Pallejà. Mirador de Les Planes
Un camí curt, quasi tot per pista forestal. El dia acompanyava poc, però teniem ganes de natura.
Per un sender rodegem la cantera pel damunt com un penyasegat sobre el verd . Tota aquesta estona un ressonar de trets seguits no agrada massa... Algú diu que prop hi ha un tir al plat.
Ens creuem amb quatre o cinc persones. Aquí dalt hi ha uns quants pins, més endevant sols arbusts: romaní, gàrrics, brucs, càdecs, alguna gatosa, i de tant en tant un grup de margallons. No ens deixaran fins al retorn a la carretera pel nord i veiem Montserrat, St Llorenç del Munt i, més a la dreta (a la fotografia) el Montseny emblanquinat, a primer pla el Puig Madrona.
Darrera, hem deixat la gran antena i el mirador de Les Planes. Per sota, es veuen, entre boirina, les autopistes i edificis diversos. Un cartell ens informa de part de la flora del massís, on alguns hi han deixat la seva empremta gràfica. No sé perquè els fa gràcia destrossar la informació.
Pel carrer Pi i Margall polític, enfilan-nos amunt per entre mig d'unes cases on el carrer es fa més estret i costarut, enfilem més amunt, passat el Noviciat Divina Pastora fins a sobre d'una explotació de terra roja.
Continuem amunt fins a l'antiga cantera de pedra, pujem per unes escales de ciment, que encara s'aguanten, al costat d'una rampa on hi ha un cable al bell mig que arriba a embolicar-se a un corró rovellat.
Per un sender rodegem la cantera pel damunt com un penyasegat sobre el verd . Tota aquesta estona un ressonar de trets seguits no agrada massa... Algú diu que prop hi ha un tir al plat.
Ens creuem amb quatre o cinc persones. Aquí dalt hi ha uns quants pins, més endevant sols arbusts: romaní, gàrrics, brucs, càdecs, alguna gatosa, i de tant en tant un grup de margallons. No ens deixaran fins al retorn a la carretera pel nord i veiem Montserrat, St Llorenç del Munt i, més a la dreta (a la fotografia) el Montseny emblanquinat, a primer pla el Puig Madrona.
Darrera, hem deixat la gran antena i el mirador de Les Planes. Per sota, es veuen, entre boirina, les autopistes i edificis diversos. Un cartell ens informa de part de la flora del massís, on alguns hi han deixat la seva empremta gràfica. No sé perquè els fa gràcia destrossar la informació.
Per informació sobre plantes d'una part de Catalunya. FloraCatalana.Net
Ja a la carretera, baixant pel sender del costat ben asfaltat i protegit, d'un pendent considerable,curvat, arribem al trencador per veure la "Font del Carinyo" que tothom tradueix. Pertany a una finca particular on es pot passar. Encara queden vestigis del que va ser el gran jardí, més avall una gran casa que diuent que hi viuent els hereus.
La inscripció en malmesa rajola diu: "Fuente del cariño. La Señora Da. Mercedes Bonastre de---. Prodigaba sus bondades como la fuente da el agua generosa y mansamente"
Comentaris
Una excursió molt bonica, certament.