dimecres, 2 de setembre de 2009

Goritzy. Monestir de St Ciril. Canal Volga-Bàltic

Aquesta nit hem deixat Kizhi,una de les 1369 illes del llac Onega, segon més gran d’Europa on desemboquen 58 rius i sols en surt el Svir. Continuem pel canal Volga-Bàltic, obert el 1964. L’obra va ser començada per Pere el Gran el 1810. Inclou els rius Sheksma i Kovzha i , també el Llac Blanc. També conecta el mar Bàltic amb l’oceà Ártic. Es puja a 119 metres sobre el nivell de la ciutat de Peter (els habitants han decidit de fa anys dir-li així a la seva ciutat oficialment dita ara St Petersburg). Hem passat unes set rescloses, hem trobat runes, poblats que semblen reexir fins a Kirilov, un lloc que sembla fet sols per atracar i del que surt una “carretera” de terra que incidéix fins una asfaltada. No es veu cap poblat tan sols matolls, arbres, terra seca. Fa molta calor. Arribem a Goritzy, és una població agrícola, sembla una població bastant gran, amb extensions de verd salvatge amb arbres.Hi ha gent gran que ens observa, es queden asseguts davant del Monestir on hem d’entrar, volen dir-nos alguna cosa però no ens entenem... quina pena! (Aquesta fotografia és d’un amic, no és meva). Ara,al monestir viuent pocs monjos. Entrant per la porta principal (est) queda a la dreta una muralla inacabada d'edificació posterior al monestir amb unes arcades a la part interna. Fora dels murs, a ponent, la gent es banyava. Des de l'entrada al pati i al monestir, es veu la part interna de la muralla de la fotografia anterior que dona al llac/riu on es baya la gent. Detall d'un dels arcs de l'entrada principal al pati interior del monestir, altres estaven molt malmesos. Al entrar, a la dreta hi ha un petit museu on s'hi troben campanes, ornaments religiosos, imatges i altres. Després de fer una volta per el gran jardí del monestir i mirar totes les paradetes de records, cosa quasi obligatoria, ens va sobrar temps, però el sol era tan fort que no ens va quedar ganes d'anar a veure una mica de la població per aquell carrer ample i a ple sol. Si que vaig intentar anar per l'ombra d'aquells arbres esponerosos, però va ser impossible perquè el verd era impracticable.

4 comentaris:

merike ha dit...

Fotos excel.lentes, quin viatge, tan emocionant!!! No per a covards com jo! Mai no me n'aniria a Rússia! Hem tingut massa problemes d'això gent aquí al meu país:-))))

M. Antònia ha dit...

Ës normal. Ara tot és turístic, amb el seu estil, es pot conèixer poc, perque no et donen temps. Sempre volen euros.

Striper ha dit...

Jo no tindria cap problema en anar es precios!!

M. Antònia ha dit...

Si és preciós, aquesta part, tot pels turistes.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...