El recorregut d'avui el fem cap el sud. Lloret platja fins el castell de St Joan. El camí per on es baixava és tot tancat, hem de donar la volta per Can Coll, segons els senyals, ens disposem a baixar un munt d'escales fins a la plaça Alfred Sisquella. Els que pugen van bufant de valent. Arribem a la platja de Fenals i cap a l'esquerra per retrobar el vell camí de ronda. Un gran mur el talla per dalt i anem a un "camí" ben fet, ran de mur sobre el mar ple de pedres, on un home està pescant, sembla una escullera. Com acaba de sobte, tornem enrrera pel petit túnel i fem camí atravessant la platja i l'ombrívol Parc de Fenals, rodegem els jardins de Sta. Clotilde per la part muntanya i baixem pel camí de sa Boadella. Hi ha poca gent, en el bar estan col·locant paravents de plàstic transparent, la temporada alta comença aviat. Ens quedem a costat de les roques que divideixen una mica el voramar, on al sud disfruten els naturistes. Al cap d'una estona, després de remullar les cames, i descansar, cap a dinar. Tornem per l'avinguda de Blanes fins a l'altra punta de Lloret. Calculem que avui hem fet, després de tantes voltes, uns 10 Km.
Aquí a la part nord de Lloret, hi arribem per l'antic camí de Tossa, amb cotxe, és part d'el Gr marcat amb blanc i vermell, on l'altre dia no vàrem poder continuar. Entrem a una urbanització que ara té la barrera oberta, fins el final que fa com una ferradura. A cada banda baixen unes escales bastant pendents, per on segurament havia baixat bastanta aigua. Un cop a baix era com un estret torrent amb molta herba. Vàrem anar cap al nord ran de mar, un arbre arrencat i alguns aloes que semblaven que algú els havia deixat expressament quasi barraven el pas. A partir d'aquí el camí estava desbrossat, net. Seguírem, baixaven unes escales fins la que devia ser la Cala Tortuga. A l'altre cantó, unes escales pujaven i s'amagaven darrera canyes feien el pas impracticable (foto part esquerra). Tornem i pasem altre vegada sobre un pi gran, tombat, mig mort; ens explica la duresa de l'entorn, mar i muntanya, vents, aigua dolça i salada; a les puntes, les seves agulles verdes maragda ens diuent que segueix viu i així continuarà.
Anem cap al sud, un túnel sota una propietat, ample, ben fet. No podem arribar a la sortida, és perillós perque veiem tot el terra enfonsat, a l'altre cantó un tros trencat de valla de pedra va cap avall... s'ha acabat l'excursió. Quina pena de camí de ronda!
El recorregut d'avui el fem cap el sud. Lloret platja fins el castell de St Joan. El camí per on es baixava és tot tancat, hem de donar la volta per Can Coll, segons els senyals, ens disposem a baixar un munt d'escales fins a la plaça Alfred Sisquella. Els que pugen van bufant de valent. Arribem a la platja de Fenals i cap a l'esquerra per retrobar el vell camí de ronda. Un gran mur el talla per dalt i anem a un "camí" ben fet, ran de mur sobre el mar ple de pedres, on un home està pescant, sembla una escullera. Com acaba de sobte, tornem enrrera pel petit túnel i fem camí atravessant la platja i l'ombrívol Parc de Fenals, rodegem els jardins de Sta. Clotilde per la part muntanya i baixem pel camí de sa Boadella. Hi ha poca gent, en el bar estan col·locant paravents de plàstic transparent, la temporada alta comença aviat. Ens quedem a costat de les roques que divideixen una mica el voramar, on al sud disfruten els naturistes. Al cap d'una estona, després de remullar les cames, i descansar, cap a dinar. Tornem per l'avinguda de Blanes fins a l'altra punta de Lloret. Calculem que avui hem fet, després de tantes voltes, uns 10 Km.
Aquí a la part nord de Lloret, hi arribem per l'antic camí de Tossa, amb cotxe, és part d'el Gr marcat amb blanc i vermell, on l'altre dia no vàrem poder continuar. Entrem a una urbanització que ara té la barrera oberta, fins el final que fa com una ferradura. A cada banda baixen unes escales bastant pendents, per on segurament havia baixat bastanta aigua. Un cop a baix era com un estret torrent amb molta herba. Vàrem anar cap al nord ran de mar, un arbre arrencat i alguns aloes que semblaven que algú els havia deixat expressament quasi barraven el pas. A partir d'aquí el camí estava desbrossat, net. Seguírem, baixaven unes escales fins la que devia ser la Cala Tortuga. A l'altre cantó, unes escales pujaven i s'amagaven darrera canyes feien el pas impracticable (foto part esquerra). Tornem i pasem altre vegada sobre un pi gran, tombat, mig mort; ens explica la duresa de l'entorn, mar i muntanya, vents, aigua dolça i salada; a les puntes, les seves agulles verdes maragda ens diuent que segueix viu i així continuarà.
Anem cap al sud, un túnel sota una propietat, ample, ben fet. No podem arribar a la sortida, és perillós perque veiem tot el terra enfonsat, a l'altre cantó un tros trencat de valla de pedra va cap avall... s'ha acabat l'excursió. Quina pena de camí de ronda!
Comentaris