Pallejà. Mirador de Les Planes

Un camí curt, quasi tot per pista forestal. El dia acompanyava poc, però teniem ganes de natura.
Pel carrer Pi i Margall polític, enfilan-nos amunt per entre mig d'unes cases on el carrer es fa més estret i costarut, enfilem més amunt, passat el Noviciat Divina Pastora fins a sobre d'una explotació de terra roja.
Continuem amunt fins a l'antiga cantera de pedra, pujem per unes escales de ciment, que encara s'aguanten, al costat d'una rampa on hi ha un cable  al bell mig que arriba a embolicar-se a un corró rovellat.

Per un sender rodegem  la cantera pel damunt com un penyasegat sobre el verd . Tota aquesta estona un ressonar de trets seguits  no agrada massa... Algú diu que prop hi  ha un tir al plat.

 Ens creuem amb quatre o cinc persones. Aquí dalt hi ha uns quants pins, més endevant sols arbusts: romaní, gàrrics, brucs, càdecs, alguna gatosa, i  de tant en tant un grup de margallons. No ens deixaran fins  al retorn a la carretera pel nord i veiem  Montserrat, St Llorenç del Munt i, més a la dreta (a la fotografia) el Montseny emblanquinat, a primer pla el Puig Madrona.

 Darrera, hem deixat la gran antena i el mirador de Les Planes. Per sota,  es veuen, entre boirina, les autopistes i edificis diversos. Un cartell ens informa de part de la flora del massís, on alguns hi han deixat la seva empremta gràfica. No sé perquè els fa gràcia destrossar la informació.

Per informació sobre plantes d'una part de Catalunya.  FloraCatalana.Net

Ja a la carretera, baixant pel sender del costat ben asfaltat i protegit, d'un pendent considerable,curvat, arribem al trencador per veure la "Font del Carinyo" que tothom tradueix.  Pertany a una finca particular on es pot passar. Encara queden vestigis del que va ser el gran jardí, més avall una gran casa que diuent que hi viuent els hereus.
La inscripció en malmesa rajola diu: "Fuente del cariño. La Señora Da. Mercedes Bonastre de---. Prodigaba sus bondades como la fuente da el agua generosa y mansamente"
Una tímida violeta entre pedres desfetes d'un mur, ens dóna l'adéu.

Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
Normalment no et dic res, aquí e n aquest blog, però com que m'agrada molt caminejar... me'l miro sempre. Decobrir lloc on anar està molt bé.
M. Antònia ha dit…
Gràcies per entrar Carme, com tots fem coses i tenim molts blogs que ens agraden, no ens dona temps a tot.
Xiruquero-kumbaià ha dit…
Recordo, M.Antònia, aquest actual mirador quan no hi era, no hi havia antenes ni barana. Aleshores en dèiem simplement "a Sobrerroca" que és la plana que presideix aquella masia que vèieu al darrera: Can Montmany de Sobrerroca.
Una excursió molt bonica, certament.
M. Antònia ha dit…
Ara no hi ha barana tampoc.

Entrades populars