es fa molt pesat perque passa per moltes urbanitzacions donant voltes i més voltes, sense cap interés, crec que han modificat molt del antic camí GR 92

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...