St. Jaume i St. Pere de Vallhonesta. St Vicenç de Castellet.
Hem anat a recollir el pessebre. El fred i la nevada ens van retrassar. Avui no les teniem totes, però ha resultat un dia fenomenal.
La caminada ha durat més del què s'esperava, unes quatre hores. La pujada era una mica forta des del Pont de Vilomara. Molt aviat hem començat a passar per clapes de neu. Semblava una estesa de roba blanca sobre matolls. Recordava quan a la casa de camp es feia bugada.
En altres llocs n'hi havia més. Hi havia trossos amb neu quasi gelada. Molts arbrets i matolls estaven tombats i amb neu a sobre.
La caminada ha durat més del què s'esperava, unes quatre hores. La pujada era una mica forta des del Pont de Vilomara. Molt aviat hem començat a passar per clapes de neu. Semblava una estesa de roba blanca sobre matolls. Recordava quan a la casa de camp es feia bugada.
En altres llocs n'hi havia més. Hi havia trossos amb neu quasi gelada. Molts arbrets i matolls estaven tombats i amb neu a sobre.
La boirina no ens deixava veure Montserrat,
però més endevant hem pogut veure La Mola amb neu, que pertany a aquest Parc Natural de St Llorenç de Munt i l'Obac. De cop, al pasar un revolt, ha aparegut L'Hostal de St Jaume de Vallhonesta, del S. XII.
Ens hem acostat i hem passat per dintre d'aquest arc que sembla una porta. És tot abovedat com un pont, a banda i banda hi han estances diferents amb les seves finestres que donen a cap obert i algunes amb mig arc.
No hi he entrat, no donava sensació de seguretat.
A mig camí, mirant enrera.
Ja sortint i pujant les escales arribes a la capella que sembla ha estat restaurada.
Hem trobat a dos homes sentats que feient petar la xerrada, potser un era l'ermità, no li he preguntat el nom quan m'ha ensenyat per on s'anava a la font
darrera i sobre l'ermita, , he provat l'aigua que brollava per tot arreu. M'ha dit que es podia beure. Han anat pujant els companys i he tornat avall per sobre la gran roca en que es repenja l'ermita.
Hem anat baixant cap a St Pere de Vallhonesta,
i pasant pel turó d'en Jaume, i sempre cara sol sense neu ja hem arribat quasi al nostre destí final.
Recollim el pessebre i la llibreta plena de salutacions de diferents caminants. Baixem fins una pista forestal plena de fang i vorejada encara de neu, per on ens encaminem fins l'autocar. Aquest tros és el que se m'ha fet més llarg.
I a dinar al punt de sortida, que ja és hora!
Comentaris
Bonica sortida. Com que només he estat a l'hostal, que jo recordi, prenc nota de la excursió.
Nosaltres haurem d'esperar més a recollir el pessebre, que el tenim a Montgrony!
Això és un bon caminejar!
--------
xiruquero, va ser molt bonic sobre tot pel dia. Ja sé que tu fas moltes caminades i quasi ho saps tot.
---------
http abebedores...., thanks