Riera Cabana

En el saltant més alt, hi havia menys aigua que fa sis anys, aquí vàrem dinar, fou molt relaxant. La segona és del penúltim salt,crec, pel camí hi havia fotografies de dibuixos de l'indret i de la fauna, també cartells amb els noms de cada lloc. Encara que és fàcil despistar-se pels diversos caminets que anat fent la gent. Per arribar a un dels salts, és ple de boixos alts que semblen arbres, al passar deixen anar la seva olor característica, que t'omplen de bosc.

Comentaris

Júlia ha dit…
Boniques caminades! Bon diumenge!
M. Antònia ha dit…
Quan puc, hi vaig. És com tornar a respirar, com si et treguessin anys.

Entrades populars