Llac Onega. Kizhi

Hem passat molt de fred aquesta nit, la finestra ha baixat i no hem pogut acabar-la de tancar. El vent inflava les cortines com veles per avançar. Tapat el cap fins dalt, sols un foradet per respirar que deixava el trosset de cap gelat. Estem a 62º nord, al nivell d'Alaska. Ens han despertat molt aviat, ja hem arribat a Kizhi, illa al nord del llac Onega, museu de fusta al aire lliure,construccions realitzades sense cap clau. Rastres de pluja, sembla que el sol vol jugar a cuita amagar amb nosaltres. Lluny, s'enfila l'església de cúpules mig verdes per l´humitat perenne. Ja dintre ens canten, una maravella! Més endevant dalt d'un campanaret, ens fan un petit concert de campanes. Quants anys sense sentir-ne! Tot molt bonic.Mentre, el sol surt tímid, anem entrant a les cases i veiem els diferents artesants. Viuen en un poble a terra ferma. Caminem cap el vaixell, hi ha flors, joncs, cua de cavall... Ens despedim. Ara el sol brilla sense vergonya, i les gavines ens van acompanyant, no volen deixar-nos, potser adivinen el mediterrà que duem dins. Enfilem el canal Volga-Bàltic, hem de passar bastantes rescloses. Ja tard, xerrant ens sembla estar sobre dels arbres, sortim i estem sobre les faroles, és tant estreta aquesta que és com si el vaixell volgués aparcar. Són les onze i quatre minuts de la nit. A popa es pot veure la porta que ens separa de la primera resclosa, cinc minuts més tard anem a proa per veure el vaixell que ha pujat amb nosaltres, ja és a punt de desaparèixer pel meandre, ens queda la lluna... Si voleu escoltar les campanes i veure més a "You Tube": "The Wooden Music of Kiji"

Comentaris

Cristina ha dit…
Quina sort! Ja m'agradaira poder dormir amb la fred de l'hivern. De moment m'he de conformar amb la xafogor de les nits d'estiu a la Costa Brava. Una abraçada i bon viatge!
M. Antònia ha dit…
Bé, ho escric a vegades en present, però això va ser el més passat, i segons el temps que tinc, ho vaig fent. Ara estic a BCN. La Costa Brava és incanviable, crec jo.
merike ha dit…
RussianLakes_S.jpg (JPEG-kuva, 600×472 kuvapistettä)

Part del nord del llac Ladoga ha estat Finlàndia també, abans el any 1945. Els pares del meu marit havien de marxar de casa seva i venir a oest quan la Unió Soviètica prenia la seva terra. Amb deu de milers uns altres kareliens. I com podries veure, el Karelia era molt pobre ara.
M. Antònia ha dit…
Gràcies Merike, procuraré trobar-ho. És horroros, pensar en les desgràcies de les guerres. I encara no n'hem aprés, quan trigarem a viure en pau?

Entrades populars