Uns dies al poble, crec que és el segon més alt de la península que és habitat tot l'any. La primera vegada que vaig pujar, em va semblar tant diferent del nostre Pirineu! M'agrada, perquè pots anar per tot sense grans dificultats i el paisatge és variat. Vàrem tenir sort amb el temps, no feia fred, és habitual que a finals d'agost les tardes ja siguin fresques. A buscar bolets com excusa per passejar. Com aquest any no va ploure a l'agost, quasi no n'hi havien. Però aquest no el vàrem collir!
En vàrem tenir prou per menjar cada dia uns quants rovellons i ceps o "porros" com diuen allà.
Una tarda vàrem pujar fins El Mirador de 1830 mts, i axí començàvem a deixar el poble que és a 1691 mts, feu la resta i tindreu la caminada.
Un dia vàrem anar al poble "del costat": Bronchales, que hi assequen pernils boníssims, i es clar en vàrem portar. Sols la cansalada és diferent, sembla pernil. També tenen altres productes de la contrada, molt ben elaborats, com el cérvol de Guadalaviar. Vàrem anar, per mi la primera vegada, a un poble arrambat a la muntanya que elaboren molt bé els farinacis. Total una carretada de bons productes per assaborir i una molt bona estança per agafar força per l'hivern. Els seus boscos de pi roig, són nets, hi ha bestiar i a vegades cap el tard o de matí pots veure els cérvols que passen. No es pot fer soroll, ni moures si vols que es quedin una estona.
Uns dies al poble, crec que és el segon més alt de la península que és habitat tot l'any. La primera vegada que vaig pujar, em va semblar tant diferent del nostre Pirineu! M'agrada, perquè pots anar per tot sense grans dificultats i el paisatge és variat. Vàrem tenir sort amb el temps, no feia fred, és habitual que a finals d'agost les tardes ja siguin fresques. A buscar bolets com excusa per passejar. Com aquest any no va ploure a l'agost, quasi no n'hi havien. Però aquest no el vàrem collir! 
En vàrem tenir prou per menjar cada dia uns quants rovellons i ceps o "porros" com diuen allà.
Una tarda vàrem pujar fins El Mirador de 1830 mts, i axí començàvem a deixar el poble que és a 1691 mts, feu la resta i tindreu la caminada.
Un dia vàrem anar al poble "del costat": Bronchales, que hi assequen pernils boníssims, i es clar en vàrem portar. Sols la cansalada és diferent, sembla pernil. També tenen altres productes de la contrada, molt ben elaborats, com el cérvol de Guadalaviar. Vàrem anar, per mi la primera vegada, a un poble arrambat a la muntanya que elaboren molt bé els farinacis. Total una carretada de bons productes per assaborir i una molt bona estança per agafar força per l'hivern. Els seus boscos de pi roig, són nets, hi ha bestiar i a vegades cap el tard o de matí pots veure els cérvols que passen. No es pot fer soroll, ni moures si vols que es quedin una estona.
Comentaris
http://xiruquero-kumbaia.blogspot.com/2008/04/resineros.html
Salutacions
Hi ha un museu de la transhumància a Guadalaviar. A la informació que tinc no ho veig, tampoc ho he sentit allà les vegades que hi he anat.
Striper,
tota la zona és maca, tant per Terol com per la part dels voltants de la Mola, Conca i Guadalajara.
Acabo de fer-te un parell de coments al teu blog. Agafa "el toro per les banyes" com diu un refrany castellà.
També hi havia pins de resina a Molina de Aragón.
A catalunya hi ha més pins surencs. Moltes persones d'Albarracin anaven a treure el suro a Catalunya o tallar els arbres.
Al meu blog deixaré una foto d'un pi on es veu com treient la resina.
http://imma-concepcion.blogspot.com/