dimarts, 12 de gener de 2010

Miltònia

És una orquídea, aquesta no sé si és originaria del Brasil o de Colombia. És molt bonica, com quasi totes. De la primera vareta, les flors eren obertes quan la vaig comprar. Cap el vespre, asseguda al sofà vaig sentir una olor suau, que m'estava envoltant, com una abraçada dolça, que anava endinsant-se. No podía comprendre d'on venia. Les portes de dintre, que dónen als patis de veíns, eren tancades. Tornant cap l'estança on estaba sentada i la sento més. ERA L'ORQUÍDEA! Mai havia sentit a dir que fessin olor, ni mai l'havia sentit. Ara, ha florit l'altra tija i també fa olor. És més vermell intens que la fotografia. M'agradaria enviar-vos aquesta abraçada tant suau. Com m'agradaria poder conservar-la temps! He llegit que no és de fàcil cultiu, en un lloc adequat pot durar d'un a cinc anys, en el seu medi uns deu. Vaig fer-li un esbós des d'una altre prespectiva, així la tindré sempre. Hi ha tantes coses boniques! Una web (no puc fer l'enllaç bé) és Cameleon "http://www.cameleonorchidee.nl/index.jsp"

4 comentaris:

Striper ha dit...

Les coses boniques de vegades les tenim al costat i no les trobem , m'agraden molt les flors.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

En son de ben especials les orquídees. Que bonica i fresca la tens!
Fresca com l'apunt a la pàgina del calendari del dia de Sant Raimon de Penyafort. Devies dir, ah, un paper a mà, la dibuixo. Via lliure a l'impuls!

Imma Cauhé ha dit...

Les olors de les flors són una de les coses que no es poden guardar. Bé quan miris el dibuix potser la recordaras. La flor és maquíssima.

M. Antònia ha dit...

Gràcies a tots tres.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...