MARINERS - MAR

 Va ser una tarda d'octubre al local de la Biblioteca MestraMa Antònia de Torredembarra. Estàvem rodejats dels quadres dels artistes d'Arc Iris. Alguns representaven el mar.
            La xerrada, organitzada pel Centre d'Estudis Sinibald de Mas, sobre els mariners de La Torre.
            Cada tertulià va explicar la seva experiència contestant a les diferents  preguntes fetes.
            Quina diferència hi ha entre la mar  des de terra o des del mar?  "De fora la veus, de dintre  la  sents" va dir el més jove.
 Per què ser mariner? El més vell va respondre primer, més o menys " No t'ho plantejaves. De petit, als sis anys,  ja agafaves una barqueta amb els rems i feies el què havies vist fer a l'avi, al pare... i als  catorze ja començaves a treballar al vaixell de pesca".
            Van estar d'acord que la mar "enganxa". El més jove  va dir que no hi ha res tan bonic com veure el sol que surt, rodejat de mar, cada dia és diferent.
            L'única dona que estava a la taula, biòloga, crec, va dir que fent submarinisme veus coses extraordinàries, petits sers vius ben diferenciats uns dels altres. Meravelles a tots els mars. 
            Dels vaixels de cabotatge, el més difícil és conviure tant de temps amb els tripulants, i en un lloc tan reduït. El pitjor moment si hi ha algú malalt o accidentat fins que s'arriba a port, que pot ser lluny.
 A cada lloc de mar, es fan diferent moltes coses, i més, abans quan no hi havien ports, i les barques es varaven. Estiu i hivern, el cos dintre de l'aigua, portant les barques a mar. Vint-i-dos mariners a cada barca, dues barques, i tots plegats per arrossegar-ne una. Va explicar un dels més experimentats.                                                                           
            Ara queden poques barques de pesca i van a port, ja fa temps que el seu pes no feia possible arrossegar-les  a mar o a la platja.
            Quan la mar era forta, ells ja sabien per on podien entrar a terra, entre  les roques de "l'Antina". Per dos punts concrets. Si el mar no els deixava arribar a aquests dos espais submergits d'aquesta barrera paral·lela a la costa, havien de fer cap a Tarragona o a Vilanova. 
             L'Antina és la barrera de roca submergida davant d'aquest tros de costa, trenquen les onades i arriben més calmades a la costa.
            La por quasi no existeix, el pescador no va a mar a l'atzar, sap quin vent hi ha i quin pot continuar després, segons quin vent sigui, no surt. Tots van estar d'acord que no sabien què era la por i que no coneixien a cap mariner que l'hagués sentit.
            Les dones eren importants encara que no anessin a mar, va apuntar un pescador, hi havia moltes coses que depenien d'elles, no sols reparar les xarxes. Saber estar soles i fer que la família ho fos, cuidar-se de tot el què feia falta. Un pescador havia de refiar-se de la seva dona per tot.
            El pescador no anava mai a una comunió, encara que estigués a terra. 
Aquest és un tast de la conversa entre pescadors de Torredembarra. La mar enganxa.
            Un altre punt important, el mar de Comarruga i el de la part del Gayà d'Altafulla té dos graus menys  que Torredembarra.

            Per a mi va ser molt interessant.

Comentaris

Xiruquero-kumbaià ha dit…
Certament, pel que expliques, havia de ser molt interessant.
Això que dius de no anar a una comunió era d'un pescador en concret o ho feien en general?
M. Antònia ha dit…
Tots els pescadors, com costum. No sé perquè, crec que ells tampoc ho saben
Sadami ha dit…
ʚ(ˆ◡ˆ)ɞ·.•*•♫°•♫·.•ʚ(ˆ◡ˆ)ɞ
!!!

Entrades populars