Llac Onega. Kizhi

Hem passat molt de fred aquesta nit, la finestra ha baixat i no hem pogut acabar-la de tancar. El vent inflava les cortines com veles per avançar. Tapat el cap fins dalt, sols un foradet per respirar que deixava el trosset de cap gelat. Estem a 62º nord, al nivell d'Alaska. Ens han despertat molt aviat, ja hem arribat a Kizhi, illa al nord del llac Onega, museu de fusta al aire lliure,construccions realitzades sense cap clau. Rastres de pluja, sembla que el sol vol jugar a cuita amagar amb nosaltres. Lluny, s'enfila l'església de cúpules mig verdes per l´humitat perenne. Ja dintre ens canten, una maravella! Més endevant dalt d'un campanaret, ens fan un petit concert de campanes. Quants anys sense sentir-ne! Tot molt bonic.Mentre, el sol surt tímid, anem entrant a les cases i veiem els diferents artesants. Viuen en un poble a terra ferma. Caminem cap el vaixell, hi ha flors, joncs, cua de cavall... Ens despedim. Ara el sol brilla sense vergonya, i les gavines ens van acompanyant, no volen deixar-nos, potser adivinen el mediterrà que duem dins. Enfilem el canal Volga-Bàltic, hem de passar bastantes rescloses. Ja tard, xerrant ens sembla estar sobre dels arbres, sortim i estem sobre les faroles, és tant estreta aquesta que és com si el vaixell volgués aparcar. Són les onze i quatre minuts de la nit. A popa es pot veure la porta que ens separa de la primera resclosa, cinc minuts més tard anem a proa per veure el vaixell que ha pujat amb nosaltres, ja és a punt de desaparèixer pel meandre, ens queda la lluna... Si voleu escoltar les campanes i veure més a "You Tube": "The Wooden Music of Kiji"