COSTA BRAVA. De Lloret a St Feliu de Guixols

Aquest dia, vàrem fer el recorregut per la costa, i vàrem intentar baixar a algunes cales. Feia moltíssims anys que no hi havia passat. La primera cala: per dintre d'una urbanització de cases més o menys grans, i crec que un aparhotel, amb molts apartaments iguals i tots estibats per tota la muntanya. Fins i tot em va semblar un funicular per baixar quasi a la platja. Nosaltres, amb el cotxe fins el final. Crec que era la cala Pola. Baixem per un camí descarnat per l'aigua, entre matolls i algun arbre. Hi ha unes escales molt pendents i semblen trencades, optem per continuar pel caminet. Veiem una noia fent ioga davant mateix del mar. Una roca amb un pi parteix la platja, s'ha de passar per l'aigua. Al cantó esquerra d'aquesta platgeta un noi agafat per cordes intenta escalar, li fan fotografies i l'estant ajudant. Nosaltres cap avall. Estem una estoneta i tornem amunt, feia calor. La segona parada a la cala Giverola. A l'altre cantó de la urbanització. La tercera parada a la platja de Vallpresona. Sembla lluny el mar, aparquem quasi a l'ombra al costat de la carretera, un rètol ens avisa que ja no estem a La Selva. Baixem pel camí, és un lloc agradable amb pins, alzines i altres. Era molt ombrívol a vegades, més avall, a mitja altura surten alguns caminets, triem el que s'endinsa més perpendicular al mar. Sembla que en algunes petites esplanades algú tenia tendes posades, hi ha restes de fa temps. Entre els arbres veiem com unes cabanes mal fetes bastant repartides i amagades. Hi ha restes, com si gossos hi haguessin menjat amb cassoles ara abandonades. Però tot hi aixó el camí es fa bonic per la vegetació. De cop baixa més en una giragonsa, una mica dificultosa, amb terra i pedres. Ja se sent el mar. Després d'un petit canyar, encara baixant, apareix la platja. És tota de pedres, al sud hi ha una família, i quasi per on hem sortit una parella estranjera. La platja és gran. Ens mullem els peus, l'aigua freda i la dificultat de mantenir-nos de peu sense relliscar, fa que ens asseguem fora de l'aigua. Ja dalt, pensem que si haguessim portat menjar, ens hauriem quedat més. L'excursioneta ha estat molt bé. Tampoc ens vàrem quedar a St Feliu, feia molta calor però, hi havia com una boira que semblava que es feia fosc. Era un contrast desagradable. Així que tornàrem enrera cap a Lloret per l'interior. A la tarda a pendre el sol a la platja de sa Caleta.

Comentaris

Xiruquero-kumbaià ha dit…
Aquestes cales fan suar, però s'ho valen, oi?
També a l'hivern, quan semblen menys amables.
M. Antònia ha dit…
Tens raó, la llàstima és que no estan molt ben indicades, i amagades dintre de urbanitzacions amb barreres.
Cristina ha dit…
Vallpresona és una cala molt bonica, fa poc encara hi havia una colla de "hippies" que hi feien vida. Finalment els van fer fora. Em sap greu que no et quedessis per Sant Feliu. Crec que, malgrat totes les malvestats polítiques, encara té racons molt bonics. Si mai hi tornes pots dir-m'ho t'indicaré què pots anar a veure. Si vols saber coses de Sant Feliu pots anar a aquest bloc: http://ratpenatpetitavall.blogspot.com. Per si em vols localitzar i saber més coses de Sant Feliu i la Vall d'Aro pots anar al meu blog. Una abraçada des de la Vall d'Aro.
M. Antònia ha dit…
Moltes gràcies Cristina. Fins avui no he pogut conectar-me. Ho tindré en compte.

Entrades populars