divendres, 14 de maig de 2010

Estèvia

Fa anys que vaig dur pols d'estèvia de l'Índia. En un viatge que vaig fer per conèixer part de Periyar, on va néixer la ciència o cultura anomenada Ayurveda.

  La vaig trobar, quan com sempre preguntava sobre plantes i noms i creences, i al preguntar per ella , la venien ben envasada amb un prospecte on informaven sobre la seva posologia. Provenia de Sud Amèrica. Em va resultar curiós. He extret la informació del blog EL MEU HORT.
Com crec que, a part de ser molt interessant, és un orgull que es produeixi  estevia a Catalunya, he agafat l'enllaç. Cliqueu sobre les paraules, veureu i sabreu altres coses interessants.
Com no tinc fotografies d'estevia, poso aquestes de vainilla, i la flor. És una classe d'orquídea, es diu Vanilla planifolia. La vaig veure per primera vegada allà, em van donar llavors perquè van dir era molt fàcil de cultivar, però no varen sortir.

(La fotografia de la flor és agafada de "commons.wikimedia.org", les altres són meves.)
I els paisatges dels camps de tè.
Una meravella, aquí creix quasi tot amb tanta humitat i calor.

1 comentari:

La lectora corrent ha dit...

Llegeixo aquesta entrada del teu bloc amb molt de retard, però et volia comentar una cosa sobre la planta de la vainilla, que dius que no et va sortir.

Com dius, la planta de la vainilla és una orquídia i les llavors de les orquídies normalment tenen molt poques reserves i per germinar han d'estar associades a un fong que li aporti els nutrients necessaris. De fet, aquests fongs queden després associats a les arrels de la planta en una unió simbiòtica anomenada 'micoriza' (hi ha moltes plantes que tenen micorizes). He llegit que una manera d'aconseguir la germinació de les llavors és sembrant-les al voltat de les arrels d'una altra orquídia que es tingui en un test.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...