MARINERS - MAR
Va ser una tarda d'octubre al local de la Biblioteca MestraMa Antònia de Torredembarra. Estàvem rodejats dels quadres dels artistes d'Arc
Iris. Alguns representaven el mar.
La xerrada,
organitzada pel Centre d'Estudis Sinibald de Mas, sobre els mariners de La
Torre.
Cada
tertulià va explicar la seva experiència contestant a les diferents preguntes fetes.
Quina
diferència hi ha entre la mar des de
terra o des del mar? "De fora la
veus, de dintre la sents" va dir el més jove.
Per què ser mariner? El més vell va respondre primer, més o
menys " No t'ho plantejaves. De petit, als sis anys, ja agafaves una barqueta amb els rems i feies
el què havies vist fer a l'avi, al pare... i als catorze ja començaves a treballar al vaixell
de pesca".
Van estar
d'acord que la mar "enganxa". El més jove va dir que no hi ha res tan bonic com veure
el sol que surt, rodejat de mar, cada dia és diferent.
L'única
dona que estava a la taula, biòloga, crec, va dir que fent submarinisme veus
coses extraordinàries, petits sers vius ben diferenciats uns dels altres. Meravelles
a tots els mars.
Dels
vaixels de cabotatge, el més difícil és conviure tant de temps amb els
tripulants, i en un lloc tan reduït. El pitjor moment si hi ha algú malalt o
accidentat fins que s'arriba a port, que pot ser lluny.
A cada lloc de mar, es fan diferent moltes coses, i més,
abans quan no hi havien ports, i les barques es varaven. Estiu i hivern, el cos
dintre de l'aigua, portant les barques a mar. Vint-i-dos mariners a cada barca,
dues barques, i tots plegats per arrossegar-ne una. Va explicar un dels més
experimentats.
Ara queden
poques barques de pesca i van a port, ja fa temps que el seu pes no feia
possible arrossegar-les a mar o a la
platja.
Quan la mar
era forta, ells ja sabien per on podien entrar a terra, entre les roques de "l'Antina". Per dos
punts concrets. Si el mar no els deixava arribar a aquests dos espais submergits
d'aquesta barrera paral·lela a la costa, havien de fer cap a Tarragona o a Vilanova.
L'Antina és
la barrera de roca submergida davant d'aquest tros de costa, trenquen les
onades i arriben més calmades a la costa.
La por quasi no existeix, el pescador no va
a mar a l'atzar, sap quin vent hi ha i quin pot continuar després, segons quin
vent sigui, no surt. Tots van estar d'acord que no sabien què era la por i que
no coneixien a cap mariner que l'hagués sentit.
Les dones
eren importants encara que no anessin a mar, va apuntar un pescador, hi havia
moltes coses que depenien d'elles, no sols reparar les xarxes. Saber estar
soles i fer que la família ho fos, cuidar-se de tot el què feia falta. Un
pescador havia de refiar-se de la seva dona per tot.
El pescador
no anava mai a una comunió, encara que estigués a terra.
Aquest és un tast de la conversa entre pescadors de
Torredembarra. La mar enganxa.
Un altre
punt important, el mar de Comarruga i el de la part del Gayà d'Altafulla té dos
graus menys que Torredembarra.
Per a mi va
ser molt interessant.
Comentaris
Això que dius de no anar a una comunió era d'un pescador en concret o ho feien en general?
!!!